L’hort d’hivern comença a fer olor de primavera. És ara, a cavall de les dues estacions quan toca plantar patates.
El padrí Antònio ha portat una eina que no havíem vist mai. És una mena d’aixada que serveix per fer cavallons.
A l’hora de plantar les patates, hem recordat que aquesta hortalissa és un tubercle. La part de la planta que consumim és l’arrel.
L’Antònio ens ha explicat que “les patates NO ES PLANTEN, ES SEMBREN!” i que per fer-ho no cal posar la patata tota sencera, doncs de cadascun dels grills en pot sortir una tija diferent.
Fem els solcs i sembrem les patates. No cal regar-les, de moment. La patata no és una planta que requereixi molta aigua.
Aprofitem per mirar les faveres. Veiem que les del pati no han crescut tant i fem diverses hipòtesis sobre el motiu. Segurament deu de ser a causa que no tenen tanta llum solar o també per les corrents d’aire. Tanmateix totes estan ben florides!
Les flors de les faveres ens recorden a les orquídies. Observem que tenen quatre pètals i que dos d’ells protegeixen el calze.
El padrí Antònio ens recomana que posem uns filats al voltant dels palots per a que les faveres no es tombin amb el pes quan es facin més altes.
