Quasi tothom el coneixem com “l’agutzil del poble” però quina va ser la nostra sorpresa en assabentar-nos que aquest no és el seu nomenament oficial!!!
Vam convidar el Marc Pons i Solsona a la classe de Cicle Superior per tal de fer-li una entrevista. Dins el nostre Projecte d’Aprenentatge Servei (APS) volíem informar-nos sobre la seva feina, ja que considerem que és un càrrec que vetlla per la cura i el manteniment del lloc on vivim i que compartim amb la resta d’habitants del poble. Considerem la seva feina molt important i volem col·laborar amb ell per fer una tasca en benefici a la comunitat.
ENTREVISTA :
UNAI: Bon dia, Marc. Abans de començar et volíem donar les gràcies per haver vingut. Has de saber que aquest projecte ens fa molta il·lusió i que el teníem pensat des de començament de curs.
ÈLIA: No sé si t’han explicat de què va el nostre projecte, però ara, si et sembla, te’n faig cinc cèntims. Un Projecte d’Aprenentatge Servei consisteix en fer un servei a la comunitat sense rebre res a canvi. L’única cosa que en traiem és l’aprenentatge d’uns valors per la convivència.
ORIOL: En aquest projecte ens plantegem quatre objectius:
- Saber més coses sobre l’ofici d’agutzil, per això, avui, et fem aquesta entrevista.
- Aprendre valors com el respecte cap a la resta d’habitants del poble i cap al mobiliari urbà.
- Aprendre a relacionar-nos amb l’Administració pública, en aquest cas l’Ajuntament. Fa uns dies vam anar a parlar amb l’Alcalde per demanar-li permís i explicar-li el projecte.
- L’últim, i el més important per nosaltres, és poder fer una tasca per la comunitat.
MARIONA: Per començar, ens podries explicar quines feines fa l’agutzil?
MARC: Primer de tot, us he de dir que la paraula “agutzil” avui en dia ja no es fa anar. Aquest era un càrrec de l’època de la Dictadura. Els antics agutzils eren els encarregats de fer les feines que més o menys faig jo ara, i venien contractats des de Madrid. Potser feien algunes coses menys que les que fem nosaltres, perquè llavors no hi havia tantes coses a fer als pobles. El meu càrrec és “Treballador Municipal de l’Ajuntament d’Els Alamús”, igual que la Sandra, la meva companya.
En general, la tasca que fem és el manteniment del poble i de les instal·lacions municipals, com pot ser l’escola, l’escola bressol, el poliesportiu, les piscines, el dipòsit de l’aigua, el Casal… Del manteniment del poble ens encarreguem del carrers, canonades d’aigua, parcs i jardins…
IZAN: De totes les tasques que fas, quina és la que més t’agrada?
MARC: Preferències no en tinc cap, al cap i a la fi s’ha de fer tot. Sí que és veritat que em sento molt bé fent el manteniment de l’aigua del dipòsit del poble, perquè d’entre totes les tasques aquesta té molta importància. És una feina de molta responsabilitat. Penseu que l’aigua del dipòsit és la que bevem tots i s’ha de portar un control molt estricte. Ha d’estar sempre a uns nivells de clor precisos i dins d’uns paràmetres que marca Sanitat. Si no ho portes bé, podria ser que hi hagués algun tipus d’intoxicació a la gent del poble, com mals de panxa, gastroenteritis… Però podeu estar tranquils perquè avui en dia ho portem tot molt controlat. Cada dia fem unes analítiques de clor a l’aigua i ho hem de registrar. De tant en tant, unes tres vegades a l’any, quan ve algú de Sanitat, cal que li presentem. Si alguna vegada hi ha alguna incidència ho he de comunicar i venen de seguida a veure com ho poden arreglar. Afortunadament a nosaltres no ens ha passat mai, sempre ho hem pogut solucionar.
IZAN: I la feina que menys t’agrada?
MARC: La que menys m’agrada és quan al poble hi ha un “rebentón” d’una canonada i em toca agafar el pic i el compressor per picar, anar agenollat, brut de fang… Tot i que no m’agrada, quan passa, s’ha de fer perquè si no s’arregla la gent del poble es queda sense aigua.
QUIM: El teu treball és dur? T’agrada aquesta feina?
MARC: Físicament, no és una feina dura. Tasques com picar ho fem amb una màquina o amb la retro. El que passa és que és una feina amb molta responsabilitat. Si un carrer no s’escombra un dia, no passa res, però si un jardí no es rega, es pot arribar a morir… si no fas un bon control de l’aigua del dipòsit, ja us he explicat quines són les conseqüències… si no faig un bon control de l’aigua de les piscines podeu tenir problemes a la pell o es pot fer malbé l’aigua i llavors s’ha de canviar tota i això són molts diners.
Tanmateix m’agrada molt fer aquesta feina. Penseu que fa vint-i-vuit anys que ho faig. Quan vaig començar no m’hi trobava, em va costar una mica. Jo venia de l’empresa privada i va ser un canvi molt gran. M’agrada perquè tens molt contacte amb la gent, crec que és una feina on faig un bé pel meu poble. La veritat és que jo vaig néixer a Els Alamús, hi he viscut tota la vida i me l’estimo. És un privilegi poder treballar al lloc on vius i per al lloc on vius.
JOSEP: Treballes tots els dies de la setmana? Quin horari fas?
MARC: Treballo de dilluns a divendres, de dos quarts de set del matí a dos quarts de quatre de la tarda. Tots els dissabtes vaig al dipòsit a fer el control de l’aigua i els diumenges, si el dissabte han sortit bé les analítiques i no hi ha hagut cap incidència, descanso. Si surt algun problema durant el dissabte, també he d’anar el diumenge per comprovar que tot és correcte.
A l’estiu faig el mateix horari, amb la diferència que a les piscines hi he d’anar cada dia, dissabtes i diumenges inclosos. Si jo no hi puc anar per algun motiu cal que hi vagi una altra persona, és obligatori fer el control de l’aigua diari per tal que us pugueu banyar.
També penseu que si un dia a la tarda hi ha algun tipus d’avaria, jo he d’estar disponible per anar-la a solucionar. Pràcticament és una disponibilitat de 24h, 7 dies a la setmana.
LAURA: Així no pots fer vacances durant tot l’estiu?
MARC: No. L’estiu passat vaig poder marxar un cap de setmana, perquè em van poder cobrir, però és puntual. Puc fer escapades d’un dia, després d’haver fet el control a primera hora del matí. Però això canviarà aquest estiu, espero. La Sandra ha fet una formació que li permetrà fer aquesta feina i espero que podrem fer torns.
ALDARA: Com vas acabar en aquesta feina?
MARC: Com us he dit abans, fa vint-i-vuit anys, jo estava treballant en unes càmeres frigorífiques. Va resultar que el càrrec va quedar vacant per jubilació. Provisionalment L’Ajuntament li va demanar al Sr Lluís, ell sí que era “agutzil” perquè venia regit de Madrid, que, encara que estés retirat, fes el manteniment del dipòsit fins que trobessin algú. L’Ajuntament va obrir una convocatòria i ens vam presentar tres persones. Vam fer un examen de cultura general i exigien saber llegir i escriure en català. Pel que sigui, em van triar a mi. Va ser com una oposició, més senzilla, però controlada per tots els membres de l’Ajuntament, regidors i no regidors.
ALDARA: Ara tens una ajudant. Sempre n’has tingut?
MARC: No. La Sandra deu fer que hi és dos anys, més o menys. Molts anys enrere havia tingut ajudant-me a temporades els que es deien “objectors de consciència”, que eren nois que a canvi de no fer el servei militar feien tasques comunitàries. Després havia tingut gent que feien treballs socials, persones que la justícia els havia castigat, per a que ho entengueu, perquè havien fet alguna cosa que no estava bé i era una manera de compensar el que havien fet.
IZAN: A part de l’Ajuntament, treballes per algú més?
MARC: Ara no. Sí que fa un temps vaig treballar tres anys en una altra empresa, per les tardes, però no era gaire compatible. Ja us he dit que pràcticament he d’estar disponible 24h, set dies a la setmana.
JOSEP: Ja t’ha explicat l’Oriol que ens agradaria ajudar-te. Quina feina creus que podríem fer, nosaltres?
MARC: Ja fa dies que hi penso, crec que em podríeu ajudar amb tasques de jardineria. També us portaré a veure el dipòsit de l’aigua i us ensenyaré com faig els controls. Si voleu també podeu veure com omplim les piscines. M’agradaria que veiéssiu, també, la importància que té mantenir el mobiliari urbà, que al cap i a la fi paguem entre tots. Després en parlem i ens organitzem.
(…)
QUIM: Moltes gràcies per haver vingut. Tenim moltes ganes de començar!!!
Ens ha encantat parlar amb el Marc. Hem descobert moltes coses que no sabíem i estem molt emocionats per les propostes que ens ha fet. Ja ens hem organitzat per fer la tasca i la visita al dipòsit.
Alerta!!! El proper dijous, 27 podeu veure pel poble la nova BRIGADA MUNICIPAL!!!!
