Dins del nostre projecte L’AVENTURA DE FER, FUTURS EMPRENEDORS RURALS, sempre fem una entrevista a un empresari/a que ens respongui als dubtes sobre el funcionament d’una empresa, però també per a que ens aconselli a l’hora de crear les nostres. Aquest curs hem convidat a la Mònica Ruiz, creadora de l’empresa i la marca KAPUNKA, a qui només coneixíem com a mare de l’escola i veïna del poble, però de la qui hem descobert moltes coses interessants. Us passem la transcripció de l’entrevista que es va dur a terme el divendres, 16 de gener de 2026. Esperem que la trobeu tant interessant com la vam trobar nosaltres.

 

JAN: Hola, Mònica. Benvinguda a la classe de Cicle Superior. Ja ens coneixes a quasi tots, però si em permets, igualment et presentaré als meus companys. Jo soc el Jan, de 6è. Del meu curs són L’Ainoa, la Mia, l’Olau, l’Àxel i el Blai. De 5è hi ha una bona colla: la Lucía, la Gaia, el Xavier, el Roger, l’Ariadna, l’Eric, la Saray, el José i la Clara.

XAVIER: Abans de començar l’entrevista, et faria res dir-nos el teu nom complet i la teva edat?

MÒNICA: Sí, em dic Mònica Ruiz Borrego i tinc 46 anys.

ROGER: Ja saps que a la classe de Cicle Superior cada dos cursos participem en un projecte d’emprenedoria que es diu “L’Aventura de FER, futurs emprenedors rurals”. El nostre objectiu és crear una empresa, ubicada a Els Alamús, aprofitant les oportunitats del món rural. Et volem fer aquesta entrevista per diversos motius. Un d’ells és que ens sembla que ets una dona emprenedora i que ens pots ajudar a aconseguir el nostre objectiu amb la teva experiència. També estem segurs que ens pots explicar com funciona una empresa.

OLAU: T’hem investigat una mica. Sabem també, per les nostres famílies, que tens una marca d’oli d’argan, KAPAUNKA. Per començar, ens pots explicar què és l’oli d’argan? D’on ve?

MÒNICA:  L’oli d’argan és una matèria prima. Ve del fruit d’un arbre que només es cultiva al desert del Sàhara, a l’Àfrica.

OLAU: I quines propietats té?

MÒNICA: És un producte cent per cent natural, no té cap additiu químic. La seva composició natural té un impacte molt positiu sobre la salut humana, sobre tot en la cura de la pell, i això està demostrat científicament. L’oli d’argan és més dens i més càlid que les cremes que estan fetes amb aigua, s’absorbeix molt bé i no fa cap capa permeable. Tot això que us explico facilita la meva feina, però també beneficia molt al pacient, perquè és més ben rebut per la seva pell i no té cap mena de component químic que després pugui passar al corrent sanguini. A banda d’això, aquest oli conté moltes substàncies que són beneficioses per la nostra salut i que no podem ingerir a través de la nostra dieta, només a través de química. L’oli d’argan, que les conté, ens les aporta a través de l’absorció de la pell.

AINOA: Hem visitat la teva pàgina web i no hem acabat d’entendre per a què es fa servir, l’oli d’argan? És per fer-lo anar a casa o per a ús professional?

MÒNICA: Molt bona pregunta! Es pot fer anar en tots dos casos. Com ja he dit, és un producte natural i que té moltes propietats.

LUCÍA: Hem vist que el teu producte està molt ben valorat a Google, tens quasi cinc estrelles. Et pensaves que tindria tanta acceptació?

MÒNICA: Sí. I saps per què? Perquè quan un creu en allò que fa, i ho fa amb passió, no pot anar d’una altra manera.

ERIC: Ara que coneixem una mica el teu producte, ens agradaria conèixer la teva empresa. Com va néixer? Va ser idea teva?

MÒNICA: Sí, va ser idea meva. Tot aquest projecte ve d’una història personal. Esteu interessats en conèixer-la? Vaig descobrir l’oli d’argan mentre feia les pràctiques. Vaig tenir la sort de treballar amb el Doctor Gil, al Futbol Club Barcelona i també al Real Club. Un dia em va venir una clienta, la dona del Director de TV3, i em va portar un pot d’oli d’argan. Jo no el coneixia, però em va demanar que a partir de llavors l’utilitzés amb ella. Quan el vaig provar, alguna cosa se’m va remoure dins meu. Vaig començar a investigar-lo i informar-me i vaig descobrir tot el potencial que tenia. Una cosa va portar a l’altra i avui estem aquí.

Ja sabeu que jo soc de Barcelona. Em van oferir de venir a viure a Lleida per motius laborals. Vaig començar a treballar en una clínica molt prestigiosa d’aquí, de Lleida. De seguida es van fixar mi, jo tenia vint-i-set anys, venia sola, amb moltes ganes de treballar i molta il·lusió per aportar (…) Vaig patir una malaltia que em va portar a l’Hospital Arnau de Vilanova.(…) La primera nit l’havia de passar sola, però al llit del costat hi havia una dona i el seu marit, que li feia companyia. Jo tenia febre molt alta i no tenia a ningú, no podia ni tan sols tocar el botó de cridar a les infermeres. Ells, sense conèixer-me de res es van ocupar de mi, d’atendre’m i ajudar-me. Allò em va donar què pensar… Com pot ser que persones que ni tan sols em coneixen m’estan ajudant, i gent propera, amb la que convisc, no m’ha tractat igual? Al principi no entenia res, però poc a poc vaig anar veient el camí. Aquella mateixa nit em vaig prometre a mi mateixa que dedicaria a fer la vida més fàcil als altres. Han passat tretze anys, des de llavors, i en aquest camí que he recorregut he trobat la manera de fer-ho a través de la meva feina.

GAIA: Quin tipus d’empresa és? Ets autònoma o és una societat?

MÒNICA: És una empresa de tipus social i sanitari. És una Societat Limitada. Som sis socis, tres aquí, a Espanya, que som Miguel, Pedro i jo, i tres al Marroc, un company que s’encarrega del buisness, la Nuri i la Doctora Machado. Aquesta darrera és la pionera en fomentar l’economia del Marroc a través de l’oli d’argan.

GAIA: I teniu treballadors o us ho feu vosaltres mateixos?

MÒNICA: No, no tenim treballadors. Jo soc la gerent i la que posa en pràctica el mètode KAPUNKA. Després cada soci s’encarrega d’altres coses que jo no puc fer, com aspectes administratius o de gestió econòmica (buisness).

CLARA: Et va costar molt posar en marxa la teva empresa?

MÒNICA: Molt! Perquè al principi estava sola. Ningú creia en mi. Quan no tens suport, perquè ningú entén el teu missatge ni la visió que tens, és molt difícil tirar endavant.

SARAY: Compagines la venda de KAPUNKA amb altres feines?

MÒNICA: Sí. Treballo en diverses clíniques, soc quiromassatgista, però sempre aplicant el mètode KAPUNKA. També faig ponències i xerrades dins del món sanitari per donar a conèixer aquest producte i totes les seves possibilitats a partir el mètode que he creat. A més a més em considero empresària i també estic estudiant Medicina.

AINOA: Quantes hores dediques a la teva empresa?

MÒNICA: Dia i nit! Me’n vaig a dormir i hi penso, jo crec que hi somio! Però no és cap sacrifici, al final és un luxe fer allò que t’agrada.

BLAI: KAPUNKA també és el nom de la teva empresa? I on ens la seu social?

MÒNICA: Sí, la meva empresa es diu KAPUNKA, SL. Tenim dues seus socials, la d’Espanya aquí, a Els Alamús, a casa meva, i la segona al Marroc.

BLAI: Sabem que vens KAPUNKA per Internet, però tens alguna botiga física o local comercial?

MÒNICA: No, tot ho fem via on-line. M’han oferit moltes vegades entrar el meu producte a parafarmàcia, però no volia que KAPUNKA estès en una prestatgeria com la resta de productes perquè volia donar-li un valor diferencial. És un producte que és totalment artesanal, que surt de l’esforç i el treball de moltes dones. No és un producte més.

ARIADNA: Ens agrada molt el nom del teu producte i també el teu logotip. Què significa? com se’t va acudir el nom? El logotip l’has dissenyat tu, també?

MÒNICA: No, el logotip vam encomanar-lo a un dissenyador gràfic. Després de recuperar-me de la malaltia que us he explicat abans, gràcies a Déu, vaig tenir la sort la fer un viatge per Indonesia i Tailàndia. Allà, en un poblet molt petit, se’m acostar una colla de nens que em van commoure. Em repetien la paraula “Kapunka” i em va cridar molt l’atenció. Vaig investigar el significat d’aquesta paraula. Sabeu què vol dir? “Gràcies”. Em va quedar gravat per sempre. Duent a terme aquest projecte, en certa manera estic donant les gràcies a la Medicina.

ÀXEL: Sabem que estan sortint al mercat molts productes que porten oli d’argan. Els consideres competència? Com t’ho fas per a que la gent compri el teu producte i no un altre?

MÒNICA: No els considero competència perquè no és el mateix producte. Em diferencio de la resta d’empreses que compren i importen oli d’argan, en primer lloc perquè elles tracten el producte químicament, de fet la llei els ho permet. Es dediquen bàsicament a distribuir-lo. En segon lloc, jo a més a més, he aconseguit integrar l’oli d’argan en processos i protocols sanitaris amb el “mètode KAPUNKA”. A mi m’agradaria que la gent que compra el meu oli no es pensés que només és un mitjà per facturar, va més enllà, també té una funció social. M’he diferenciat de la resta d’empreses que distribueixen oli d’argan per tenir cura de la labor artesanal que té el procés de recol·lecció i elaboració de l’oli, amb famílies, amb dones, que estan totalment excloses a nivell social per un tema cultural.

CLARA: KAPUNKA és una marca patentada?

MÒNICA: Sí.

CLARA: Ens expliques com es fa una patent i quants anys dura?

MÒNICA: Doncs, avui en dia, una patent es fa on-line, en un organisme governamental nacional. Omples un full de registre, introdueixes les teves dades, el nom del producte i el logotip. Llavors, aquest organisme comprova que no hi ha cap altre producte a Espanya amb el mateix nom i del mateix tipus o que no has copiat el logotip de ningú. Al cap d’uns dies, quan t’avisen que tot és correcte, cal pagar uns diners per fer-ho efectiu. Pots patentar-ho només per Espanya, per Europa o per tot el món. Les patents duren uns deu anys i has d’estar sempre pendent d’anar-les renovant. Jo l’he patentat a nivell Europeu, d’Amèrica llatina i Àfrica. Heu de tenir en compte que hi ha un punt clau en tot procés d’emprenedoria. Sempre corres el risc que et copiin. El meu consell és que sigueu vosaltres la imatge del producte, que la gent el relacioni amb la vostra persona, perquè pots copiar un producte o una marca, però mai us podran copiar a vosaltres mateixos, perquè sou únics.

MIA: Ens has explicat que importes l’oli del Marroc. Ens expliques quin camí fa l’oli d’argan fins que arriba a les teves mans?

MÒNICA: El meu oli ve de Gadir, una zona rural del Marroc. Allí hi ha diverses cooperatives, formades per dones, que es dediquen al cultiu i la recol·lecció del fruit, l’argan. Tenen una tècnica pròpia per extreure les dues closques que té el fruit, només la saben elles. Jo he anat moltes vegades i he provat que m’ho expliquessin, he intentat obrir aquella closca i és quasi impossible! La veritat és que no sé ni com ho aconsegueixen, però ho fan. La llavor es premsa i s’obté l’oli, després de passar per un procés de filtració. Aquest passa a uns bidons. De la substància que en queda se’n fan sabons o menjar pels animals. S’aprofita tot! Els bidons passen uns rigorosos controls sanitaris en uns laboratoris, es tanquen i es porten a Espanya. Aquí, es tornen a analitzar, envasem l’oli, l’etiquetem i el distribuïm.

BLAI: El teu producte inicial ha evolucionat i hem vist que has tret nous productes, com l’oli amb essències. Tenen propietats i usos diferents?

MÒNICA: Sí. Oi que tenim cinc sentits? Doncs el sentit de l’olfacte afecta molt al nostre benestar. Les olors tenen impacte en les nostres cèl·lules. Si nosaltres afegim essències aromàtiques a l’oli, sempre naturals, incrementes les seves propietats. El romaní, per exemple, és molt relaxant.

ÀXEL: L’oli amb essències el fabriques tu mateixa?

MÒNICA: No, també el fabriquem al Marroc. Ho faig allí perquè aquí no puc garantir que les essències siguin ecològiques al cent per cent, ja que la Unió Europea permet utilitzar fitosanitaris que poden acabar “contaminant” les plantes.

ERIC: Quants litres de KAPUNKA vens aproximadament a l’any?

MÒNICA: Podem arribar a vendre entre 2.500 i 3.000 litres a l’any.

OLAU: Els teus clients són d’aquí? Vens només a Catalunya o per tota Espanya?

MÒNICA: Tinc clients per tota Espanya, però també per Europa, Estats Units…

LUCÍA: Per curiositat, recordes qui va ser el teu primer client?

MÒNICA: Crec que sí… va ser un client meu, mosso d’esquadra, que vivia a Torrefarrera.

ROGER: Qui són els teus proveïdors? Compres l’oli directament als productors o a través d’intermediaris?

MÒNICA: El meu producte és de “comerç just” perquè el compro directament al productor, productores, en aquest cas, que s’agrupen en cooperatives. D’aquesta manera m’asseguro que els diners que jo pago queden íntegrament per elles.

ÀXEL: Com poses el preu als teus productes?

MÒNICA: Doncs em sap greu, però no me n’ocupo jo, d’això. S’encarrega un dels meus socis. Però pensa que és molt difícil posar un valor a un producte quan implica una passió i una voluntat.

SARAY: Hem llegit que has treballat amb alguns metges i esportistes. Algú famós?

MÒNICA: Sí, però per mi són com la resta de clients. Sota les meves mans no hi ha diferències.

GAIA: També ens hem assabentat que aquest any t’han donat un premi important. Ens ho expliques?

MÒNICA: Sí. M’han donat el PREMI A LA DONA EMPRENORA, al Marroc. Per a mi, l’únic que significa, és tenir més veu per arribar a les persones.

JOSÉ: Quan reps un reconeixement com aquest, com et sents?

MÒNICA: Em sento reconfortada i agraïda. Ja us he dit que el camí no sempre és agradable. A vegades hi ha dies que ho llençaries tot per la finestra. Hi ha nits sense dormir en  que no veus sortida, però hi ha alguna cosa dins teu que t’anima a continuar. Aquest premi em diu que estic en el bon camí.

MIA: Tens plans de futur per la teva empresa?

MÒNICA: Sí. Vull donar més veu a la meva tasca social. Vull dones a la meva empresa, més dones treballadores a les que se’ls valori la seva feina.

ARIADNA: Ja saps que en el nostre projecte hem de crear empreses. Ens pots donar algun consell?

MÒNICA: El consell que us dono és que quan tingueu un projecte, que no tingui lúnic objectiu de guanyar diners. Creieu en vosaltres mateixos i en el que voleu fer. Si teniu l’empenta suficient de dur-ho a terme, sense escoltar el soroll que hi haurà al vostre voltant (“no podràs”, “això no està bé”, “no te’n sortiràs”…), ho aconseguireu sense cap mena de dubte. Amb aquesta empenta podeu ser el que vosaltres vulgueu: astronautes, científics, esportistes, fontaners… gaudireu del vostre ofici i de la vostra vida. I això és el que compta, no hi ha res més!

LUCÍA: estàs contenta amb la teva empresa?

MÒNICA: Estic contenta amb la meva vida.

JAN: Moltes gràcies per compartir amb nosaltres el teu temps, la teva experiència i els teus consells. Esperem que hagis passat una bona estona.

MÒNICA: moltes gràcies a vosaltres.