De tant en tant, a la Biblio Arrels VIVIM animacions lectores: estones de lectura compartida a l’espai Biblioteca, moments que ens regalen la descoberta guiada d’un llibre nou i que ens conviden a llegir i a pensar.
Aquest segon trimestre hem fet una nova animació a la lectura al porxo de l’escola, una ubicació diferent de l’habitual que algú havia transformat per a la ocasió en la planta d’uns grans magatzems:
Us presentem la Planta 2 dels “GRANS MAGATZEMS ARRELS”
En aquest espai comercial hi havia tres seccions de venda diferenciades: la LLIBRERIA, la SABATERIA i l’ÒPTICA.
Tot a punt per despatxar…
En començar l’activitat d’animació lectora, la “dependenta” de la planta ens va convidar a explorar els diferents racons d’aquest espai:
Secció LLIBRERIA, aquesta temporada ofereix una mostra de llibres relacionats
amb uns valors clau per a la CONVIVÈNCIA: el RESPECTE i la RESPONSABILITAT.
Secció SABATERIA, amb diferents models de calçat per ajustar la resposta de la nostra petjada a qualsevol ocasió.
Secció ÒPTICA: amb ulleres i lupes que afavoreixen una bona visió de prop i de lluny.
A primera hora del matí, després d’obrir les portes dels grans magatzems, van començar a entrar-hi per torns diferents grups bombolla de noies i nois disposats a deixar-se aconsellar. En veure la clientela potencial, la “responsable” de la planta va decidir mostrar amb detall alguns productes estrella de cada secció.
El primer dels productes que ens va recomanar va ser un llibre molt especial:
“NO VAIG DIR RES!”, de la Géraldine Collet i Sébastien Chebret, per a Símboleditors.
Era un conte que explicava una història per APRENDRE A CONVIURE, que segons la dependenta, valia la pena que coneguéssim abans de marxar de l’espai comercial. Com que ens va veure interessats, des de la mateixa LLIBRERIA ens va llegir la història protagonitzada per un esquirol una mica fet i deixat anar: un personatge que no avisava ningú quan un llop famèlic arribava al bosc i posava els altres en perill…
Al llarg de la lectura van sorgir preguntes…
I reflexions…
I hipòtesis…
Per lligar-ho tot plegat, la responsable de planta ens va convidar a visitar la secció de la SABATERIA. A partir de les sabates com a metàfora, ens volia fer VIVENCIAR les diferents maneres que tenim les persones de DONAR RESPOSTA a una situació on els altres, o nosaltres mateixos, ens sentim en perill.
Com solem reaccionar?
- Podem fer com si no passés res, quedar-nos quiets com a espectadors (RESPOSTA PASSIVA)
- Podem fugir de la situació, perquè pensem que allò no va amb nosaltres (RESPOSTA INHIBIDA)
- Podem actuar d’una manera impulsiva, causant dany als altres o transgredint els seus drets (RESPOSTA AGRESSIVA)
- O podem expressar les pròpies necessitats i defensar els propis drets respectant les altres persones (RESPOSTA ASSERTIVA).
En un moment que no esperàvem, la Carme es va voler explicar millor: es va treure les botes que duia, i es va començar a emprovar!
Pensem, pensem què passaria:
- Si quan veig una situació com la del conte, on algú altre o jo mateixa estem en perill, em quedo plantada, descalça…
- I si em poso unes sabatilles de ballet, com les que tinc a la venda, i marxo de puntetes sense fer ni dir res…
- I si em poso unes botes de sola dura i gruixuda, com les de l’expositor, i trepitjo i colpejo sense miraments…
- I si em poso unes sabatilles esportives, pensades per caminar, i me les cordo segura, o bé demano l’ajuda a “l’equip” si cal…
Es va fer el silenci a la planta…
Estàvem pensant…
Vam ser conscients que els diferents tipus de RESPOSTA davant situacions com les que explica el conte, porten CONSEQÜÈNCIES diferents a curt i llarg termini. Vam entendre millor que seria interessant “entrenar” les RESPOSTES ASSERTIVES, per tenir a mà algunes estratègies i emprar-les a l’hora de conviure a l’escola, a casa i més enllà.
En veure’ns tant encertats en les reflexions, la dependenta ens va oferir un “xec regal” vàlid per un taller d’assertivitat a l’aula, i ens va explicar que el podríem activar els propers dies a les classes dels grans.
Ens va dir també que abans de gaudir d’aquest detall de cortesia, valia la pena que visitéssim la secció ÒPTICA d’aquesta segona planta, perquè hi havia uns productes interessants que ens volia ensenyar:
Eren diferents models d’ulleres i lupes que servien per OBSERVAR bé les situacions i les persones del nostre voltant, per ser conscients de si algú necessita ajuda.
Són molt cares aquestes ulleres? I les lupes?
Vejam…
Com que els responsables d’aquests grans magatzems estaven molt contents d’haver reobert portes aquest darrer mes de setembre, ens van voler fer un altre detall, gentilesa per a una clientela tant important…
Ens volien regalar unes lupes com la de color negre que veieu a la imatge, però no va ésser possible, ja que a la fàbrica que les subministra es van fer un embolic monumental: per error en van empaquetar-ne unes de vermelles, que no us penseu, també ens van agradar…
Potser no són un producte del tot científic, encara que també està homologat.
La dependenta en va oferir una a cadascú de nosaltres, per recordar una animació lectora que ens pot ajudar a aprendre a conviure en EQUILIBRI, cercant l’ÈXIT COMÚ, a progressar en l’ASSERTIVITAT.
