Fa uns dies a la nostra classe ens hem fet una pregunta: “Som grans o petits?”
Sense dubtar gaire, alguns nens i nenes han dit:
“Jo sóc gran perquè vaig a l’escola de grans”
O bé:
“Jo també sóc gran perquè menjo molt i perquè sé lletres”,
“Jo sóc gran, més gran que el Pol. Però sóc més petit que la meva germana”,
“Jo sóc així de gran, ho veus?, així”.
“I jo així de gran”…
“Jo així”,
Així, així… Haurem d’ESBRINAR què vol dir “AIXÍ DE GRAN”: experimentarem una menera de saber QUANT de grans som, si ens fixem en l’ALÇADA.
Ho hem fet de la següent manera:
“Hem repartit unes marques de peu de silicona”
“Qui vol saber QUANT és de gran d’ALÇADA?”
“Jo!”
“Faig cinc peus”
“Jo cinc peus i una mica més”
“I tu, Carme, quants peus fas?”
“Fas vuit peus!”
“Qui més es vol mesurar?”
“Jo també faig cinc peus”
“Què més podem mesurar?”
Mesurant mesurant la nostra ALÇADA ens hem adonat que els nens i nenes de P.3, mesurem cinc peus com aquests de silicona, o cinc peus i una mica més…
Mesurant la LLARGÀRIA de les coses ens hem adonat que tot allò que és mol GRAN mesura molts peus, i allò que és mésPETIT, en mesura pocs.
Ens ha agradat molt mesurar!
Potser un altre dia ho farem d’una altra manera…
