FAULES D’AHIR i FAULES D’AVUI…

Aquest curs és temps de faules a l’escola, temps de llegir històries que fan PENSAR.

Però quan ens referim a faules, sovint ens venen al cap històries que fa molts i molts anys varen inventar faulistes com ara Isop o La Fontaine o Samaniego…

Algunes que segurament recordaríem tots i totes plegats serien:

“La cigala i la formiga”,

“El lleó i el ratolí”,

“La llebre i la tortuga” … i tantes i tantes més.

Amb l’afany d’oferir relats que connectin els nostres lectors i lectores d’Infantil i Primària amb el MÓN ACTUAL, hem pensat que seria enriquidor preparar una ANIMACIÓ LECTORA d’una FAULA D’AVUI.

I ha estat així com fa uns dies ens hem trobat en un raconet de l’escola:

una “faula d’avui”, nens, nenes, mestres i grups bombolla, i un ambient que fes venir ganes de llegir, d’escoltar, de mirar i sobretot, de pensar.

La faula escollida ha estat:

En aquest relat, una família de castors comença una cursa desbocada per construir llorigueres i acumular allò que tant els agrada: arrels de gerd. Aviat, però, els excessos tindran conseqüències.

Com creieu que aconseguiran escapar de l’embolic que han creat? Pregunteu, pregunteu als vostres fills i filles, de segur que us ho poden explicar.

Per acabar l’animació lectora, la Carme ens ha dit que era moment de VIURE UNA EXPERIÈNCIA en primera persona, d’una manera que mai abans havíem experimentat. Per fer-ho realitat, de la maleta sempre sorprenent de la Biblioteca, n’ha tret una safata amb “bombons i pastissets de xocolata” que eren de pega!

No us podeu imaginar quines ganes teníem tots i totes que aquests dolços fossin de veritat.

I llavors la Carme ens ha fet una pregunta, una pregunta d’aquelles que fan PENSAR:

“Quants bombons de xocolata necessita cadascú de voslatres per ser feliç?”

I s’ha fet el silenci…

Silenci del que acompanya el pensar…

I tenint present allò que passa a la faula, en realitat tots i totes hem dit que segurament necessitàvem pocs bombons dels de veritat per ser feliços: “Només dos bombons”, “Potser tres!”, “Un i prou!”

Llavors la senyo ens ha proposat anar més enllà:

“Fixeu-vos en quin lloc sou ara”, “Mireu qui teniu al vostre costat”…

(Som a l’escola, envoltats de companys i companyes que ja són amics i amigues)

“I si sumem la nostra força i els nostres millors desitjos, i fem màgia de veritat?” “Som-hi!”

“Màgia, potàgia, cua de moixó…”

I ves per on que de la safata de bombons de pega, n’han aparegut petites xocolates de veritat!

Seguint amb aquesta “experiència viscuda”, la Carme ens ha demanat que les desemboliquéssim molt a poc a poc, que les miréssim, que les oloréssim i que en féssim una mossegadeta molt petita…

Mmm!

Hem gaudit més que molt d’un petit tros de xocolata, en companyia dels amics i amigues, en un entorn que ens ajuda a crèixer i que ens dona seguretat.

I a mossegades diminutes hem entès que per sentir BENESTAR no necessitem moltes coses, sinó gaudir conscientment de les que tenim a l’abast.

Ha estat un moment de gaudi, segurament una porció petita, quadrada i dolça de FELICITAT.