El dimecres 23 de novembre a la tarda vam rebre una visita molt interessant: la Sílvia, l’Anna, el Jose i la Sandra ens van explicar què fa la Fundació Pro Disminuïts Psíquics del Berguedà. Ja porten 50 anys treballant i ho estan celebrant!
Ens van dir que la seva empresa ajuda a les persones amb discapacitat psíquica i què fan per ajudar-los. Al Centre Especial de Treball hi treballen 57 persones i al Servei de Teràpia Ocupacional hi ha 56 persones més , per tant, només al Taller, son unes 113 persones ateses en total.
L’entitat ofereix molts serveis: el CDIAP (el Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç, per a infants de 0 a 5 anys), l’escola Llar Santa Maria de Queralt (on hi ha 40 alumnes entre 3 i 20 anys), el Centre Especial de Treball – Taller Coloma (dona feina a persones amb discapacitat), la Llar-Residència (servei d’acolliment residencial), el SAVI (Servei d’Acompanyament a la Vida Independent (servei que ajuda que moltes persones puguin tenir una vida independent tot i la seva discapacitat) i el servei NEXE (ajuda a trobar feina en empreses ordinàries).
L’APDPB fa moltes activitats: musicoteràpia, hipoteràpia, piscina… I també celebra la Patum. Aquest any, com que fan 50 anys, la faran a la plaça Sant Pere i estan molt emocionats.
Vam fer quatre jocs: mímica, bàsquet amb els ulls tapats, el tabú i el dels pictogrames. Aquests jocs ens van fer veure les dificultats que tenen les persones amb algun tipus de discapacitat.En el joc de mímica hi havia la Sandra. Consistia en que algú ens deia una acció i l’haviem de representar amb mímica, sense dir res. Amb aquest joc ens vam adonar que les persones mudes no poden parlar com nosaltres però es poden expressar amb els gestos.
En el joc de bàsquet hi havia el Jose, que ens tapava els ulls amb un mocador i nosaltres havíem d’encertar la pilota al cubell gris. Després vam fer una segona ronda sense el mocador als ulls per veure la diferència que hi havia entre tenir els ulls tapats i oberts. Vam veure que amb els ulls tapats era molt més difícil. Quan ens orientaven una mica (més fort, més a la dreta o a l’esquerra…) ens anava millor.
En el joc del tabú hi havia la Sílvia. Consistia en endevinar una paraula però hi havia paraules “prohibides”, vol dir que no les podíem dir. Ens van fer jugar a aquest joc perquè entenguessim que hi ha persones que no poden dir algunes paraules i ho han de dir d’altres maneres.
En el joc dels pictogrames hi havia l’Anna. Hi havia moltes imatges d’objectes, de menjars… i nosaltres havíem d’explicar què faríem durant aquell dia de la setmana sense escriure, amb imatges. Amb aquest joc vam veure que tothom es pot comunicar, encara que tinguem alguna dificultat.
