Si cliqueu a la imatge veureu un recull de fotografies del dia de l’exposició amb les famílies.
Un dia, vam arribar a l’aula, ens vam trobar una maleta tancada i un sobre amb uns bitllets d’avió. Ens convidaven a fer un viatge cap a la Cantània, passant per una illa deserta.
La Núria ens va demanar que penséssim una cosa que ens hi enduríem. Vam intentar trobar l’objecte que ens fos més útil, i vam triar coses com: menjar, tendes de campanya, peluixos, llibres, aigua… Vam estar debatent si podríem sobreviure amb el que ens havíem endut. Vam tenir clar que hi havia objectes que de poc ens servirien, i d’altres, com el menjar, que ens ajudarien a aguantar uns dies, però, finalment, se’ns acabaria l’aliment. D’aquí en va néixer la necessitat de conrear, i va aparèixer una paraula clau del nostre projecte, l’aigua. Ens n’havíem endut alguns litres, però de seguida vam adonar-nos que també se’ns acabaria. Vam estar donant voltes a com podríem aconseguir aigua: dessalinitzar aigua del mar (un procés massa car), plantar plantes que donen aigua com els cactus (no ho vam acabar de veure viable), o bé recollir l’aigua de la pluja… Però ens vam adonar que si no plou, res d’això seria possible. La conclusió va ser, que no podríem sobreviure en un món amb sequera.
Paral·lelament, ens vam adonar que aquesta problemàtica ens afecta directament, perquè com que fem el treball pel col·lectiu del pati, aquest any hauríem de continuar un projecte que, els de cinquè de l’any passat, van deixar a mitges perquè l’acabéssim nosaltres. Ells es van encarregar de crear una jardinera, i a nosaltres ens tocava plantar. Però les restriccions per sequera no ens ho han permès.
Tot això, ens ha portat a preguntar-nos: “Com podem sobreviure en un món on el recurs més valuós és escàs?”
Primer de tot, vam dibuixar el que per nosaltres és la sequera, i en un paper vam plasmar les nostres idees prèvies que van anar donant forma a una conversa inicial que ens va dur a la necessitat de conèixer les causes de la sequera.
Arribats a aquest punt, ens vam voler informar sobre aquestes causes i ens vam centrar en tres grans blocs: El clima, els recursos naturals i el canvi climàtic.
Per grups, ens vam especialitzar en un dels temes. A partir de diferents fonts d’informació, vam anar creant una xarxa de relacions que ens va permetre posar paraules a tot aquest procés i entendre que els tres grans blocs estan relacionats entre sí, confirmant així la nostra hipòtesi que els tres factors contribueixen a la sequera.
Quan ja ens havíem convertit en experts, vam preparar una exposició per la resta de la classe on vam poder compartir les nostres investigacions. D’aquesta manera, tots i totes hem format part del procés i ens hem anat nodrint dels aprenentatges que, finalment, ens han permès dur a terme el producte final.
Així és com hem donat forma a l’exposició: primer de tot, hem creat un esbós de dibuix on havíem d’expressar tot el que hem après: les causes, les conseqüències, les propostes de millora… L’hem acompanyat d’un aforisme, un recurs literari una mica complex que ens ha permès fer un procés de reflexió i mirada crítica cap a la nostra obra d’art.
Ara tots i totes formeu part de la nostra exposició com a espectadors i espectadores, i esperem que aquest museu contribueixi a impactar d’alguna manera en vosaltres i el nostre entorn.
“Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites, pot canviar el món”
Eduardo Galeano.
