Els infants de P5 hem viscut uns mesos on les barreges de grups de Grocs i Blaus han estat molt presents.

Després de les colònies vam sentir la necessitat de continuar compartint moments i de seguir teixint vincles entre nosaltres. Aquest temps de convivència ens ha ajudat a preparar-nos per al pas a primer i, alhora, ens ha permès reflexionar sobre les nostres amistats, tant amb els companys i companyes de la pròpia classe com amb els de la classe del costat. Hem pogut expressar com ens sentim i fer sentir la nostra veu, sabent que les nostres emocions i opinions són importants.

Les mestres ens van explicar un conte titulat El camí cap a les muntanyes. A través d’aquesta història vam comprendre que cadascú emprèn el seu propi camí per arribar als cims que l’esperen. Durant aquest recorregut ens anem trobant persones que ens acompanyen durant un temps, mentre que d’altres segueixen rutes diferents. També vam entendre que, si algú encara no està preparat per pujar una muntanya, això no vol dir que no ho aconsegueixi mai; simplement pot necessitar aturar-se una estona i reprendre el camí quan se senti preparat.

L’última setmana de curs vam rellegir el conte i ens esperava una sorpresa molt especial. Ens vam trobar dos pastissos amb els noms de Puig Madrona i Puig d’Olorda, i, a sobre de cadascuna de les muntanyes, hi havia els nostres dibuixos. Aquells que encara no se sentien preparats per emprendre el camí cap a les muntanyes es trobarien a la caseta del Guardià dels Camins, un espai per qui necessita el seu temps.

Va ser un moment ple d’il·lusió i emoció que vam compartir amb molta tendresa mentre gaudíem d’un esmorzar tots junts. Al cap i a la fi, la barreja de grups a primer no significa perdre ningú pel camí, sinó ampliar el nostre cercle i guanyar noves amistats. Els vincles que hem construït continuaran formant part de nosaltres, encara que els camins que seguim siguin diferents.