Després de l’ensurt tan gran que vam tenir en veure que el nostre follet Jep havia desaparegut van succeir-se un seguit d’esdeveniments que ens van portar a haver d’anar, nosaltres mateixos, a buscar-lo a Can Foix, la casa on viu el Follet Pinxo.
Vam preparar la motxilla, les polseres i collarets de picarols i vam aprendre la cançó que ens motivaria abans, durant i després de les colònies.
Una vegada vam arribar a Cubelles, plovia. Però teníem tants ímputs al voltant que la pluja va deixar de ser la protagonista per donar lloc a la història, la nostra història que havíem iniciat a l’escola i havíem de continuar escrivint. I així ho vam fer…
Després d’esmorzar, vam preparar les habitacions on dormiríem i vam tenir la sort de conèixer dos personatges que tindrien molt de pes en el rescat del nostre amic Jep. Aquests personatges són el Follet Pinxo i l’aranya Aurèlia. Aquesta última tenia molt mal de panxa i això feia que no deixes d’expulsar teranyines enganxifoses… Com que la volíem ajudar a recuperar-se, a la tarda vam anar a buscar tot un seguit d’ingredients per fer el beuratge i poder-la curar. Els vam trobar tots excepte un, la pols màgica de les cuques de llum. Vam pensar com podríem aconseguir-la i vam tenir la brillant idea d’esperar la nit per a poder veure les cuques de llum i aconseguir una mica de pols… I així mateix va ser. Quan es va fer ben fosc, les cuques de llum van sortir a fer un vol i vam aconseguir agafar-ne per poder acabar de fer el beuratge. I amb aquesta darrera fita del dia vam anar a dormir esgotats…
L’endemà, amb les piles ben carregades i un bon esmorzar, vam seguir les indicacions del Follet Pinxo i ens vam endinsar al bosc tot seguint un seguit de petjades que ens alertaven d’alguna cosa que estava a prop nostre. I després de passar per sota i per sobre de diverses teranyines, el vam veure, el Follet Jep era davant nostre! Però hi havia un problema, estava enganxat a una teranyina i només el nostre beuratge podria desenganxar-lo!
Així que després d’afegir la pols màgica de les cuques de llum, vam remenar l’olla amb energia i com més remenàvem més fum sortia fins a convertir-se en un fum blau espès que va alliberar en Jep. L’efecte del fum va acabar i una altre cop vam perdre de vista el follet Jep i, quan el desànim arribava, algú va dir: Mireu, és allà, dalt de l’arbre! I amb un somriure d’orella a orella i una mirada d’agraïment ens observava des de la branca més alta de totes. Amb molta cura, el vam agafar i amb crits d’alegria vam tornar a la casa per fer un bon dinar i marxar cap a casa amb el gran repte aconseguit: ajudar el nostre follet més preuat, el follet Jep.
Aquí us deixem unes quantes imatges de la motivació a l’escola:
Aquí us deixem unes quantes imatges a can Foix:
