L’objectiu general de la Psicomotricitat Aucouturier, és el seu desenvolupament harmònic i global, a partir de l’expressivitat motriu, el joc i la representació. Amb aquesta, es posa en pràctica la maduració psicològica i emocional de l’infant mitjançant el seu cos i el seu moviment en… Llegeix més»
Aquesta pràctica és de caràcter relacional i vivenciada. La pràctica Aucoturier té com a objectiu el desenvolupament psíquic dels infants a través del cos a partir d’una concepció global de la persona. Parteix del que l’infant sap fer i pot fer i els mestres, sense una actitud dirigida, intervenim a partir del que expressa l’infant per tal d’afavorir el seu procés maduratiu. La relació amb els companys i companyes és imprescindible per al desenvolupament del mateix infant. Permetre i afavorir el potencial creatiu i expressiu dels infants, acceptant el que porta a dins, potenciant la seva autonomia i respectant les diferències.
ESTRUCTURA DE LA SESSIÓ
La sessió de psicomotricitat dura aproximadament 1 hora i mitja i es desenvolupa tenint en compte una seqüència temporal:
-> Ritual d’entrada: és el moment del retrobament i de la preparació de la sessió, es recorden les normes de la sala, s’anticipen accions, es fan activitats corporals inicials per a disposar el cos a l’acció…
->Moment de la vivència sensoriomotriu i de joc simbòlic: és el moment per a l’expressivitat motriu. Permet l’activitat lliure i espontània a través del moviment. Aquest moment és el que ocuparà més temps de la sessió. En el transcurs d’aquest moment sol apreciar-se una evolució en la qual l’activitat sensoriomotriu deixa pas a una activitat simbòlica o de rol.
->Moment de la representació i tancament: Els infants van deixant l’espai sensoriomotriu per anar cap al lloc del ritual d’entrada. És el moment on l’infant podrà expressar verbalment o amb materials plàstics la seva vivència a la sala. Ajuda a la descentració i a accedir al pensament. A vegades es comparteix amb tot el grup.
->Ritual de sortida: és el moment on es tanca la sessió i es prepara l’infant per sortir de la sala. És el moment de reagrupament i comiat de la sessió.
El projecte de festa major és el primer que portem a terme cada curs, però cada any ens trobem un repte diferent. Enguany teníem un repte complex: elaborar els capgrossos i els gegants per la cercavila de la festa major de La Sínia.
De gegants i capgrossos n’hem vist diversos cops, a Molins per la festa major de St. Miquel i també en altres pobles. Però mai ens havíem preguntat com els havien fet, com s’ho fan els geganters per portar-los i és més encara mai ens havíem plantejat que nosaltres poguéssim construir-ne. Teníem un calendari estret, moltes coses per descobrir i aprendre i moltíssima feina per fer. Teníem clar però, que ens calia anar a mirar i a preguntar en els experts aquests dubtes que teníem si no era del tot impossible iniciar aquest repte tant complex.
Un dia a l’aula descobrim una maleta, encuriosits anem i descobrim que hi ha dins, són objectes del món geganter, alguns coneixem el nom d’altres els descobrim. Descobrim que és la barretina, la faixa, la gralla, una partitura, una mantellina, un timbal, una ret… i un munt de coses més. Aquests objectes ens acompanyaran al llarg del projecte i en alguns moments els necessitarem i els anirem identificant.
A l’escola arriba la proposta de l’Ajuntament que podem anar a visitar entre altres elements de la festa major, els gegants de la vila: el Miquel i la Montserrat i el Bernat i la Candelera. Tenim la gran sort que ens trobem amb el Sergi que ens acompanya amb la visita de l’exposició. El Sergi és un gran coneixedor dels gegants i capgrossos en general i a més a més forma part des de fa molt molts anys de la colla gegantera de Molins de Rei ens ha explicat un munt d’informació que anem recollint. Mentre ell ens mostra i ens explica ens van sorgint també dubtes que ens va resolent. Li expliquem que anirem a visitar també el taller Sarandaca de Granollers per descobrir com és i com elaboren els gegants i els capgrossos i ens explica que d’allà van néixer el Bernat i la Candelera de Molins de Rei.
En arribar a l’escola pensem amb tot allò après i abans d’anar a visitar el taller Sarandaca cadascun de nosaltres pensa, imagina i dibuixa com voldria que fos el seu capgròs o gegant. Pensem si volem que representi una persona, o un animal, o que sigui mig bèstia mig persona. Si volen que faci riure, que sigui elegant o faci por. Si volem que tingui el nas curt o llarg, si volem que tingui els ulls grans o petits, en definitiva ens qüestionem un munt de coses que ens ajuden a fer el nostre projecte individual.
Un cop fet això amb les primeres reflexions fetes anem a aprendre dels experts: del Sr Ramon i del Pol del taller Sarandaca. El Ramon ens explica tot el procés pel qual passa un gegant o un capgròs des de que els arriba l’encàrrec fins que aquest surt al carrer. El nostre projecte individual era un dibuix, però ell ens explica també de l’importància de fer el projecte no només en pla sinó també en volum. Ens ho apuntem per incorporar-ho en el procés de treball.
Què es necessita per fer un cercavila i el vivim en pròpia pell.
Ara ja informats ens disposem a crear la nostra colla gegantera. Ens proposen fer-la de forma conjunta els Vermells i els Liles i ens agrada l’idea. Ara només cal decidir qui li fa més gràcia construir un gegant o un capgròs. L’objectiu i producte final nostre serà elaborar entre tots vuit capgrossos i dos gegants inaugurar la festa major de La Sínia.
Amb els nostres projectes personals damunt la taula ara toca decidir amb els membres del grup com acabarà sent la producció. Suggerir idees, cedir la paraula als companys, acordar… tot plegat una tasca complexa però enriquidora. Elaborem primer el projecte en dibuix i pensem un nom que li escaigui i després cal fer l’escultura, tal com ens va assessorar el Sr. Ramon del taller Sarandaca.
Un cop tenim els projectes acabats arriba l’hora de passar a l’acció. Amb paper de diari, cola i uns globus molt grans fem el motlle del capgròs o del gegant. Un cop fet i sec amb paper de diari i cinta de pintor acabem fent totes les parts de la producció, els ulls, els cabells, la corona, la barba, la boca… per finalitzar ens toca pintar-los. Agafem els projectes de dibuix per recordar de quin color havíem de pintar cada cosa, tal com ho havíem acordat amb el grup.
Per fi arriba el gran dia on vam compartir amb tots els companys de l’escola el nostre producte final.
Passada la festa ens toca fer balanç, valorar i avaluar la feina feta. Valorem:
-> Digues tres coses que hagis après de la producció dels capgrossos i gegants?
-> Has treballat tot el que has pogut?
-> El producte final del capgròs o el gegant s’assembla al projecte inicial que vau pensar?
-> Estàs satisfet/a de la feina feta?
Presentació d’elements de les colles geganteres.
Visitem als gegants de la vila.
Elecció del producte final.
Projecte individual.
Projecte compartit.
Creació compartida
Producte final: cercavila de gegants i capgrossos
Ens retrobem de nou després d’uns mesos de no venir a l’escola, de compartir altres activitats amb la família, amb nous companys i contextos diferents, potser a la platja, potser a la muntanya, potser al parc del costat de casa, potser a la casa dels avis…
Aquests primers dies ens adaptem de nou a la dinàmica de l’aula i de l’escola amb els companys i companyes dels Liles i dels Vermells. Enguany, per sort, hem pogut gaudir d’una adaptació molt més tranquil·la, sense mascaretes amb l’oportunitat de compartir joc amb els companys que hem volgut, sense restriccions, amb més llibertat.
Hem conegut nous mestres que ens acompanyaran aquest nou camí, trobem a faltar els que ja no hi són. Descobrim noves dinàmiques.
I tot aquest procés el fem de la manera que més ens agrada amb petits reptes que hem de resoldre i que ens trobem a l’aula, amb el joc simbòlic, amb les construccions… amb tot de propostes que ens hem anat trobant dia rere dia a l’aula. Aquestes propostes ens ajuden al fet que aquesta nova adaptació pugui ser d’una forma amable, respectuosa, curosa … Així i de mica en mica ens anirem endinsant en el nou curs amb nous reptes, amb nous projectes, amb nous aprenentatges, en definitiva continuarem caminant cada un dels infants pel seu camí trobant el seu itinerari i acompanyat sempre d’una mà que l’acompanyarà en aquest nou trajecte.
Fent camí 2022-23
L’espai de ludoteca és un espai que aquest curs compartim amb tot el grup sencer de l’aula i un cop per setmana. On fem volar la nostra imaginació i a través del joc simbòlic ens convertim en veterinaris, mecànics, botiguers i botigueres, mares i pares que tenim cura dels nostres infants…
En aquest joc el llenguatge verbal és l’eina de comunicació utilitzada. Mentre vaig interpretant el meu personatge les paraules m’ajuden a estructurar el meu joc, la meva història. Elaborem frases, descobrim algunes paraules, les apliquem…
Ens posem en un paper, interpretem un rol i alhora elaborem una història amb els companys i companyes. Tot un luxe!
Un any més l’escola La Sínia es vesteix de Festa Major. Ja fa dies que per les aules de l’escola es respira un ambient festiu.
Els més petits de l’escola, també som part de la gresca i amb la visita a l’exposició, on hem vist els… Llegeix més»
Fem pinya (Projecte Castellers I5)… Llegeix més»
Hola, famílies,
us deixem un recull de fotografies de tot el procés de treball que hem fet aquestes setmanes sobre el projecte dels Jocs Tradicionals, que aquest curs han preparat els infants de Puig Madrona i Puig d’Olorda.
Esperem que gaudiu molt amb les imatges, nosaltres vam quedar molt satisfets i satisfetes de la feina feta i… tot i treballar de valent amb l’encàrrec de l’equip de gestió, vam gaudir molt preparant per a tots els infants de l’escola la primera edició de Jocs Tradicionals Rurals.
Hola, som les classes de Matagalls i Turó de l’Home. A la Sínia cada any celebrem la Festa Major, és un projecte de tota l’escola i a cinquè fem el ball de bastons.
Fa cosa d’un mes o dos vam començar a preparar el ball de bastons amb la Núria, la nostra mestra de música. Primer ens va ensenyar la música del ball de bastons, després vam agafar els bastons i ens va ensenyar la posició inicial i els moviments de la primera part fins que ens el vam aprendre de memòria. Després, vam fer la segona part. I ens va sortir una mica malament. Però el segon dia ens va sortir més bé. La tercera ens va costar una mica més, però la vam poder fer i la quarta, ens va costar menys, ja que era igual que la segona.
Per fi divendres 7 d’octubre vam fer el ball de bastons. El vam haver de fer al porxo de l’escola perquè plovia. Tot i que en algun moment alguns vam accelerar el ritme, després el vam tornar a baixar i vam aconseguir anar amb la música i la veritat és que ens va quedar molt bé. Després de fer el ball ens vam quedar amb una sensació de tranquil·litat i alleujament, perquè durant el ball teníem certa tensió, per si no ens sortia bé o qualsevol altre imprevist. Ha estat una experiència molt enriquidora que ens fa participar una vegada més de la cultura i les tradicions de Molins.
Aquí us deixem fotos i vídeos on es mostra el ball de bastons.
Ona Aluja, Ariel Martínez, Lluc Murgades i Gerard Roselló.
Al cap de pocs dies d’iniciar el mes de setembre, vam començar l’escola.
Les cares d’il·lusió en el retrobament van ser el més destacable de les primeres jornades.
El fet de ser els grans del passadís també els feia còmplices i molts d’aquests moments els hem anat captant per què els podeu gaudir al seu costat.
Benvinguts a P5 Blaus, benvinguts a P5 Grocs!!
Segueix-nos!