Preguntes freqüents

En aquest espai volem donar resposta a les preguntes que les famílies ens acostumeu a fer arribar.

Cal dir, però, que les respostes es basen en la manera com hem treballat fins ara. Som un equip que revisa i valora contínuament les pràctiques, i per tant algunes d’elles poden ser modificades.

Com fem l’adaptació a i3?

El procés d’adaptació a l’escola és llarg i entenem que cal respectar el temps que necessita cada infant per sentir-se còmode. La durada depèn de les experiències que els nens i nenes tenen quan arriben, de les seves vivències anteriors i de com s’estableixin les relacions en els primers moments.

El coneixement mutu, l’intercanvi d’informació i un procés gradual d’entrada a l’escola són les mesures que, des del procés de matriculació fins a l’inici de curs, adoptem per assegurar-los una entrada agradable.

El Departament d’Ensenyament permet una adaptació del calendari i dels horaris durant els primers dies per fer una adaptació més esglaonada i poder atendre els infants en petits grups. Cada curs, les escoles, rebem les indicacions i ens hi adaptem.

Ho concretem de la següent manera:

• Reunió de famílies: En aquesta reunió concretem el procés d’adaptació i expliquem aspectes d’organització per al principi de curs.
• Els tres primers dies de curs els nens i nenes romanen a l’escola durant una hora i mitja. Un grup de 9:30 a 11:00 i un grup d’11:30 a 13:00. No hi ha ni servei d’acollida, ni servei de menjador.
• A partir del quart dia ja és l’horari definitiu per a tot el curs: matins de 9:00 a 12:30 i tardes de 15:00 a 16:30.  A partir d’aquesta data ja es pot fer ús del servei de menjador.

Aquí teniu un enllaç al Pla d’acollida de l’escola on trobareu més informació sobre aquest procés i també sobre altres processos d’acollida al centre.

Com pot acompanyar la família el procés d’adaptació del seu fill o filla?

El procés d’adaptació a l’escola ja el podeu començar durant l’estiu.

És el moment de parlar amb el vostre fill o filla del canvi d’escola, entomar-lo amb il·lusió explicant-los que aniran a l’escola dels grans, que faran nous amics, que s’ho passaran molt bé! Podeu preparar amb ells i elles tot el que necessitaran (la bosseta de l’esmorzar, la bata…). Feu-los participar de tot aquest procés de preparació i feu-ho amb complicitat i bona disposició.

És important que treballeu també hàbits d’autonomia i de control dels esfínters, però feu-ho amb calma, seguint el procés natural de cada nen o nena. Si al setembre encara hi ha algú que necessita bolquer o xumet en parlarem i ho gestionarem plegades famílies i mestres.

Quan comenci l’escola, al setembre, els primers dies podreu entrar a l’aula on fem l’adaptació i quedar-vos, si ho creieu convenient, una estoneta. Les mestres us ajudaran a trobar el moment per acomiadar-vos amb tranquil·litat i gestionar aquest procés de separació que cadascú viu de forma diferent. Confieu en les mestres i deixeu-vos aconsellar!

On i quan esmorzen els nens i nenes d’i3?

Us demanarem que, ja des del primer dia, porteu una bosseta amb l’esmorzar. Sempre, durant tot el curs, esmorzem dins l’aula i fem d’aquest moment un ritual de comunitat. Despleguem el tovalló, repartim aigua, ens mirem què porta cadascú dins la carmanyola… És una estona de compartir, de conèixer-nos, de treballar hàbits socials…

Aquest esmorzar de mig matí, no ha de suplir, ni de bon tros, el primer àpat del dia. Els nens i nenes han de venir esmorzats de casa. A l’escola han de portar només una mica de fruita, unes galetes, un petit entrepà… No els poseu ni sucs, ni làctics!

Cal dur alguna roba especial per anar a l’escola?

Per afavorir l’autonomia dels infants, cal que portin roba còmoda, fàcil de posar i treure. Els pantalons amb goma són ideals perquè puguin anar al lavabo sols i soles. El calçat ha de ser sense cordons (encara no saben cordar i descordar), amb velcro o algun altre sistema fàcil. A la classe i al pati anem calçats, però per fer psicomotricitat i per fer la migdiada s’han de treure les sabates. Per anar al gimnàs necessitem uns mitjons antilliscants.

Com encarem el curs d’i3?

Considerem que tant l’entrada com tot el primer curs a l’escola amb els alumnes de tres anys té una importància cabdal per al seu desenvolupament al llarg de tota l’escolaritat. En aquesta edat els nens i nenes necessiten una atenció molt personalitzada per part de l’equip docent si volem desenvolupar capacitats essencials com l’autonomia personal, l’adquisició d’hàbits, el llenguatge oral, el vincle afectiu, la relació família i personal de centre…

És per aquest motiu que a l’escola proposem, sempre que ens és possible, un desdoblament permanent durant tot el curs del grup d’i3 (2 grups de 10 i 10 nens/es) amb 2 tutores diferents el màxim d’estones que l’estructura general i necessitats del centre ens ho permeten. És a dir, convertim un grup de 20 en dos grups.

La coordinació dels dos grups és fonamental i, de la mateixa manera que aconseguim una entrada i un curs relaxats i al mateix temps personalitzats i intensos per a cada alumne/a, també vetllem perquè els dos grups es relacionin i aprenguin, progressivament, a treballar plegats.

L’escola ofereix servei d’acollida i permanències?

L’Associació de Famílies de l’escola (AFA) ofereix servei d’acollida al matí i permanències a la tarda, sempre que hi hagi prou demanda (a partir de 10-12 sol·licituds).

De moment, el servei d’acollida, en horari de 8 a 9 hores del matí, està ben consolidat i hi ha força famílies que l’utilitzen (una trentena d’inscripcions per curs). Els nens i nenes comparteixen tots junts al menjador de l’escola, poden portar i prendre el primer esmorzar si ho necessiten, i se’ls ofereixen jocs diversos, contes. Per aquesta estona no hi ha una programació d’activitats.

Es procura que sigui una estona tranquil·la, relaxada, agradable i diferent del temps escolar. Normalment no se surt al pati. S’ofereix la possibilitat d’entrar a les 8 o a les 8:30 hores. 

El servei de permanències a la tarda sol tenir poca demanda i, en general, no va endavant tot i que s’ofereix cada curs. 

Com afavorim la comunicació entre el personal docent i les famílies?

Una bona comunicació entre el personal docent i les famílies és fonamental per a l’experiència educativa dels infants. Per això, al llarg del curs organitzem diverses trobades i oferim canals de contacte que permeten compartir informació, resoldre dubtes i fer un seguiment del procés educatiu dels vostres fills i filles.

Aquestes són les principals trobades que organitzem durant el curs:

• Reunió d’aula al setembre/octubre

• Reunió pedagògica al febrer/març

• Entrevista individual (al llarg del curs, opcional)

• Entrevista individual al juny

Cadascuna d’aquestes trobades té un objectiu diferent. A les reunions d’inici de curs, us presentem l’equip de cicle i us expliquem com ens organitzarem. També compartim els criteris d’avaluació i les maneres de treballar, i us detallem com es desplega el currículum a la nostra escola: temàtiques, sabers, metodologies, projectes del curs i expectatives segons cicle o etapa.

A les reunions pedagògiques del segon trimestre, us convidem a participar en activitats característiques del curs dels vostres fills i filles. Aquestes trobades tenen la voluntat de fer-vos viure de primera mà les metodologies que utilitzem i entendre les raons pedagògiques que les fonamenten.

Pel que fa a les entrevistes individuals, cada tutora disposa d’una hora setmanal per atendre famílies. Aquestes trobades poden ser sol·licitades per les mestres o per les famílies, i tenen un caràcter més personalitzat. Al mes de juny, totes les famílies fareu una entrevista de tancament de curs, on es valorarà el procés i l’evolució de l’alumnat.

A més, disposeu de diversos canals per contactar amb l’equip docent: el correu “promo”, que permet comunicar-vos directament amb l’equip docent; el correu general de l’escola, que arriba a direcció i des d’on es poden concertar entrevistes; el telèfon del centre, on l’Albert o en Joan Carles atendran la vostra trucada i faran arribar el missatge a qui correspongui i el full d’incidències puntuals.

Més enllà d’aquests espais formals, hi ha altres materials i activitats consolidades que també afavoreixen la comunicació i us permeten conèixer el dia a dia a l’escola. Alguns exemples són:

• Llibreta d’hàbits

• Conta contes

• Bosses de la Pipistrel·la

• Llibreta de notícies

• Llibreta de filosofia

• Agenda (al cicle superior)

• Web de l’escola

• Àlbums

• Sortides

Tots els documents de centre, així com el calendari escolar, estan disponibles a la web perquè els pugueu consultar i descarregar sempre que ho necessiteu. A més, el calendari també s’entrega en format paper dins la carpeta d’inici de curs.

Finalment, volem compartir una reflexió important: hi ha situacions en què la informació ens arriba a mestres i famílies alhora, especialment quan es filtra a través dels mitjans de comunicació abans que ho faci per canals oficials. Us demanem paciència en aquests casos: des del centre compartirem sempre la informació en el moment en què sigui oficial i la puguem comunicar amb garanties.

Com entenem l’espai del migdia?

Començarem per citar el projecte educatiu del centre, on s’explica que:

Després d’una jornada escolar prou llarga i intensa cal vetllar pel temps de lleure i de joc dels nens i nenes (aquest és un dels drets dels infants reconeguts per l’assemblea general de les Nacions Unides).

Durant l’horari lectiu les mestres ens encarreguem de dissenyar els espais, les agrupacions i les activitats perquè l’alumnat pugui assolir les competències pròpies de la seva edat. Sovint són espais amb instruccions i pautes clares, per molt que mirem de consensuar-les amb els infants i que els fem protagonistes del seu aprenentatge. És per aquest motiu que defensem que els espais de lleure siguin el màxim de lliures possibles. Això no impedeix que durant aquestes estones, mestres i monitores, hàgim d’intervenir amb rigor per, per exemple, mirar d’equilibrar els espais que ocupen els nens i les nenes al pati, per oferir jocs diversos, per corregir dinàmiques i per prevenir i solucionar conflictes.

Algunes de les formes d’intervenció que tenim són:

• els horaris, la planificació i repartiment dels espais i jocs.
• l’oferta de jocs de diversa tipologia: de taula, de pilota, de corda, tranquils, d’equip…
• l’oferta d’espais: les revistes amb vistes, el sorral, la pista…

A més a més, des de fa uns cursos, a les reunions de representants de l’alumnat ens arriben propostes de jocs per ampliar l’oferta i propostes organitzatives diverses que posem en pràctica i avaluem.

Les monitores de l’espai del migdia ofereixen pràcticament les mateixes activitats que les mestres al pati, amb la diferència que tenen menys personal i això en dificulta la gestió.

A l’inici d’aquest curs se celebra la reunió sobre el funcionament i l’organització del menjador on les famílies teniu l’oportunitat de seure amb l’empresa gestora del Servei i la coordinació del monitoratge.

La comunicació entre les mestres i les monitores és pràcticament diària i l’intercanvi és fluid. Així mateix, la coordinadora del menjador també fa coordinacions periòdiques amb la direcció del centre. Això ens permet dir-vos que la manera de fer de l’espai del migdia és coherent amb la resta de moments a l’escola i disposem de mecanismes per anar fent ajustament, quan es produeixen disfuncions en aquest moment de l’horari així com en l’horari lectiu. Així mateix, la comissió de l’espai del migdia del Consell Escolar es reuneix un cop per trimestre com a mínim i en fa traspàs a la resta del Consell Escolar. Aquesta comissió la formen famílies, la direcció, mestres, l’empresa i la coordinadora del monitoratge.

Pel que fa als menús i a la quantitat de menjar, us hem d’explicar que les monitores sempre acorden unes quantitats mínimes amb els infants en funció de l’edat. Per norma general, no s’obliga a ningú a menjar, però sí que es fa un treball de sensibilització i familiarització amb les textures i els aliments. A mesura que l’alumnat es va fent gran, s’aprofundeix en el treball d’autonomia personal, el repartiment a la taula i el fet de servir-se quantitats adequades. Els menús que se serveixen a l’escola estan confeccionats i revisats per professionals. En funció del menú (de si agrada a més o menys infants) sobra més o menys menjar al final del servei, però l’empresa elabora menjar amb el barem d’educació primària, és a dir, no té en compte que al menjador hi ha alumnes d’educació infantil en aquest sentit i que les quantitats serien inferiors.

Així doncs, aquest són els canals de comunicació de l’espai del menjador:

• Una reunió on només es parla de l’organització i el funcionament del menjador escolar. 
• La coordinadora del menjador està cada dia a l’escola a disposició de les famílies a partir de les 9 hores.
• La coordinadora del menjador disposa d’un telèfon per atendre les famílies.
• Les monitores us trucaran si creuen que hi ha hagut algun conflicte durant aquesta estona que no s’ha acabat de solucionar o que demana de la vostra intervenció.
• Les monitores d’i3 participen dels dies de l’adaptació i a educació infantil, al llibret d’inici de curs, es comunica a les famílies el nom de la monitora.
• El correu de l’AFA: afaelsalocs@gmail.com
• L’aplicació d’Ecoarrels per a telèfons.

Com entenem i gestionem el conflicte?

A l’escola entenem el conflicte com una oportunitat per créixer i aprendre a conviure. Per això, fomentem l’ús de pràctiques restauratives en la seva gestió, on el diàleg és l’eina principal i l’objectiu és reparar el dany, restablir vincles i afavorir la responsabilitat compartida.

Demanem la vostra col·laboració en la detecció de situacions que puguin preocupar-vos. Som conscients que, sovint, els infants troben en espais d’intimitat el temps i la tranquil·litat per expressar allò que els inquieta. És per això que, si detecteu qualsevol situació que us cridi l’atenció, us agrairem que ens la feu arribar.

Per part nostra, el compromís és el mateix: estar atents, escoltar i actuar. Ara bé, sempre vetllarem perquè cada cas es tracti de manera personalitzada, garantint la privacitat de les persones implicades, la seva dignitat i la possibilitat real de reparar o restituir el que hagi passat per poder continuar avançant.

Quan es detecta un conflicte o una incidència greu, ja sigui en horari lectiu o en el temps de migdia, fem partícips totes les persones adultes que tenen relació amb els infants implicats —sigui l’equip docent o les monitores—, per tal de treballar-ho de manera coherent i compartida.

D’altra banda, quan considerem que una situació s’ha de treballar a nivell de grup classe, us ho farem saber per tal que ens hi pugueu donar suport i en sigueu partícips. Aquestes actuacions poden ser una resposta a un conflicte concret o poden sorgir arran de l’observació d’actituds o dinàmiques que considerem importants d’abordar.

En definitiva, als conflictes en hi volem apropar amb cura: recollint tota la informació, escoltant tothom i intentant comprendre cada situació en la seva singularitat. Això sovint requereix temps i paciència, però forma part del nostre compromís educatiu i humà amb els infants i amb les famílies.

Us proposem fer una ullada a les NOFC del centre.

Sobre els deures i els exàmens

Comencem aquest apartat fent referència, també, al projecte educatiu del centre:

“Fora de l’horari lectiu l’alumnat fa tasques o feines de diferent tipus perquè els nens i nenes són diversos en la manera, el ritme, el temps, la motivació per aprendre…I perquè també són diverses les situacions, els moments, les edats i els continguts d’ensenyament i d’aprenentatge. 

No ens agrada fer servir el terme deure per la seva connotació de càrrega moral, ja que entenem que el procés d’aprenentatge ha de ser viscut per totes les persones com un procés de descoberta, d’enriquiment, de repte personal i de millora.”

La recerca ens diu que els deures sistemàtics i els exàmens són intervencions que tenen un impacte menor en els aprenentatges (John Hattie). L’escola disposa d’indicadors diversos per avaluar les actuacions que es duen a terme en el centre, així com les intervencions pedagògiques del personal docent. Entre d’altres, les direccions de les escoles de Vilassar de Mar tenim la sort de treballar en equip, també amb les direccions dels instituts amb qui tenim una comunicació fluida i realitzem diversos intercanvis per mirar de garantir que el traspàs entre etapes es faci de la millora manera possible. Així doncs, ens entrevistem amb l’equip pedagògic dels instituts per fer un traspàs del nostre alumnat i explicar les mesures i suports que els estem facilitant a l’escola i un cop començada la Secundària, rebem el butlletí de notes del primer trimestre dels nostres alumnes.

Aquestes i d’altres informacions ens permeten ajustar la nostra pràctica professional i activar iniciatives per millorar en aquells aspectes que creiem que ho necessiten. Un exemple d’això són els tallers de text, que s’han anat reformulant durant els últims cursos per mirar d’optimitzar-los i perquè revertissin en la millora dels resultats dels infants. També l’ampliació de les sessions d’anglès al cicle superior.

Totes les decisions, les de caràcter pedagògic, però també les de caràcter organitzatiu o filosòfic del centre es prenen en claustre i tenint en compte indicadors de progrés o d’impacte, en benefici de la millora dels resultats educatius i de la millora de la convivència en el centre.