TOT UN “MANETES”

Després de conèixer una mica la feina de l’astronauta hem volgut descobrir un altre ofici ben diferent: volem saber com treballa un tècnic de manteniment. Sempre que veiem algú de l’equip del centre fent alguna reparació ens crida l’atenció i ens fixem en les eines que fan servir. Per això vam decidir entre tots que treballaríem l’ofici del “manetes“, que tot ens ho arregla.

Cada nen va dir un nom i entre tots vam votar i va guanyar el de Sr. Barrina.

Al Consorci tenim un equip molt complert que sempre està molt enfeinat, però de seguida que els vam demanar si volien col·laborar amb nosaltres ens van dir que sí. La nostra proposta era que els ensenyessin les eines més essencials i com s’utilitzen, però ells van anar més enllà i ens van proposar construir una caseta niu per ocells. Ens va encantar la idea.

Així que en Pau va arribar tots estaven expectants. Va començar a presentar cada eina que feia servir, començant per la serra:

 

El soroll d’entrada va molestar una mica però vam perdre la por i vam anar seguint amb atenció tot el que en Pau ens ensenyava.
Va tallar les peces de fusta. L’Aicha les va comptar i n’hi havia sis.


Vam observar i tocar la pols que deixa la fusta tallada ( serradures ) i els trossos de fusta que sobraven.

Amb el trepant va fer els forats, 4 a cada  peça, per després presentar-les i posar-hi els cargols. Va fer servir el trepant com un tornavís. 

 

Un altre pas va ser col.locar la xarnera, per poder obrir i tancar la tapa.

 

Però faltava un pas molt important: fer un forat per on puguin entrar i sortir els ocells. Aquí només va fer falta acoblar una peça al trepant per fer un forat rodó. Aquí hi vam participar gairebé tots, alguns amb moltes ganes i molta traça i altres amb certa por.

 

En Xuanyu i en Haimadou ben decidits…

 

En Tobi, l’Aicha no se n’acaben de refiar, i fins i tot l’Àlex, que no li agraden els sorolls de les eines, ho va intentar.

En Samuel s’ho mirava amb atenció de ben a prop.

 

 

 

 

 

Ja teníem la caseta-niu acabada, però hi faltava el petit detall dels claus per si la volem penjar en un arbre del pati. Vam fer servir el martell per clavar-los bé, i les tenalles per deixar-los en la posició.

Vam agrair a en Pau la seva feina i l’estona que ens va dedicar amb un fort aplaudiment.

Ara la feina que queda és nostra, hem de pintar la caseta, o decorar-la, i quan la vulguem penjar a l’ arbre trucarem en Pau que ens ajudi.

Després a l’aula treballem vocabulari que anem aprenent.

Moltes gràcies Pau !

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>