Aquest mes, des del Servei de Formació Agrària, unitat del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural que s’encarrega de gestionar la Xarxa d’Escoles Agràries de Catalunya, entrevistem a en Jaume Brustenga, docent i responsable de finca de l’Escola Agrària de Manresa.
La seva història a l’Escola Agrària de Manresa va començar com a alumne a finals dels anys 80. Més tard, el febrer del 1992, va començar a fer algunes hores a la finca de l’escola com a autònom i, el 1995, va fer la primera substitució com a docent de manera intermitent fins a l’any 2004. A partir d’aquell moment, ha anat treballant de manera seguida, a jornada parcial fins al 2016 i a jornada completa, fins al dia d’avui.
Abans d’entrar a l’escola, de jovenet, ajudava als estius a la fusteria de casa seva. També va treballar un any al museu de zoologia de Barcelona amb les abelles i tres anys a una finca fent la reconversió a l’agricultura ecològica, entre d’altres.
Des de l’any 2004, és responsable de finca i sempre ha fet classes de taller, mecànica i part dels cultius i, a vegades, instal·lacions, bestiar oví i energies renovables, entre d’altres.
Avui, gràcies a aquesta entrevista, descobrim com ha viscut aquests anys a l’Escola Agrària de Manresa.
- Què és el que més t’agrada de la teva feina?
M’agrada perquè és una feina variada, l’equip de l’escola és molt interessant, potent i ens entenem bé, el contacte amb el jovent, que tenim molta autonomia per emprendre projectes… En fi, és un lloc fantàstic per a treballar!
- Com definiries les Escoles Agràries en una sola paraula o en una frase breu?
Sobretot les veig com una connexió entre el jovent i el món rural, tot i que no és una pregunta fàcil de respondre. Hi podríem donar moltes voltes.
- Si parlem d’èxit en les Escoles Agràries, de què creus que estaríem parlant?
Per una banda, ens ve gent amb moltes inquietuds i nosaltres intentem donar-los sortida i orientació i, per altra banda, ens ve gent molt joveneta, encara per acabar de coure, als quals hem d’anar traspassant principis, valors, actituds i també, una mica de coneixements. Ens hem de carregar de paciència, però després, quan te’ls trobes al cap d’uns quants anys, és una satisfacció veure com han crescut. Això pel que fa als cicles formatius.
Si hi afegim la tasca que fem en la formació contínua, els projectes europeus, els joves que s’incorporen a l’empresa agrària, etc., agafa una dimensió molt més gran. Qualsevol que tingui necessitats formatives en l’àmbit rural és probable que en algun moment passi per una escola agrària o altra.
- Explica’ns una anècdota que hagis viscut a l’escola que pugui servir de consell per a la resta de docents.
Ufff… D’anècdotes n’hi podria haver moltes, però en aquests moments és quan et quedes en blanc. Recordo una vegada una alumna enfilada dalt d’una escala, crec que estàvem muntant el tub de l’extractor de la cabina de soldadura i m’anava demanant consells, que jo des de baix intentava anar resolent. Al final em va mirar i em va dir: “Jaume, aquí no hem vingut a aprendre instal·lacions, hem vingut a aprendre a espavilar-nos!”. Li vaig contestar que molt bé, que ja ho havia entès. Sempre he vist que hi ha molta diferència entre els alumnes que han treballat amb les mans i els que sempre han fet treball teòric. La meva obsessió és que remenin i toquin, per perdre la por i agafar habilitats amb les eines i, sí, que aprenguin a espavilar-se i a resoldre situacions més o menys complicades.
- On et podem trobar fora de l’horari laboral? Quines són les teves aficions?
A part de ballar amb la colla bastonera d’Artés i cantar, les meves aficions també són molt agràries: col·laboro amb l’associació L’Era i soc el secretari de l’entitat. D’altra banda, a casa tenim un petit ramat d’ovelles per a l’autoconsum i fa uns anys que estem fent un experiment per veure com va evolucionant el prat amb el sistema de pastura que utilitzem. És una cosa molt senzilla, però apassionant. L’altra, són els empelts… fa anys que tinc la dèria d’aconseguir una devesa amb alzina de gla dolça, per al consum humà, però també estic provant d’empeltar castanyers sobre alzines i roures. Tot i que és un projecte terriblement lent, i només és per jugar i experimentar, m’omple molt.
- Quin producte de proximitat o quin producte de les Escoles Agràries no pot faltar mai al rebost de casa teva?
Cada curs, a l’Escola Agrària de Manresa organitzem una cooperativa escolar i els alumnes gestionen les vendes de l’horta. Em diuen que soc un dels clients més bons. Certament, la verdura de l’horta de l’escola no pot faltar mai al meu rebost!
- Quina cançó o llibre ens recomanes per passar una bona estona?
Normalment, estic cansat i quan em poso al llit m’adormo aviat. No puc llegir coses gaire profundes. Darrerament, m’he enganxat a El coyote, unes novel·letes que sortien per capítols mensuals cap als anys 40 del segle passat i que feien les delícies de la meva mare adolescent. L’acció està situada a Califòrnia, quan feia poc que havia passat a sobirania ianqui. L’autor és català, Josep Mallorquí, i devia tenir força coneixement d’història, ja que l’acció està molt ben ambientada. Però és de lectura fàcil i encara puc aguantar mitja horeta abans d’adormir-me.
- Si vols afegir alguna cosa més que no hàgim parlat a les preguntes anteriors, no dubtis a fer-ho a continuació!
Per una banda, ja ha començat el procés d’estabilització. A l’Escola Agrària de Manresa ens afecta a tres persones, i sent una escola tan petita, és una part important del claustre. Esperem que serveixi realment per estabilitzar els equips! De fet, fa molts anys que treballo aquí i no havia tingut mai sensació d’inestabilitat fins ara.
Per altra banda, més preocupant, sembla que s’acosten temps complicats entre crisi climàtica i energètica i a les escoles haurem de saber reaccionar per adaptar-nos a una situació canviant.
