Aquest mes, des del Servei de Formació Agrària, unitat del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural que s’encarrega de gestionar la Xarxa d’Escoles Agràries de Catalunya, entrevistem a la Genoveva Panisello, cuinera de l’Escola Agrària d’Amposta.
La Xaneva va acabar el batxillerat l’any 1986 i de seguida va començar a treballar, primer a un forn de pa i després a un taller on es confeccionava roba. A finals de l’any 1987 li va arribar la notícia que a l’Escola Agrària d’Amposta s’oferia una plaça d’ajudant de cuina, es va presentar a la prova i el gener del 1988 es va incorporar a la cuina del centre, fins al dia d’avui.
Durant tots aquests anys, i a causa de les necessitats del servei, encàrrecs en funcions i substitució d’alguna baixa, ha anat fent gairebé totes les feines que es fan a la residència: neteja, cuina, governanta… Actualment, com que la residència està tancada, es dedica a preparar els entrepans de mig matí i a fer les tasques de governanta com ara encarregar-se del personal de neteja de l’escola, compres, revisar les instal·lacions, organitzar esdeveniments i trobades que es puguin fer a l’escola… També ajuda a les seves companyes d’administració a fer tasques de la formació contínua i, de tant en tant, a atendre trucades telefòniques.
- Què és el que més t’agrada de la teva feina?
M’agrada el que he fet a l’escola durant tots aquests anys. Al principi, quan teníem la residència, hi havia molts alumnes interns i molts més que es quedaven a mitja pensió. Tot i que hi havia temporades de feina frenètica, a mi m’agradava estar en contacte amb l’alumnat i fer-los sentir com a casa seva. Des de juny 2019, que va finalitzar el servei de residència, i el desembre de 2020, el de menjador, he fet un tomb. Ara la feina tampoc és relaxada, però m’ho passo molt bé i vinc amb moltes ganes!!!!
Actualment, estem preparant l’acte de celebració del 50è aniversari de la nostra escola. Em fa molta il·lusió poder formar part d’aquest esdeveniment tan important per a tothom qui ha passat per aquí.
En definitiva, m’agrada treballar perquè tot funcioni bé, resoldre problemes i ajudar a tots els meus companys quan necessiten alguna cosa.
- Com definiries les Escoles Agràries en una sola paraula o en una frase breu?
Les Escoles Agràries són fonamentals per a professionalitzar el sector agrari.
- Si parlem d’èxit en les Escoles Agràries, de què creus que estaríem parlant?
Som escoles petites i, això ens permet donar un tracte proper, acurat i personalitzat. Això és gràcies, també, a l’equip humà que formem part de les Escoles Agràries. Som gent implicada i responsable en la nostra feina. L’èxit també és gràcies a l’alumnat: sense ells les Escoles Agràries no serien el que són.
- Explica’ns una anècdota que hagis viscut a l’escola que pugui servir de consell per a la resta de professionals de les Escoles Agràries.
Més que una anècdota voldria transmetre un sentiment. Durant tots aquests anys he vist passar molta gent per l’escola, siguin alumnes, professors, col·laboradors o alumnes de formació contínua. És molt gratificant que et coneguin i et cridin pel carrer.
- On et podem trobar fora de l’horari laboral? Quines són les teves aficions?
Soc propietària d’una petita finca de tarongers amb una caseta de camp prop d’Amposta. Allà hi passo quasi tots els caps de setmana amb el meu marit, els meus fills i la família. Em considero una enamorada de la meva terra, m’encanta passejar pel Delta, qualsevol època de l’any, entre els camps d’arròs, i de tant en tant pujar als ports i fer una caminada per alguna de les seves espectaculars rutes.
- Quin producte de proximitat o quin producte de les Escoles Agràries no pot faltar mai al rebost de casa teva?
Sens dubte, la verdura que produeixen els nostres alumnes a la finca de la nostra escola. A més, jo sempre compro al mercat, així que majoritàriament sempre tinc producte de proximitat i de temporada a la nevera i al rebost de casa meva.
- Quina cançó o llibre ens recomanes per passar una bona estona?
M’agrada molt la novel·la històrica. Qualsevol llibre de Ken Follet, Ildefonso Falcones, Martí Gironell o Julia Navarro.
En referència a la música, soc una nostàlgica dels anys 80.
- Si vols afegir alguna cosa més que no haguem parlat a les preguntes anteriors, no dubtis a fer-ho a continuació!
Després de 34 anys, sento l’escola com si fos casa meva. Estic molt a gust amb els meus companys i em sento molt recolzada per tots ells, i això m’ajuda a treure el millor de mi.
Per altra banda, estar constantment envoltada de joves estudiants m’ha aportat molta frescor i positivisme a la meva vida.
I per acabar, un incís. El meu nom, Genoveva, només apareix al DNI, tothom em coneix com a Xaneva de l’Escola Agrària!
