Aquest mes de maig, des del Servei de Formació Agrària, unitat del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural que s’encarrega de gestionar la Xarxa d’Escoles Agràries de Catalunya, entrevistem a la Magda Ruiz, responsable de qualitat i membre de l’equip de producció de materials de Serveis Centrals.
Va començar a treballar a l’Escola Agrària d’Amposta l’any 1988 com a professora de Lletres després de superar el primer concurs-oposició convocat per a professors d’Escoles Agràries.
Anteriorment, havia treballat a l’empresa Boehringer Ingelheim España SA, dins del departament de control de qualitat, fent treballs de supervisió i control de la qualitat dels medicaments en els diferents processos d’envasat, etc.
Des del juliol del 2011 treballa a Serveis Centrals i, s’encarrega de coordinar el Projecte de Qualitat i Millora Contínua, administrar el programa ISOTools, fer el tractament didàctic dels materials per a cursos de formació a distància i coordinar l’elaboració de la memòria anual d’activitats de la subdirecció.
Avui la coneixem una mica millor gràcies a aquesta entrevista!
- Què és el que més t’agrada de la teva feina?
El que més m’agrada és treballar amb sentit de l’organització i de la planificació, comunicar-me i treballar en equip i a la vegada poder treballar de forma autònoma. També m’agrada aplicar el model d’orientació a competències en la producció de materials que posa en el centre l’alumne.
- Com definiries les Escoles Agràries en una sola paraula o en una frase breu?
Veig les Escoles Agràries com a centres d’aprenentatge, d’intercanvi d’experiències i pràctiques i de transformació del sector agroalimentari i rural.
Destacaria també la participació de les escoles en programes d’internacionalització. Són projectes que suposen una càrrega de feina en l’àmbit organitzatiu, especialment, per al professorat que intervé, però imprescindibles en el context global actual.
- Si parlem d’èxit en les Escoles Agràries, de què creus que estaríem parlant?
Per mi l’element clau que defineix l’èxit és: a què es dediquen els alumnes després de passar per les escoles?
Personalment, m’he trobat que alumnes que havia tingut a l’Escola Agrària d’Amposta, són docents de les nostres escoles. Per mi, és un indicador que el grau de preparació amb el que surten, els permet afrontar el repte de realitzar estudis universitaris i incorporar-se per dinamitzar la formació del sector agroalimentari i rural. Un bon exemple, són els companys Abel Ferreres, Alfons Moreno i Albert Torredemer.
També, vaig retrobar-me un alumne de l’antiga FP Agrària a l’Escola Agrària d’Amposta fent cursos a l’Escola Eqüestre, perquè tenia un centre d’equitació en funcionament. Per mi, que alumnes siguin usuaris de diferents escoles en funció de les seves necessitats professionals, indica que les consideren centres de referència útils per a la millora de la seva formació i activitat.
- Com vas viure el teu pas per l’Escola Agrària d’Amposta com a directora?
Vaig estar vuit anys a l’Escola Agrària d’Amposta. Té un significat especial per mi perquè va ser l’inici de la meva experiència com a docent. Durant aquest temps, també vaig ser cap d’estudis i directora. Va ser un període engrescador i de molt aprenentatge, al costat de companys excel·lents, entre els que vull recordar l’Imma Ginovart, el Manel Acero i el Joan Porta, amb els quals vaig formar equip directiu.
- També vas ser professora de l’Escola Eqüestre de l’Hospitalet de Llobregat, que es va tancar el 2011, quan la seva activitat es va traslladar a l’Escola Agrària del Pirineu . Explica’ns una anècdota que visquessis durant el teu pas per aquesta escola.
A l’Escola Eqüestre vaig estar 15 anys. Durant els primers anys de funcionament, les mateixes instal·lacions, funcionaven com a escola i com a caserna militar, la qual cosa va propiciar un munt d’anècdotes.
Però, més que una anècdota, el que més em va impactar, durant aquests primers anys, va ser com persones provinents d’àmbits i experiències molt diferents treballaven plegades per tirar endavant el projecte de l’escola. Durant un temps van conviure: administratius, tècnics i docents del Servei de Formació Agrària, comandaments i soldats del Ministeri de Defensa, alumnat i objectors de consciència que feien la prestació social substitutòria a l’escola (en aquest temps el servei militar era obligatori per als homes). Es donava la “situació surrealista” que objectors eren supervisats per militars, que feien tasques docents a l’escola.
Tot això, va ser un èxit, gràcies al tarannà i habilitat d’en Lluís Mauri, primer director de l’Escola Eqüestre.
- On et podem trobar fora de l’horari laboral? Quines són les teves aficions?
Soc bastant urbanita, em trobareu passejant per Barcelona, anant al cinema o al teatre.
M’agraden les activitats tranquil·les, practico ioga i pilates regularment. També m’agrada molt llegir i escapar-me a França sempre que puc.
- Quin producte de proximitat o quin producte de les Escoles Agràries no pot faltar mai al rebost de casa teva?
Visc a cinc minuts del Mercat de la Concepció, i gaudeixo d’una oferta excel·lent de productes de proximitat. Però durant l’època de Nadal, agraeixo molt que els companys de les escoles de Gandesa, Espiells i Borges comparteixin amb les persones del Servei de Formació Agrària el vi, el cava i l’oli que produeixen.
- Quina cançó o llibre ens recomanes per passar una bona estona?
Per passar una bona estona recomanaria Transbordo en Moscú, 3a novel·la de la darrera trilogia d’Eduardo Mendoza.
Per gaudir d’una trama envolupant i apassionant recomanaria Tomàs Nevison, última novel·la de Javier Marías o qualsevol de les seves novel·les anteriors.
Pels que són francòfils com jo, recomanaria:
- Rue de boutiques obscures de Patrick Modiano
- Au revoir là-haut de Pierre Lemaitre.
- Si vols afegir alguna cosa més que no hàgim parlat a les preguntes anteriors, no dubtis a fer-ho a continuació!
El maig de 2023 em jubilaré, després de trenta-cinc anys al Servei de Formació Agrària. A la mateixa època també es jubilarà Ricard González, company amb qui he compartit moltes experiències al llarg de tots aquests anys. Per aquesta raó, he escollit una fotografia dels dos a Serveis Centrals per acompanyar aquesta entrevista.
