L’entrevista: Ventura Viladegut, docent de l’Escola Agrària de les Borges Blanques

Aquest mes, des del Servei de Formació Agrària, unitat del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural que s’encarrega de gestionar la Xarxa d’Escoles Agràries de Catalunya, entrevistem en Ventura Viladegut, docent de l’Escola Agrària de les Borges Blanques.

 Va començar la seva activitat a l’antic Centre de Capacitació Agrària de les Borges Blanques l’any 1978 com a professor col·laborador d’FP1. Durant tots aquests anys, ha estat cap de residència, cap d’explotació agrària, responsable de transferència tecnològica, tutor, professor i coordinador de cursos de formació contínua, cap de programes, director i tutor d’incorporació a l’empresa agrària. Les matèries que ha impartit també han estat molt variades: Maquinària, Taller, Cultius Arboris, Cultius Herbacis, Instal·lacions Agràries, Producció Fructícola, Producció de Planta i Implantació de Cultius.

Actualment, està jubilat parcialment al 50% i és professor de diverses assignatures, a més de tutoritzar joves d’incorporació a l’empresa agrària, i coordinar cursos de formació contínua i jornades de transferència tecnològica. A més, també treballa i col·labora en l’explotació agropecuària familiar.

• Què és el que més t’agrada de la teva feina?

El que m’apassiona de la meva feina és el contacte amb els joves pagesos i amb la gent que treballa al sector agropecuari. És una feina que et permet estar molt al dia en tots els temes agraris i ramaders. Personalment, vinc de família pagesa i ramadera, de moltes generacions que treballen i viuen del sector agrari. Actualment, el meu fill i el meu gendre continuen treballant en les explotacions familiars i em sento molt orgullós que els agradi aquesta activitat tan important per a un país com el nostre.

• Com definiries les Escoles Agràries en una sola paraula o en una frase breu?

Les Escoles Agràries han estat i són el planter de la nova pagesia. S’hi han format la majoria dels caps d’explotacions, presidents de les cooperatives, de les comunitats de regants i de les ADF que hi ha a Catalunya. En la majoria d’entitats relacionades amb el sector agropecuari, hi ha persones que s’han format a les Escoles Agràries.

• Si parlem d’èxit en les Escoles Agràries, de què creus que estaríem parlant?

L’èxit de les Escoles Agràries és, d’una banda, fer formació a joves que comencen la formació professional amb 16 anys, i de l’altra, formar els professionals que dirigeixen les explotacions. L’èxit és fer una formació integral i contínua en tots els períodes d’aprenentatge i reciclatge de les persones que treballen al sector agropecuari.

Un altre gran èxit de les Escoles Agràries és el treball en xarxa amb les diferents escoles repartides per tot Catalunya, la col·laboració amb companys d’altres escoles i  l’aprofitament de diferents recursos i instal·lacions.

• Explica’ns una anècdota que hagis viscut a l’escola que pugui servir de consell per a la resta de docents.

 D’anècdotes, en tinc moltes! Anant d’excursió, dues vegades se’ns va cremar l’autocar. En altres excursions, a Saragossa i París, ens vam despistar i no localitzàvem alguns alumnes. I, una vegada que va nevar molt fort, ens vam quedar aïllats un parell de dies a l’Escola Agrària, sense poder sortir. Es van congelar les canonades d’aigua, i ens vam quedar unes hores sense electricitat. L’anècdota més entranyable, però, va ser aquesta: l’any 1984, l’arquitecte encarregat de la construcció de la nostra Escola Agrària, no va voler signar la certificació final d’obra, i vam estar tres setmanes a l’Escola Agrària del Pirineu i l’Escola Agrària d’Amposta. Marxàvem dilluns al matí  i no tornàvem fins divendres!

• On et podem trobar fora de l’horari laboral? Quines són les teves aficions?

 Fora del meu horari de treball, em podeu trobar fent de pagès ajudant el meu fill, o visitant companys i amics que tenen explotacions agrícoles i ramaderes, i que estan provant o experimentant noves tècniques en les seves finques.

També m’agrada viatjar a altres comarques, regions, països, escoltar música i parlar amb gent, així com la natura i els animals de companyia.

• Quin producte de proximitat o quin producte de les Escoles Agràries no pot faltar mai al rebost de casa teva?

 El que mai pot faltar és l’oli d’oliva verge extra, però tampoc les ametlles, els festucs, la verdura de casa, la fruita dolça, les taronges i la mel.

• Quina cançó o llibre ens recomanes per passar una bona estona?

M’agrada la música de Bruce Springsteen, la cançó No Surrender. També la música de grups catalans actuals com Stay Homas, Txarango, Blamunt, Doctor Prats. També Joan Manuel Serrat, i música clàssica en general.

Pel que fa a la lectura, llegeixo poc. El que més llegeixo són les revistes i llibres tècnics d’agricultura. També llegeixo llibres d’escriptors que són amics i familiars.