Un dia del mes de març, de ja fa molt de temps, un vell mestre d’escola va portar globus a la seva aula i en regalà un a cada alumne.
Els va demanar que tothom posés el seu nom en el globus que els havia regalat, que el deixessin al terra i que sortissin de classe.
Un cop tothom va ser fora, els va dir: ” Teniu 5 minuts per a que cadascun de vosltres trobi el globus que porta el seu nom”.
Els alumnes van entrar corrents a buscar cadascun el seu globus. S’empentaven els uns als altres, els globus volaven amb tant de moviment de nens.
Passats els 5 minuts, ningú havia pogut trobar el seu.
El mestre els va dir llavors: “Agafeu qualsevol globus i lliureu-lo al nen a qui pertany segons el nom anotat”.
En tan sols un parell de minuts tots els alumnes ja tenien el seu globus a la mà.
Finalment, va dir el mestre: “Nois, els globus són com la felicitat. Ningú la trobarà buscant únicament la seva. En canvi, si cadascú es preocupa per la de l’altre, troba ràpidament la que li pertany”.
* * * * * * * * * *
I ara, nosaltres també tenim un globus amb el nostre nom escrit i, més que mai, ens necessitem els uns als altres.
No és per tu, ni per mi. No és pels teus, ni pels meus. És perquè ara la salut de tothom és a les nostres mans.
Cuida i cuida’t.
#QuedataCasa
#JoEmQuedoACasa
Comentaris recents