En Jaume Bruguera, de 1r de batxillerat C/T, ens aporta una dissertació sobre el sistema polític d’Estats Units. De manera planera i entenedora, ens posa al corrent d’aquest injust (?) procediment.
A Estats Units s’estan vivint unes històriques eleccions en què la demòcrata Hillary Clinton i el republicà Donald Trump competeixen per fer-se amb el vot popular abans del 8 de Novembre. Però hi ha un gran condicionant, el sistema electoral d’Estats Units. Amb 229 anys d’història, el Col·legi Electoral és determinant en la tria dels nous president i vicepresident.El Col·legi Electoral és el cos de compromissaris encarregat d’escollir el President i el Vicepresident dels Estats Units. És un exemple d’elecció indirecta. En lloc de votar directament, els ciutadans dels Estats Units emeten els seus vots pels electors. Els electors o compromissaris són tècnicament lliures de votar a favor de qualsevol persona elegible, però es comprometen a votar per candidats específics. Des de 1964 el Col·legi Electoral ha tingut 538 electors. Cada estat té un nombre d’electors igual al nombre dels seus senadors i representants al congrés. Per ser elegit, un candidat ha de tenir una majoria (almenys 270) dels vots electorals, si no s’obté aquesta majoria, l’elecció és feta a la cambra de representants (435 congresistes).El candidat que guanya en un estat és igual que guanyi per un vot de diferència o un milió. Això fa, de vegades, que no quedi ben representada la diversitat d’opinions polítiques del país. Per a molts, aquest tipus d’eleccions té un dèficit democràtic. El peculiar sistema electoral d’Estats Units fa que es doni la sorpresa en l’elecció del candidat presidencial alguns cops.Unes històriques eleccions per a un històric sistema electoral. Però històric no és sinònim de bo. És un fet que molta gent estigui en desacord amb aquesta situació, dos candidats molt peculiars, sobretot el republicà, però deceben en l’especte polític i electoral.
Jaume Bruguera Farrés
