“El canvi climàtic planteja importants reptes educatius: és necessari saber-ne les causes per a poder reconèixer les arrels del problema; i saber-ne les conseqüències, perquè és necessari construir una percepció més realista dels riscos climàtics i comprendre millor les nostres vulnerabilitats. Però, sobretot, és necessari saber sobre les seves solucions, perquè fa falta capacitació urgent per a construir una cultura «baixa en carboni», que eviti interferències perilloses sobre el sistema climàtic. Les organitzacions educatives, incloent-hi les que promouen l’aprenentatge no formal, hauran de considerar quina serà la seua contribució davant d’aquestes necessitats de coneixement i canvi social. Perquè el canvi climàtic determinarà de manera molt rellevant el nostre futur i perquè tots representem un paper en la complexa xarxa de responsabilitats que l’alimenta”. (text extret del post del biòleg Francisco Heras Hernández)
El nostre CFA no pot estar més acord en aquestes paraules. El canvi climàtic és i ha estat una preocupació de la nostra comunitat educativa. Tot just un mes abans de la pandèmia, havien portat en format projecte comú “la setmana del canvi climàtic”. Arrel d’unes votacions, l’alumnat va considerar que aquesta era la temàtica que volien treballar durant aquells cinc dies. Ara tres anys després, hem tornat a reprendre el projecte, del 6 al 10 de febrer d’enguany hem treballat el canvi climàtic i el reciclatge de manera interdisciplinar i en diferents agrupacions d’alumnat. El resultat, tal i com va passar al febrer del 2020, ha estat molt positiu, totes i tots hem adquirit nous aprenentatges, hem intercanviat experiències, ens hem relacionat amb altres grups de l’escola i ens hem sensibilitzat amb un problema important que ens afecta a tots i a totes.
