L’estat del benestar és un gran conjunt de polítiques consistents en la implantació, amb caràcter universal, de serveis públics i socials que no són rendibles econòmicament per al sector privat. Aquests serveis tenen com a finalitat maximitzar el benefici social, garantir unes condicions de vida adequades a la població (ensenyament, sanitat…) i evitar que les persones quedin desemparades en determinades circumstàncies de caràcter problemàtic (jubilació, malaltia, incapacitat…). L’estat garanteix l’accés més o menys universal a aquests serveis. Sol finançar-se a través dels impostos directes progressius per tal de contribuir a una veritable redistribució de la riquesa.
L’estat del benestar es diferencia del sistema liberal absolut, que refusa qualsevol intervenció de l’estat i que confia la responsabilitat a la iniciativa privada i la beneficència de fundacions i esglésies. Els sistemes europeus són mixts i la repartició de les tasques entre l’estat i el privat és el resultat de compromisos polítics entre les ideologies vigents i els recursos financers disponibles.
El primer estat del benestar sorgeix del sistemes d’assegurament establert per Otto von Bismarck a Alemanya al segle xix. Seguidament els països escandinaus van establir sistemes mutualistes que a poc a poc es varen anar integrant durant la primera meitat del segle xx, i després de la seva crisi arran de la gran depressió dels anys 1930 es van desenvolupar un cop acabada la Segona Guerra Mundial, especialment liderats per les reformes proposades per Sir William Beveridge, qui va establir un sistema d’assegurança nacional per fer front a les necessitats socials. S’havia constatat que el capitalisme desenfrenat va ser una de les causes majors de les dues guerres mundials i que calia un sistema més equilibrat per tal de prevenir un nou malestar social generalitzat.
Amb la crisi financera global del 2007-2015 molts estats van tenir problemes pressupostaris. Organismes com la Comissió Europea o el Fons Monetari Internacional van exigir reformes per tal de reduir la despesa pública dels serveis socials en nom d’una imprescindible austeritat. Molts observadors ans al contrari van veure en la creixent disparitat entre rics i pobres no solament una injustícia sinó un risc per a la cohesió social. Tot i el FMI s’adona que l’austeritat crea un problema més gran que el que vol resoldre
Mireu aquesta presentació sobre l’estat de benestar
Visioneu aquest vídeo sobre l’estat de benestar
Feu les activitats del formulari de sota
