Violència
La violència és l’ús de la força o de poder usat per a dominar, coaccionar, malmetre, destruir o matar, implicant sofriment o fins i tot destrucció d’elements naturals, béns humans, etc. En general pot ser descrit com a “violent” qualsevol comportament, ideologia, actitud o conducta agressiva, no amistosa, no pacifista, bel·ligerant, enemiga, que provoca dolor o sofriment, físic o psicològic.
Segons l’OMS és “l’ús intencionat de la força física o del poder, sia en grau d’amenaça o de fet, contra un mateix, una altra persona, un grup o una comunitat que té com a conseqüència o és molt probable que tingui com a conseqüència un traumatisme, o la mort, danys psicològics, problemes de desenvolupament o privacions.
La violència apareix quan en una confrontació hi ha abús, prepotència o crueltat, o sempre que s’atropelli la integritat física, psicològica o social d’alguna persona. També pot ser una manifestació extrema del conflicte, tot i que qualsevol conflicte es pot gestionar altrament d’una manera no violenta.[3][4]
L’objecte de la violència pot ser un ésser viu, un grup humà, una cultura, una obra, un espai físic natural o no natural. Filòsofs com Max Weber o Hannah Arendt, per exemple, estudien el monopoli de la violència política, com el poder impositiu de policia o l’exèrcit al conjunt de la societat.
Pau
La pau és l’estat en què una societat gaudeix de justícia, llibertat i igualtat social, i no està ni en violència ni en guerra.
Des del punt de vista del dret internacional, com a instrument d’endegament de les relacions internacionals i canal de racionalització del poder polític dels estats, el dret internacional té entre els seus valors fonamentals la pau i per tant estableix com a principi jurídic fonamental la prohibició de l’ús de la força armada.[1] Amb el terme pau inclòs en un conveni o tractat s’entén que es posa fi a la guerra, per exemple la Pau de Westfàlia.
Es pot parlar d’una “pau social” com de l’entesa i les bones relacions entre els grups, classes o estaments socials dins d’un país. En el pla individual, la pau pot designar un estat interior exempt de còlera u odi. En aquest sentit, pot trobar-se-la en la salutació tradicional “la pau estigui amb vos” (o xalom en hebreu, salam en àrab).
Vinculat al concepte de pau hi ha el pacifisme, que és l’actitud que defensa que la guerra mai resol els problemes de millor manera que les negociacions.
Mireu aquesta presentació sobre la violència i la pau
Visioneu aquests vídeos sobre la violència i la guerra
Feu les activitats del formulari de sota