La Transformació en el món de l’educació ja és una realitat, estem en una societat canviant i els membres de la comunitat educativa del CFA Balaguer també hi som presents des del passat curs 2020/21.
El nostre centre vol ser un centre de referència de la formació de persones adultes en l’experimentació de pedagogies innovadores. És un centre obert i receptiu a les demandes canviants de la societat, per a donar-hi una resposta de qualitat, immers en un procés de constant millora.
El Departament d’Educació impulsa iniciatives de col·laboració, de coresponsabilització i de treball conjunt entre els diferents agents i actors educatius amb l’horitzó comú de canvi educatiu que parteix d’una concepció inclusiva i orientadora de l’educació i que ha de comportar una transformació global del sistema educatiu.
– Com podem millorar el lideratge pedagògic al centre?
Per a millorar el lideratge pedagògic del centre, i a totes les persones que en formen part, s’han de tenir uns objectius clars, saber on es vol arribar i ser capaç de transmetre-ho amb entusiasme. Només d’aquesta manera aquests seran els objectius de tot el claustre. Comunicant i convidant a tothom, aconseguirem que aquests siguin compartits, promovent la participació de la resta del professorat. Si tothom sap en quina direcció es va, tothom podrà realitzar la seva tasca amb motivació, d’una manera més lliure i col·laborativa, guanyant en riquesa i diversitat.
Així doncs, no podem liderar un equip humà si aquest no coneix els objectius a assolir. És impossible compartir-los si no s’han exposat i debatut. La direcció, des del seu lideratge, els ha de transmetre i promoure.
Dins de l’aula, el docent coneix els objectius que vol aconseguir, i la manera com ho portarà a terme. S’esforça per arribar a tot el seu alumnat, es preocupa pel seu desenvolupament, és un puntal de referència i un model a seguir. En definitiva lidera l’aula.
En el claustre, l’objectiu principal no només és el progrés del professorat, sinó el de l’escola com a organització, i de tothom que en forma part. Treballar pel futur del centre és fer-ho per totes les persones, alumnes, professors, famílies i societat, que formen part d’aquesta.
La revisió realitzada per Robinson & al. (2009) destaca que el lideratge pedagògic (pedagogical leadership) influeix més positivament en l’èxit de l’alumnat que el lideratge basat només en les relacions i la promoció d’una visió comuna (tranformational leadership).
– Com estem col.laborant i aprenent junts en una nova cultura docent?
L’ingredient secret de tot procés educatiu és una bona comunicació.
La comunicació, com a imprescindible bàsic per poder transmetre coneixements, resoldre dubtes, avaluar, crear lligams, empatitzar, col·laborar…, esdevé encara més cabdal quan parlem de posar l’alumne al centre, de treballar les emocions i crear ambients de col·laboració i treball en equip.
– Com fem de l’escola una organització que aprèn i una unitat de recerca?
L’article “El centre, una organització que aprèn”, de Josep Serentill ens parla de perquè existeixi l’aprenentatge de l’organització s’han de donar un seguit de condicions:
- Autonomia: El treball s’ha de convertir en una activitat innovadora en la que hi ha lloc per a la planificació, la presa de decisions i una major autonomia per actuar.
- Avaluació: l’aprenentatge es realitza a partir d’una anàlisi de la institució, dels problemes de les disfuncions i buscar millorar el seu propi funcionament. S’analitza la pràctica i sobre ella incideix el canvi. Han d’existir, per tant, processos de reflexió i anàlisi que han de dur a canvis que siguin estables i efectius.
- Difusió: El canvi adoptat ha de ser difós en l’organització. Exigeix tasques d’informació, explicació i debat, amb la finalitat de donar els elements que acompanyen el canvi d’una manera total, amb avantatges i inconvenients.
- Integració: Les noves modalitats organitzatives són compreses i assimilades per tots els membres de la organització, passant a ser element de la nova cultura. L’aprenentatge realitzat passa a ser un nou element d’anàlisi sobre el què s’ha de fonamentar la reflexió.
– Què hem de fer que no fem i què hem de deixar de fer?
Una de les propostes del centre a llarg termini és la implantació dels delegats de classe en cadascun dels ensenyaments. Això pot suposar una eina de comunicació bàsica per la comunitat educativa que suposarà posteriorment les taules de diàleg del diferent alumnat que composa el centre. Tot un repte innovador pel nostre centre.
Professionals del món de la pedagogia com Nati Bergadà, en el seu article: “L’escola que somio, l’escola que vull”, ens ajuda a reflexionar sobre que podem fer i que hem de deixar de fer. Els canvis que necessita l’escola d’ara són canvis reals i profunds, cal que connectem amb els nostres alumnes, que reflexionem sobre la concepció de l’aprenentatge, que ens plantegem com podem possibilitar que els nostres discents aprenguin, que modifiquem rols, que fem canvis en la gestió de l’aula, que donem una nova mirada a l’avaluació, que innovem en l’organització, els horaris i els espais de l’escola…
#XarxesTerritorialsTransformació
