L’actual context d’una societat dinàmica, complexa, sotmesa a canvis constants i on la gestió del coneixement ha esdevingut un aspecte d’importància cabdal ens demana una modernització i transformació a totes les institucions educatives. Ens trobem immersos en moments de canvi de paradigma social, econòmic, tecnològic i científic. Aquest canvi de paradigma el sent i el recull, especialment, el món educatiu.
La proposta de la Unió Europea “Rethinking Education” és un clar exemple amb propostes d’estratègies sobre projectes educatius de centre, autonomia, lideratge pedagògic, innovació i avaluació, però des del centre ens preguntem sobre els canvis que haurem d’introduir per garantir l’èxit del projecte de vida cadascun dels nostres alumnes en aquest món global, incert, digital, plurilingüe i canviant en el qual hauran de desenvolupar-se.
Tot i la manca d’una única resposta, hi ha un punt de partida clar: aquests canvis seran efectius si són fruit d’un treball compartit entre tots els participants: administració, institucions, agents socials, docents i comunitat educativa.
