El retorn al sistema educatiu és un dels objectius de les escoles d’adults, però no ens hem de quedar amb aquest simple retorn, sinó que hem de continuar, i perquè no, fins i tot a la Universitat.
Les proves d’accés a la Universitat per a majors de 45 anys són unes proves especials que faciliten majoritàriament aquest accés. L’estereotip d’estudiant que segueix predominant en l’imaginari de la Universitat és la persona que arriba a la institució d’ensenyament superior després de superar la seva etapa d’adolescència i de formació prèvia. Però tot el sistema educatiu està patint el canvi d’època. I la Universitat tracta d’adaptar-se a través de la diversificació de titulacions i la proliferació de tot tipus de postgraus.
Les universitats comencen a relacionar-se amb les escoles d’adults tractant de trobar canals de col·laboració i de treball conjunt. Encara queda molt per fer per a la normalització d’aquest assumpte, però no veiem impossible tenir-ho algun any al nostre centre.
Els alumnes que cursen la Prova d’accés a la Universitat per a majors de 45 anys han de superar una prova de coneixements de llengües i un comentari de text o desenvolupament d’un tema d’actualitat. D’aquesta manera es busca facilitar la incorporació de persones que decideixen de manera tardana incorporar-se a la Universitat, que cada vegada és més probable, ja que un gran nombre de persones arriben a edats significatives amb un òptim nivell de salut i amb ganes d’emprendre noves activitats, de vegades llargament ajornades.
Ja són varis els països més avançats del món que des de fa anys han tractat de flexibilitzar els criteris d’ensenyament superior per a facilitar que persones amb alt nivell de coneixements i habilitats puguin veure reconegudes i estimulades les seves aptituds en les aules universitàries.
En els últims temps, ha augmentat el nombre d’alumnes en les aules de les escoles d’adults, però pocs si ho comparem amb altres zones europees. Necessitem més i major educació d’adults al país.
Aquests canvis poden situar a la Universitat en una realitat bastant menys complaent, combinant l’excel·lència acadèmica amb la tasca de compromís social i servei públic. Són una ínfima minoria els adults que avui estan a les aules universitàries. I creiem que no seria contraproduent el fet d’afrontar el repte d’interactuar amb persones plenes d’experiència i amb desitjos de buscar respostes a interrogants llargament emmagatzemats.
