El debat monogràfic sobre educació que tindrà lloc al Parlament de la Generailtat, des de demà i fins el dia 29 de juny, és una oportunitat per reforçar consensos i activar solucions que redueixin les desigualtats del sistema educatiu català.
El sistema educatiu català reflecteix, a la vegada que reprodueix, les desigualtats socials existents a casa nostra. Mentre aquestes desigualtats s’enquisten, o fins i tot s’agreugen, l’educació sembla incapaç d’exercir el seu teòric rol de palanca compensatòria i generadora d’oportunitats. Ho posen de relleu nombrosos estudis publicats al llarg dels darrers anys, que constaten com, encara avui, l’origen de la persona condiciona o determina les circumstàncies de la seva educació (i, per extensió, del seu futur). Una realitat que subratlla encara més la necessitat de posar la lluita per l’equitat al capdavant de les polítiques educatives.
Les xifres ens diuen que hi ha un alt percentatge d’alumnat que un cop finalitza l’ESO deixen d’estudiar o no arriben a titular en cap formació postobligatòria. En tots els casos, la immensa major part d’aquests joves provenen de famílies amb pocs recursos econòmics i culturals.
Amb tot, aquesta preocupant situació no és exclusiva de Catalunya ni s’ha generat de la nit al dia, sinó que ve de lluny i en realitat no ha estat fins fa relativament poc que s’ha començat a treballar en la bona direcció per tractar de revertir-la. La signatura del Pacte contra la Segregació Escolar, l’any 2019, va contribuir decisivament a posar la lluita per l’equitat a l’agenda educativa. Però els pocs avenços observats des d’aleshores (amb dos cursos molt limitats per la pandèmia) denoten la complexitat del repte i la necessitat de fer-hi front amb determinació i urgència.
També ho són les d’abandonament escolar prematur, possiblement el símptoma més palpable de la iniquitat del sistema educatiu català. Un de cada deu alumnes no inicia cap estudi postobligatori un cop acabada l’ESO, i un de cada quatre dels qui es matriculen en un grau mitjà no acaba el primer curs. I en ambdós casos aquests alumnes són molt majoritàriament fills de famílies vulnerables. La taxa d’abandonament escolar a Catalunya se situa en el 14,8%, una de les més elevades d’Europa, i si bé aquesta xifra ha baixat sensiblement en els darrers temps, no es donen les condicions per prevenir una futura escalada en un context d’expansió econòmica, com va passar durant la primera dècada dels 2000.
