Per tercer any consecutiu, s’han celebrat els Jocs Florals Escolars de Catalunya.
Gina F. de segon de cicle superior va guanyar en la categoria C (Alumnat del cicle superior d’educació primària), amb un treball sobre el ball del xim-xim.
Tant el veredicte com el lliurament de premis es va dur a terme el passat 27 de maig a la sala d’actes del Serveis Territorials d’Ensenyament de les Terres de l’Ebre a Tortosa.
Us deixem l’escrit de Gina. Enhorabona!
EL XIM-XIM, BALL TÍPIC D’ ULLDECONA
Era una tarda calorosa de setembre. Jo estava passejant al meu gos, Duc, pel costat de l’ estació de tren d’ Ulldecona. Vaig veure com es va aturar un tren que anava a València per una averia i va començar a baixar gent. Una forastera hem va preguntar a quin poble havia anat a parar i vam estar xerrant. Em va dir que ella era una periodista que anava a fer un reportatge perquè treballava en una revista de cultura molt famosa.
I de sobte vaig tenir una idea brillant ..! just aquella nit nois i noies d’ Ulldecona ballaven el Xim-Xim , el ball de mantons tradicional del poble.
Vaig convidar a la meva amiga, Anna, a anar-ho a veure les dues juntes. Vam anar a passejar per Ulldecona i mentrestant li vaig anar explicant coses del meu poble. Ja cap a la nit, vam anar a menjar alguna cosa a un bar i cap a les deu de la nit a la plaça de l’Església van començar a desfilar tot de nois i noies acompanyats de la Banda Municipal d’ Ulldecona per començar el ball.
Qui m’ho havia de dir a mi que passats uns dies llegiria això a una famosa revista:
Un dia que aconsegueixo agafar el tren a hora decideix averiar-se i no portar-me al meu destí final, València, sinó dur-me a un poblet que em resultava totalment desconegut, de nom Ulldecona. Però el destí va fer que el meu dia en comptes d’ empitjorar millorés i vaig descobrir una gran tradició: el Xim-Xim.
Per molt que ho pugui semblar el Xim-Xim no és el nom d’ una dansa xinesa sinó d’ un ball tradicional d’ aquest poble.
Vaig trobar una guia molt simpàtica, Gina, que em va portar a la plaça de l’Església on a les deu de la nit van començar a desfilar tot de parelles de nois i noies, homes i dones. N’hi havia centenars!
Per a ballar no es pot anar de qualsevol manera sinó que hi ha un uniforme típic.
Les balladores porten unes faldetes de colors combinades amb un mantó de manila amb flors de diferents colors i un pentinat amb dues trenes anomenat picaport. La meva guia hem va explicar que hi ha mantons molt antics que passen de generació en generació.
Els nois porten el vestit típic de pagès: camisa blanca, pantalons i armilla negres, una faixa i un mocador de color, normalment vermell.
Tots els participants anaven acompanyats de la Banda Municipal de Música i dels gegants i geganters.
Al cap de molta estona de veure colors i coloraines desfilar per davant meu, tothom es va posar al seu lloc i la Banda de Música es va posar a tocar la jota tradicional. Mentre dura la cançó les noies mouen els mantons perquè es vegin bé i els nois van fent petits saltets.
Encara a hores d’ ara estic sorpresa d’ aquesta tradició tant bonica que vaig descobrir de casualitat i per això us convido a tots a fer que la casualitat us porti a Ulldecona en una nit del XIM-XIM!
