A l’escola Sant Llorenç tenim un hort que ens permet fer un treball intens sobre un ecosistema específic i tots els processos que hi succeeixen. Aquest projecte és un dels dos que fan totes les classe, juntament amb l’artístic.

Tot va començar fa 15 anysquan vam voler aprofitar un espai del pati que quedava una mica apartat i no sabíem quin ús donar-li. Feia poc que havíem començat a treballar per projectes i sabíem d’alguna escola que en tenia un i que els anava molt bé. La possibilitat de fer un projecte molt contextualitzat i la necessitat d’ocupar aquell espai van facilitar que prenguéssim la decisió de tirar-lo endavant.

Primeres passes

La primera feina va ser adequar l’espai. Ens vam inspirar en el mètode de parades en crestall que havia inventat un mestre d’una escola mallorquina, el Gaspar Caballero. La idea era fer 4 parades de 3m2 amb terra molt fèrtil en les que es fes un cultiu intensiu. Aquest sistema de cultiu estava pensat per ser rotatori plantant-hi verdures solanàcies (tomàquets, pebrots, albergínies,…), cucurbitàcies (cogombres, carabassons,…), liliàcies (cebes, porros, alls, …) i asteràcies (enciams, escaroles,…).

La feina de preparar el terreny va córrer a càrrec de l’alumnat de cicle superior. Aquesta primera part va incloure molt treball matemàtic, ja que vam haver de fer-ne el disseny. Això va implicar haver de posar en pràctica continguts de proporcionalitat, mesura, càlcul i geometria. Aquí ja vam veure que l’hort ens donaria moltes oportunitats d’aprenentatge.

Amb l’ajut de les famílies i de l’Ajuntament, vam abonar el terreny, vam construir les parades i vam fer el tancat. Ja estàvem a punt per començar a plantar.

La feina quotidiana a l’hort

Des de llavors cada classe es cuida d’una parada i, donat que el sistema rotatori fa que haguem de canviar les verdures que hi posem, cada any en planten de diferents. 

Com que el clima de Guardiola és una mica fred, comencem a preparar el terreny a l’abril per plantar a partir de la diada de Sant Marc (25 d’abril), que ja se sap que el fred no marxa fins que no passa la fredorada de Sant Marc (bé, amb el canvi climàtic potser això canviarà una mica).

Un cop hem plantat, cada classe es preocupa de regar, treure les males herbes, asprar (si és necessari) i cuidar la seva parada per tal que tot vagi bé. El problema és que, quan l’hort comença a donar els seus fruits, s’acaba el curs. Per sort les famílies ens donen un cop de mà.

Participació de les famílies

A mitjans de juny es demana als infants i a les seves famílies si volen cuidar l’hort durant una setmana a l’estiu amb la possibilitat de recollir les verdures que madurin mentre hi siguin. D’aquesta manera garantim que la feina feta no ha estat en va. L’hort es manté, les verdures i hortalisses es recullen i les famílies tenen una bona excusa per fer una bona activitat amb els seus fills i filles durant l’estiu.

A banda de venir a cuidar l’hort durant l’estiu, algunes famílies també formen part de les comissions de l’escola. Una d’aquestes comissions, la de pati, ens va construir fa 3 anys un galliner. Ara mateix hi tenim tres gallines i un gall i entre els mesos de març i novembre cada classe es responsabilitza de donar-los menjar i beure, fer neteja i recollir els ous, que després venem a les famílies o als mestres. Durant els mesos d’estiu, les famílies que cuiden l’hort també fan aquestes tasques i són elles les que s’enduen els ous a casa.

Què s’hi aprèn a l’hort?

Tota aquesta feina aporta un munt d’aprenentatges als infants. En primer lloc aspectes transversals com aprendre a postposar una recompensa, treballar cooperativament, aprendre dels errors, tenir cura d’allò comú, responsabilitzar-se de fer les tasques amb les que s’han compromès, gestionar algunes emocions com la por o el fàstic,… 

I d’altra banda competències específiques com convertir situacions quotidianes en problemes matemàtics, resoldre’ls i comunicar-ne el procés de resolució, analitzar ls característiques dels ecosistemes, justificar la realització de les funcions vitals per part dels éssers vius, comprendre el cicle d’intercanvi de matèria, valorar la importància de tots els elements naturals d’un ecosistema…

A banda d’aquests aprenentatges generals, també cal destacar el projecte d’incubació i cria de pollets que l’alumnat de 1r i 2n fa cada dos anys, en el que es treballen demanera més intensiva algunes de les competències que hem comentat.

Tot això, sense comptar amb d’altres de l’àmbit artístic o lingüístic que s’han treballat de manera puntual o aquelles que puguin sorgir en un futur, ja que es tracta d’un projecte obert.

I a partir d’ara, què?

Ara mateix el projecte té tres fronts oberts. En primer lloc voldríem plantar també verdures d’hivern. És una idea que fa temps que plantegem, però la manca de temps ens impedeix dur-la a terme. Veurem si aquest curs ho aconseguim.

També hi ha una proposta que ens fa molta il·lusió. Que persones amb diversitat funcional que fan el taller de bricolatge i jardineria a la Llar Residència el Blat vinguin a col·laborar a fer el manteniment de l’hort i a fer una col·laboració amb cada classe al llarg del curs. Pensem que pot ser una activitat molt enriquidora per a tothom.

Justament la tercera via de millora té a veure amb aquesta col·laboració, ja que volem construir un hivernacle i confiem que les persones que vinguin del Blat ens ajudin a fer-ho. La construcció d’aquest hivernacle ens permetrà veure el tancament del cicle de reproducció de les plantes

En definitiva, l’hort de l’escola és un projecte dinàmic que ens permet treballar molts continguts d’una manera competencial, que facilita el treball col·laboratiu amb membres de la comunitat i que, malgrat de vegades costa d’incloure en les planificacions (cal dir-ho tot) afavoreix l’assoliment d’uns aprenentatges molt significatius per a totes les persones que hi participem.