Un grupet d’alumnes de Primer Cicle es van preguntar sobre quines serien les paraules més boniques del món. Van trobar que a nivell de Catalunya més de 10.000 persones havien participat en una votació per tal de triar la paraula més bonica.
Això els va donar una grandíssima idea: “Per què no fem nosaltres una enquesta per preguntar a totes les famílies de l’escola?” . I així ho van fer. Primer, van haver d’aprendre què volia dir fer una enquesta, quines parts tenia aquest procés: disseny de l’enquesta, distribució, recollida, buidatge de les dades, anàlisi i conclusions.
L’enquesta que es va repartir entre totes les famílies de l’escola va ser aquesta:
Mentre què esperaven les respostes, van començar a pensar de quina manera comunicarien els resultats.
– I si fem un mural molt gran?
– I si fem una exposició d’art?
– I si fem una notícia, com la que vam llegir, explicant tot el que hem treballat?
Aquesta última va ser la idea que van escollir. Per tan, ara, havien d’aprendre què volia dir fer una notícia. Quines parts havia de tindre? Quina informació era la important?…
Després d’analitzar diferents notícies van arribar a les següents conclusions:
Comencen a arribar enquestes… Comencen, per grups, a fer el buidatge de les dades…
Ara, calia posar en comú totes les dades i comprovar quines havien sigut les paraules que més vegades havien sortit. Per tal d’aconseguir-ho, van crear unes gràfiques de barres que ens ajudaven a organitzar tota aquesta informació.
Per últim, calia comunicar les conclusions i per fer-ho, van escriure un article de diari.
Va ser un procés llarg però enriquidor, amb el qual els i les alumnes van aprendre moltes coses i van quedar molt satisfets amb la feina feta.
