FEMINISME I MASCULINITATS
Masclisme: Seguit d’actituds per les quals els homes imposen certs privilegis envers les dones, les quals no gaudeixen, legalment o de facte, dels mateixos drets, oportunitats ni estatus que ells.
Patriarcat: Sistema social on l’home se situa en el centre cultural i relacional, per sobre de la dona i en una posició de domini envers aquesta, ja sigui de forma explícita o implícita.
Heteronormativitat: Conjunt de components (socials, culturals, relacionals, etc.) que s’identifiquen amb les relacions sexoafectives tradicionals entre homes i dones: heterosexuals, monògames i amb els rols tradicionalment assignats a cadascun dels gèneres.
Hegemònic/a: Adjectiu que indica l’acceptació generalitzada, l’extensió dominant, l’arrelament sociocultural, etc. d’un terme, una actitud, una percepció, un sistema, etc.
Masculinitat tòxica: Conjunt d’actituds i formes d’actuar associades al masclisme, l’homofòbia i la intolerància de gènere en general, que identifiquen l’home com a una persona superior a la dona, legitimat a controlar-la, decidir per ella i coaccionar-la quan ho trobi convenient, així com a exercir violència física i verbal contra la dona i el col·lectiu LGBTIQ+, junt amb el seguit de comportaments que, essencialment, deriven de la creença que els homes són superiors a les dones i que cal demostrar-ho constantment i a qualsevol preu. També inclou el rebuig a actituds històricament associades a les dones (feblesa, dolçor, empatia, tendresa, cura de la llar i la família, etc.) i la sobredimensió, justificació i exclusivització en el gènere masculí d’altres històricament associades a l’home “exemplar” (força, valentia, duresa, egocentrisme, impermisibilitat, rigidesa, etc.).
ORIENTACIONS SEXUALS
Heterosexual: Persona que sent atracció sexual per persones de l’altre gènere (en termes binaris).
Homosexual: Persona que sent atracció sexual per persones del mateix gènere (en termes binaris).
Bisexual: Persona que sent atracció sexual per persones d’ambdós gèneres (en termes binaris). No es tracta necessàriament d’un terme absolut, podent sentir-se més atracció cap al mateix gènere o viceversa (escala Kinsey).
Asexual: Persona que no sent atracció sexual envers altres persones.
Les orientacions sexuals habitualment es defineixen durant la infància i l’adolescència, però no són necessàriament estàtiques, i per tant poden variar durant el descobriment de la sexualitat al llarg de la vida (especialment en sistemes socioculturals o entorns familiars on se solen vetar o desligitimar les opcions no heteronormatives).
VINCLES SEXOAFECTIUS
Poliamor: Terme genèric utilitzat per a encabir les diferents formes de relacions sexoafectives no monògames (en el sentit més normatiu del terme), on més d’una persona s’implica en la vida sexual i/o afectiva d’una altra (simultàniament o no). Generalitzant, es tracta d’una relació sexoafectiva sense una exclusivitat sexual entre els seus membres.
Monogàmia: Relació sexoafectiva entre dues persones en un règim d’exclusivitat, amb un grau rellevant d’enteniment, establiment d’acords i compromís envers aquests. Fora de l’accepció més tradicional, i segons el context, el terme pot obrir-se redefinint el concepte d’exclusivitat sexoafectiva.
Poligàmia: Relació sexoafectiva entre tres o més persones en un règim d’exclusivitat, amb un grau rellevant d’enteniment, establiment d’acords i compromís envers aquests. Fora de l’accepció més tradicional, i segons el context, el terme pot obrir-se redefinint el concepte d’exclusivitat sexoafectiva.
Agàmia: Forma poliamorosa d’establir relacions sexoafectives, tendint específicament a la no permanència ni la construcció d’un projecte de vida comú amb aquestes.
Les vinculacions sexoafectives són líquides i poden variar amb freqüència segons el moment vital, la maduresa o la mentalitat evolutiva de cadascú. En qualsevol dels casos anteriors, l’ètica n’és l’eix transversal i, per tant, la comunicació esdevé l’element indispensable per al seu bon funcionament. En cap cas l’etiqueta d’un vincle sexoafectiu legitima una praxis basada en la tergiversació, la mentida o la manca de responsabilitat afectiva sinó que, de fet, en perverteix la seva concepció social.
IDENTITATS DE GÈNERE
Cis (o cisgènere): Persona el gènere amb el qual s’identifica és el mateix que l’assignat al néixer (coincideixen sexe i gènere).
Trans (o transgènere): Persona el gènere amb el qual s’identifica no correspon a l’assignat pel seu sexe (ha transicionat d’un gènere a l’altre).
No-binari/ària: Persona que no s’identifica ni com a dona ni com a home. Pot no voler cap categorització o ser de gènere fluid (transiciona d’un a l’altre), i el seu aspecte físic pot evidenciar o no aquesta desvinculació amb els gèneres hegemònics.
Queer: Nom genèric assignat al col·lectiu que no representa les identitats sexuals i de gènere tradicionalment establertes quant a sexualitat i gènere. Habitualment, es refereix a aquelles difícilment definibles dins el col·lectiu LGBT (actualment, LGBTIQ+).
Transexual: Persona que no només ha transicionat quant al gènere, sinó també en la seva morfologia sexual (hormonació, òrgans sexuals, etc.); biològicament, de mascle a femella o viceversa.
Intersexual: Persona amb el sistema hormonal i els genitals, tant masculins com femenins, en proporcions, formes i funcionalitats variables segons el cas. Aproximadament un 1,7% de la població neix amb trets intersexuals.
Cal diferenciar entre el gènere (identitat, expressió culturalment associada; home/dona) i el sexe (característiques biològiques: genitals, gònades i sistemes hormonals; mascle/femella).
