Aquest matí, el pati de l’escola s’ha despertat amb una energia especial. Motxilles més grans del que és habitual, sacs de dormir que gairebé arrosseguen per terra i cares que barregen nervis i entusiasme anunciaven un dels dies més esperats del curs: la sortida de colònies dels infants d’I4 i I5 del Pla de les Vinyes cap a Mas Madó.

Des de primera hora, les famílies s’han anat concentrant a l’entrada de l’escola. Alguns infants arribaven corrents per trobar els seus companys, mentre d’altres s’aferraven encara a la mà dels pares, amb aquella emoció continguda pròpia de qui sap que viurà una aventura nova lluny de casa. Les mestres, somrients, anaven rebent-los i ajudant a organitzar l’equipatge, intentant posar una mica d’ordre dins d’aquell dolç caos.

El moment dels retrobaments ha estat ple de crits d’alegria: “Mira, jo també porto la mateixa cantimplora!”, “Dormirem junts!”, “He portat el meu peluix!”. Les converses s’encavalcaven mentre els infants compartien il·lusions i comparaven motxilles, fent més curta l’espera.

Però, sens dubte, el moment més intens ha arribat amb l’acomiadament. Abraçades llargues, petons repetits i alguna llàgrima —tant dels petits com dels grans— han marcat aquests instants. “Passa-t’ho molt bé”, “Fes cas a les mestres”, “Ja veuràs com t’agrada”, repetien mares i pares, intentant transmetre tranquil·litat mentre deixaven anar, per uns dies, allò més preuat.

Amb l’autocar ja a punt, els infants han anat pujant d’un en un, alguns amb decisió, d’altres girant-se per fer l’últim adéu amb la mà. Des de dins, els vidres s’han omplert de cares expectants i mans que saludaven amb entusiasme. A fora, les famílies responien amb somriures i gestos d’ànim.

Quan finalment l’autocar ha engegat, una barreja d’aplaudiments i crits d’alegria ha omplert l’aire. Començava així una experiència que, de ben segur, quedarà gravada en la memòria dels infants: dies de natura, convivència i descobertes a Mas Badó.