CURS 25-26 Avui 30 de gener, tenim la oportunitat per a pensar en com podem fer un món més just i pacífic. Aquest dia ens recorda que la pau no només vol dir acabar amb els conflictes, sinó també eliminar la discriminació i la violència en totes les seves formes. Aquestes setmanes tota l’escola hem treballat unes dinàmiques per detectar les violències i hem treballat la cançó l’Escola que volem del grup musical Xiula, que ens parla de comprometre’ns amb el món on vivim; d’aprendre a relacionar-nos des del respecte i l’estima; a conviure amb la frustració i la impaciència i cultivar l’estima cap a les coses tal com son i tal com les vivim.
Tota forma de violència -física, verbal, relacional, discriminatòria o digital- fa mal i no té més lloc a la nostra escola. Volem una escola on totes les persones ens tractem bé, ens sentim segures i felices. ens comprometem a ajudar-nos, a parlar amb calma, a respectar-nos i tenir cura els uns dels altres.
Enllaç per veure les fotos
Paparazzis: (6è)
ANYS ANTERIORS
CURS 24-25 Avui 30 de gener, aniversari de la mort de Mahatma Gandhi, hem celebrat el Dia Escolar de la No-Violència i la Pau (DENIP) amb una activitat molt especial que ha implicat tots els infants de l’escola. Per reivindicar la pau al món, hem sortit al pati conjuntament per cantar “Compta amb mi” de Txarango. Aquesta cançó parla de l’amistat, d’ajudar-nos entre nosaltres i aquesta és una bona manera de construir la pau. Cal continuar treballant plegats per fer de la pau un valor present en el nostre dia a dia.
CURS 23-24 El dimarts 30 de gener tota l’escola vam celebrar el dia de la Pau i la No Violència. Una setmana on vam reflexionar sobre els conflictes del nostre entorn més proper i de la resta del Món. A l’entrada de l’escola vam recrear un “Camp de refugiats”. Cada classe va preparar un manifest a favor de la pau i la comunicació.
CURS 22-23 Cada 30 de gener, ens tornem a reunir tots plegats per manifestar el nostre desig de PAU a tot el món i també per celebrar el dia de la no-violència i la igualtat. Estem lluny de viure en un món en PAU, hi ha llocs a la Terra on pateixen injustícies, violència, maltractaments, guerres… Aquestes injustícies, aquestes guerres provoquen que molta gent marxi de les seves cases, dels seus països buscant viure millor.
Les persones i les famílies que marxen del seu país, de la seva ciutat o del seu poble perden moltes altres coses: la seva casa, la família, els amics… S’han d’adaptar a una nova cultura, un nou clima, un nou paisatge i sovint, aprendre una nova llengua. Aquesta enyorança pot provocar tristesa, soledat, estrès, depressió… és el que es coneix com a dol migratori.
Aquesta setmana treballarem “El dol migratori” llegint contes, mirant vídeos i escoltant cançons. Una d’elles “A la deriva” de Txarango que vam ballar a la tarda. Durant el matí, cada classe ha omplert una motxilla (en forma d’ampolles plenes d’aigua) amb tot allò que trobaríeu a faltar si migréssiu a una altra ciutat o país: la família, els amics, el menjar… Pesa la motxilla?
