
Comencem sempre les sessions de psicomotricitat amb la fase d’acollida que consisteix en treure’s les sabates, asseure’s en rotllana al mateix lloc, saludar-se, recordar normes. I també es parla del que podran fer a la sessió després d’haver observat el material.
Llavors ve la fase d’impulsivitat: On se’ls proposa un desbloqueig tònic per tal de preparar el cos per a l’activitat. En aquest cas normalment es munta una muralla i es llança a terra.
A continuació ve la fase d’activitat motriu, joc simbòlic i de construcció: De manera espontània (segons l’activitat que es presenti) els infants van passant per tots els plantejaments motrius que s’han preparat, segons el seu desig i la seva capacitat. Els nens i nenes, sols, amb col·laboració amb els seus companys, o amb l’ajut del mestre/a, solen passar per tots els racons i van experimentant, desenvolupant, construint el seu propi aprenentatge i poden satisfer les seves necessitats de moviment.
I finalment apareix la fase de comiat i tornada a la calma: Al final de la sessió, és passar a un moment de repòs, de quietud, i proposem depenent de la sessió una activitat: dibuix individual, dibuix en grup, expressió oral dels seus sentiments i sensacions envers les activitats…
Tot aquest treball ve d’una mètode creat per Bernard Acouturier (Tours, 8 d’abril de 1934) és un pedagog francès, creador de la pràctica psicomotriu. Va ser professor i director del centre d’educació física especialitzat de Tours. (França) i el fundador de l’associació europea d’escoles de pràctica psicomotriu. Per la seva tesi va rebre el premi del ministeri de joventut i esports de Bèlgica.



