LA PSICOMOTRICITAT A L’ESCOLA

Exemples de l’inici d’una sessió de psicomotricitat

Comencem sempre les sessions de psicomotricitat amb la fase d’acollida que consisteix en treure’s les sabates, asseure’s en rotllana al mateix lloc, saludar-se, recordar normes. I també es parla del que podran fer a la sessió després d’haver observat el material.

Llavors ve la fase d’impulsivitat: On se’ls proposa un desbloqueig tònic per tal de preparar el cos per a l’activitat. En aquest cas normalment es munta una muralla i es llança a terra.

A continuació ve la fase d’activitat motriu, joc simbòlic i de construcció: De manera espontània (segons l’activitat que es presenti) els infants van passant per tots els plantejaments motrius que s’han preparat, segons el seu desig i la seva capacitat. Els nens i nenes, sols, amb col·laboració amb els seus companys, o amb l’ajut del mestre/a, solen passar per tots els racons i van experimentant, desenvolupant, construint el seu propi aprenentatge i poden satisfer les seves necessitats de moviment.

I finalment apareix la fase de comiat i tornada a la calma: Al final de la sessió, és passar a un moment de repòs, de quietud, i proposem depenent de la sessió una activitat: dibuix individual, dibuix en grup, expressió oral dels seus sentiments i sensacions envers les activitats…

Tot aquest treball ve d’una mètode creat per Bernard Acouturier  (Tours, 8 d’abril de 1934) és un pedagog francès, creador de la pràctica psicomotriu. Va ser professor i director del centre d’educació física especialitzat de Tours. (França) i el fundador de l’associació europea d’escoles de pràctica psicomotriu. Per la seva tesi va rebre el premi del ministeri de joventut i esports de Bèlgica.

Desplaça cap amunt
Ves al contingut