MANIFEST 

Avui és dilluns. Però no un dilluns qualsevol. Avui ens trobem per recordar.

Un 31 de maig de 1938, ara fa anys, quan les vostres àvies i avis eren nens com

vosaltres, a Granollers era dimarts. El dia començava com molts d’altres: anant a

l’escola o a les fàbriques, fent cues per comprar. Els carrers bullien de gent amunt i

avall.

Però el Granollers d’ara fa 83 anys, no era ben bé igual que el que coneixeu. Si féssim

un viatge en el temps trobaríem un poble pe#t, amb fàbriques sorolloses, sense cotxes

ni teles, amb més pagesos i menys bo#gues. La gent vivia en cases baixetes i en carrers

estrets sense asfaltar. Però hi havia una cosa que encara el feia més diferent a com el

veieu ara: LA GENT VIVIA AMB LA POR.

Feia més de dos anys que tota la gent de Granollers vivia la por que acompanya LES

GUERRES. Una por que els feia amagar sota terra quan sonaven les sirenes, una por

que no els deixava treballar ni anar a escola sense patir.

Aquell 31 de maig de fa 83 anys, a les 9 i cinc del ma, tothom va mirar el cel de

Granollers. Cinc avions molt poderosos, que retronaven amb força, van deixar anar un

carregament de bombes que en pocs minuts van fer tremolar tots els vidres, totes les

pedres de la ciutat i el que és molt pitjor, van fer tancar els ulls de moltes persones per

sempre.

És en record d’aquestes persones que, AVUI, tornem a mirar el cel, ara sense avions ni

bombes. I el mirem perquè nosaltres, que som el futur, sempre tindrem present que

aquell passat mai més es repetirà.

En record de les víctimes del bombardeig de fa anys, ara llegirem un poema de la

Mercè Busquet que va ser escrit entre molts dels que es van llançar en el bombardeig

poètic de l’any 2006 i que diu així:

“Que no guaitin els ulls més guerres,

ni la fam dels pobles corqui els cors,

que aquest esperit ho proclami:

….. que la PAU hem de fer-la entre tots,

que els crits d’aquesta mà a tothom despertin

i que aquesta missiva s’escampi pel món.”.

Veure vídeo.