Com podem aconseguir fer un circuit amb totes les peces i que la bala faci tot el recorregut sense caure fins al final?
Iniciem junts la retrobada, com cada dia, a la catifa trobem quelcom que desperta la nostra curiositat, el nostre interès… Desseguida els infants diuen que hi ha un munt de peces que estan barrejades. Alguns s’adonen que amb aquestes cal fer un camí. Primerament, amb molta calma comencen a col·locar peces sense cap mena de criteri, allò on cadascú li sembla que hi encaixa, allà deixa una peça. Quan ja han col·locat les peces a la seva manera, els proposo si volen provar si la bala és capaç d’anar d’un extrem a l’altre passant per totes les peces i sense que caigui abans d’arribar al final. La majoria s’hi engresca, amb moltes ganes un d’ells decideix llençar la bala, però oooohhh!!! quina mala sort, acaba caient sense passar per tot el recorregut.
-Com podem fer-ho perquè la bala passi per totes les peces?
-Quina peça ens indica que és el principi del circuit?
Ràpidament, assenyalen una peça molt alta, segons ells ens indica l’inici del recorregut. A continuació comencen a sorgir dubtes sobre quina peça cal posar-hi.
Hi ha, qui és molt conscient que perquè la peça baixi des de dalt, cal col·locar-les en ordre, però no val un ordre qualsevol, mitjançant l’assaig error aconsegueixen posar cada peça al seu lloc, tenint en compte que cal posar-les de la més alta fins a la més baixa.
Mentre van provant, es palpa moments de desesperació, de ràbia, hi ha qui llença la tovallola en el primer intent, però també hi ha qui dedica tots els seus esforços en provar-ho un i altre cop fins aconseguir-ho.
Ara sí que funcionarà diuen uns quants amb molta il·lusió, però ooooostresssss!! el repte no funciona.
-Què ha passat? la bala s’ha escolat entre una peça i l’altra.
Què cal fer doncs perquè no passi això?
Decidits alguns agafen les peces i comencen a ajuntar-les de manera que quedi menys espai entre una peça i l’altra.
Ara siiiii, diu una veueta, ja ho tenim aixó.
Així que un infant torna a llençar la bala i finalment amb cares d’atenció, mentre aquesta va baixant, es sent un visca visca ara siiiiii que ho hem aconseguit!
El fet d’aconseguir aquest repte entre tots, fa que els infants es sentin protagonistes del seu èxit, es senten valorants, útils i s’adonen que de vegades les coses no s’aconsegueixen a la primera; que per aconseguir-ho cal lluitar, posar-hi totes les ganes possibles. Així doncs si volem podem!
