Es SOMIAVA amb una idea d’infant que fos real, palpable, propera i única.
Es DIBUIXAVA un perfil de mestre que pel seu gest compromès, atent, sensible i amb ganes d’escoltar amb el cor, arribés als racons més insòlits de l’ànima de l’infant, les famílies i, en definitiva, a la seva pròpia essència.
S’INTUÏA un cúmul d’històries, de relacions personals amb unes àncores aferrades a les entranyes del sentir personal tot establint uns vincles sòlids de confiança i seguretat.
I es VIVIA el moment com a Vanguardia de les incerteses contemporànies tot donant un pes rellevant al a comprensió entre els éssers humans, qui compartien incerteses sobre un futur obert i impredictible.
AVUI, seguim somiant amb l’infant com a centre i protagonista del nostre dia a dia. HI SOM, I HI CREIEM! Dibuixem amb fermesa el ser mestre tot amollant barreres per tal de modificar el propi pensament i afrontant la complexitat dels canvis imprevisibles que caracteritzen el nostre món.
AVUI, intuïm que en les històries i relacions personals, el temps no passa malgrat vinguin els anys, i amb els anys…la calma. Aquestes perduren i enforteixen.
Amb tot això, continuem sentint que l’educació segueix sent la força del futur que compta amb la mirada de les famílies, la consciència i responsabilitat compartides amb tota la comunitat educativa.
Ens cal seguir treballant vers les incerteses i diferenciar entre les oportunitats que ens aporten els riscos, i els riscos que ens ofereixen aquestes.
