Qui s’hauria imaginat que en el curs 19-20 viuríem un gran trasbals a nivell sanitari i educatiu?
Un curs on els aprenentatges han passat a segon lloc, l’educació i l’acompanyament emocional han pres força i rellevància i sobretot han esdevingut cabdals per poder atendre i acompanyar de la millor forma possible i amb la millor qualitat infants i famílies.
Infants, sense poder continuar la seva rutina inèdita del dia a dia, la mainada, sense la possibilitat de satisfer les seves necessitats bàsiques de contacte, de relació social, d’experimentació, de compartir, de vivenciar grans experiències, de jocs basats en la manipulació… el fet de no poder endinsar-se en la seva aula, on submergits en ella rebien de l’adult carícies, petons, abraçades… que en determinats moments els omplien el cor de joia, d´alegria, de felicitat, de goig i benestar. Un benestar que feia brillar les ninetes dels ulls dels infants, un somriure d’orella a orella, per anar deixant de banda aquell plor, aquell somiqueig durant l’acomiadament de la família. Aquells moments de tristesa en els conflictes sorgits.
L’escola va tancar les seves portes, posant per sobre de tot, el sistema sanitari, sense tenir en compte que es deixava de banda i es començava a originar una gran escletxa a nivell emocional, a nivell social,,. sobretot d’aquells infants i famílies més vulnerables. D’aquells a qui la família no podia acompanyar per manca de recursos, per impossibilitat de compaginar vida laboral i familiar…
Poc a poc, i donat la situació viscuda, davant la incertesa, la inseguretat, les pors que s’anaven originant, els canvis… l’escola va anar adaptant-se i aprenent de cada error per entendre´l com una oportunitat de canvi, de creixement… Entenent cada situació complexa com un repte a superar del que cal continuar aprenent dia a dia. Mestres deixant-se la pell, fent tot allò que està a les seves mans perquè tothom, inclòs els més vulnerables, estessin acompanyats, se sentissin acollits i per sobre de tot estimats i valorats.
Avui, després de sis mesos, l’escola retroba famílies i infants. Il·lusionats, per emprendre un curs ple d’incerteses, d’interrogants, de canvis que van i venen. Però tots amb les ganes i l’esperança de què dia rere dia, puguem aprendre de la situació que estem vivint. Una situació que segur ens deixarà molts aprenentatges, moltes experiències i anècdotes que guardarem com un gran tresor. Fent de l’escola, un lloc que a poc a poc vagi tornant a la nova normalitat, la normalitat entesa com una millora en el creixement personal i on infants i mestres poden anar recuperant aquells canvis que la pandèmia s’ha endut. D’entrebancs, segur que n’aniran sorgint, però els afrontarem amb força, energia i molta vitalitat. Entre tots ens en sortirem i farem que aquest curs 2020-2021 sigui un curs ple d’èxits, d’aprenentatges i per sobre de tot d’un gran creixement a nivell personal.
“Com éssers humans busquem seguretat i ara és el que no tenim. La incertesa, fa que inconscientment surti l’atac, la crítica o la culpabilització. Sí, és un temps incert, i hi ha molts dubtes, molts nervis a l’ambient, però no oblidem que estem tots al mateix vaixell i que tots i totes ho fem tan bé com podem, sabem i creiem a cada moment segons les nostres circumstàncies, context, consciència i possibilitats. Tractem-nos bé i siguem amables”. (Míriam Tirado)
