Arriba la tardor i amb ella el paisatge és tenyeix de tons vermellosos, ocres, verdosos, groguencs i ataronjats. És la màgia de l’homenet de la tardor que tot allò que acaricia ho converteix en aquests colors.
Els seus ajudants, els follets i la fada Castanya, ens acompanyen a viure un dia fascinant, endinsant-nos en la profunditat del bosc.
A l’arribada ens quedem bocabadats quan trobem un sobre que ens convida a passar un dia genial amb un munt de reptes. A mesura que anem avançant veiem com les ninetes dels infants espurnegen de brillantor, trobem fletxes que ens condueixen pel camí a seguir, petjades diminutes de follet que es deixen entreveure sobre la sorra, fins i tot unes portes acolorides en els arbres ens confirmen l’habitatge proper de la comunitat de follets.
Poc a poc anem fent via, il.lusionats escoltem la infinitat de sons que ens aporta el bosc i fins i tot omplim els pulmons de l’aire pur i els narius de l’olor a tardor que sentim pas a pas.
Per fer el camí més amè cantem la cançó que els follets ens han demanat, ” un bolet petitó”, recollim tresors per deixar-los meravellats amb la creació d’un bonic mandala que decora la seva zona…
Són moments de plaer, de gaudir plegats. D’ il.lusió, de joia, de deixar aflorar un gran ventall d’emocions i sentiments que ens ajuden a construir una petita història d’aquest dia tan especial. Compartim plegats i anem creant un vincle que poc a poc, instant a instant anem teixint.
Per acabar aquesta magnífica experiència només ens queda dipositar dins la bústia dels desitjos de tardor que hem trobat, un dibuix, un petit escrit perquè els follets s’enduguin un petit trosset de nosaltres, del nostre enginy, de la nostra creativitat, de la nostra imaginació i sobretot un record que els perdurarà per sempre més.
