Aquests dies des de l’escola estem tristos. Ens han comunicat la pèrdua d’una persona molt propera a l’escola. La Ramona, era una senyora que era d’admirar per la seva gran passió vers els infants. Una senyora que es feia estimar, sempre disposada que els més petits de l’escola l’anessin a visitar. Conversar plegats, explicant-nos belles històries i el seu gran saber feien que els infants descobrissin en ella les ganes immenses de que cada cop que passàvem prop del terreny de l’escola nova, una munió d’infants cridés el seu nom, amb unes ganes inesgotables de visitar-la dia rere dia. Sovint, descobríem l’entorn proper des del pati de casa seva. Els animals de granja, els ceps, els gronxadors… eren elements cabdals en les visites, però sobretot la seva companyonia, el seu afecte, la seva tendresa…fan que sigui una persona que recordarem per sempre més. Ramona tingues present que els que et coneixem des de l’escola sempre et portarem en un raconet del nostre cor, però també en un raconet de la nostra escola. Et trobarem molt a faltar!
