Ja fa uns quants anys, l’escola es va plantejar de canviar el nom del centre, que aleshores era el de Geògraf Aparici. Es va seguir un tot un procés que involucrava el professorat i l’alumnat, per tal d’arribar a l’actual nom: Es va obrir un termini per a aportar totes les idees i posteriorment es va fer una votació. El resultat ja el coneixeu: El Farell.
Aquest nom coincideix amb el de la muntanya “El Farell”. Llegiu la seva llegenda:
En aquella època, a la vila de Caldes de Montbui existia una masia que es deia el Farell, on hi vivia un pagès molt alt i gros. Tenia tanta força que tothom el coneixia pel “Fort Farell” i ningú de la rodalia podia batre’l. Era modest i senzill i duia una vida tranquil·la dedicada a la pagesia.
Un dia, mentre llaurava una feixa, va passar un gegant foraster que va quedar bocabadat davant de la seva força. Per això li proposà que anés a Barcelona, on un gegant Moro reptava tots els homes valents de la terra. De fet, li va costar una mica convèncer-lo, però al final va decidir d’anar-hi per poder fer fora aquell foraster que tenia a tothom atemorit. I, cap a Barcelona s’ha dit. Pel camí va agafar un pi d’un bosc molt frondós perquè li servís de bastó. Els infants el seguien i el rondaven tot cantant-li:El gegant del pi
ara balla, ara balla;
el gegant del pi
ara balla pel camí.
El gegant moro el va rebre i li va parar una bona taula com tenia costum sempre que algú acceptava el seu repte. Mentre el Farell anava menjant pacíficament, el Moro, amb ulls de ràbia deia:
-Menja, menja. Farellàs, que ben poc temps menjaràs.
El lloc escollit per celebrar la gran baralla fou la placeta dels peixos. El Farell es va quedar plantat enmig de la placeta com si fos de ferro, i restava impassible mentre el Moro no parava d’estomacar-lo. Aleshores, i com qui llença una palla, el Farell el va tirar per damunt de cases i terrats i va anar a parar als afores de la ciutat. La multitud cantava la tonada que donava fi a l’opressió exercida pel tirà foraster:
El gegant de la ciutat
ara balla ara balla;
el gegant de la ciutat
ara balla pels terrats.Aleshores el Fort Farell va refer el seu camí cap a casa, però vet aquí que durant el camí li entrà la son i es va ajeure sota una arbre per reposar una mica i després poder continuar. Va succeir, però que mentre el fort Farell dormia va comença a ploure i a caure calamarsa, de manera que aquelles pedretes petites van cobrir tot el cos del pagès gegant. Diuen que mai més es despertà, però que damunt d’ell es formà la muntanya que avui coneixem com el Farell.
