Projecte lingüístic

1. INTRODUCCIÓ

Aquest Projecte Lingüístic vol ser el recull organitzat dels acords i propostes que ha elaborat la nostra comunitat educativa per a l’ensenyament-aprenentatge de les llengües catalana, castellan i anglesa i de la competència comunicativa, lingüística i audiovisual a l’escola Carme Guasch i Darné. Recull l’anàlisi del context sociolingüístic de l’escola, el tractament integrat de les llengües oficials i la metodologia utilitzada, i la concreció d’aquest treball pels propers cursos.

Per a la redacció d’aquest Projecte Lingüístic de Centre s’ha tingut present la normativa vigent. Així doncs, tal i com descriu el currículum d’Educació Infantil i Primària pel que fa a l’aprenentatge de les llengües a les esmentades etapes educatives, l’escola desenvolupa i prioritza els següents aspectes (segons el decret 142/2007, de 26 de juny  i concretat en l’ordre EDU/221/2007, de 29 de juny per la qual s’estableixen els principis generals que s’han de tenir en compte per a l’aplicació d’article 4.4 del Decret 142/2007):

• S’estructura el català, com a llengua pròpia de Catalunya, i serà utilitzat normalment com a llengua vehicular d’ensenyament i aprenentatge i en totes les activitats internes i externes de la comunitat educativa: activitats orals i escrites, de l’alumnat i del professorat, exposicions del professorat, llibres de text i material didàctic, activitats d’aprenentatge i d’avaluació, i comunicacions a les famílies.
• L’alumnat té dret a rebre l’ensenyament en català en l’educació primària. També tenen el dret i el deure de conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar l’ensenyament obligatori, sigui quina sigui la seva llengua habitual en incorporar-se a l’ensenyament.
• L’objectiu fonamental del projecte educatiu és aconseguir que tot l’alumnat assoleixi una sòlida competència comunicativa en acabar l’educació obligatòria, de manera que pugui utilitzar normalment i de manera correcta el català i el castellà, i pugui comprendre i emetre missatges orals i escrits senzills en una llengua estrangera, anglès, decidida pel centre. Durant l’educació primària es farà un tractament metodològic integrat de les dues llengües oficials, tenint en compte el context sociolingüístic, per garantir el coneixement de les dues llengües per part de tot l’alumnat, independentment de les llengües familiars.
• En el primer cicle de l’educació primària l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura es farà en català i s’introduirà la llengua anglesa. La llengua castellana s’introduirà al primer curs del cicle inicial a nivell oral per arribar, al final del mateix cicle a transferir al castellà els aprenentatges assolits.
• Es portaran a terme mesures de traducció oral en castellà en una de les llengües d’ús familiar pel període d’acollida de les famílies procedents d’altres països.
• Es tindrà en compte l’acollida personalitzada d’alumnat nouvingut perquè aquest alumnat pugui continuar o iniciar, si s’escau, el procés d’aprenentatge de la llengua.

2. ANÀLISI DEL CONTEXT SOCIOLINGÜÍSITC

Entorn

La llengua predominant a l’entorn de l’escola és el català. És la llengua que habitualment s’utilitza en gairebé totes les institucions comunicatives de Figueres, tant a nivell institucional, com social, com en els llocs de treball. Tanmateix, també hi ha influència de la llengua castellana, sobretot per la televisió i algunes famílies.

Cal afegir que Figueres és una ciutat propera a la frontera, fet que provoca que hi hagi més fluctuació d’alumnes. El nombre d’immigració de la ciutat és elevat i el reagrupament familiar d’aquestes és molt acusat, perquè vénen i van en funció de la feina.

Alumnat

La majoria dels alumnes de l’escola Carme Guasch són nascuts a Catalunya i són catalanoparlants, però també hi ha molts alumnes castellanoparlants per influència de la llengua familiar. Tanmateix, hi ha famílies amb altres procedències (Marroc, Romania, Polònia…) .

Hi ha dos circumstàncies que donen explicació a aquest fet:

• Els alumnes de cursos més alts són grups oberts, amb places vacants i amb un important índex de matrícula viva. Aquests cursos són els que provenen dels primers anys de posada en funcionament de l’escola i no es coneixia el projecte. A mesura que s’ha conegut el projecte les famílies preinscriuen els seus fills/es a l’escola i els grups queden pràcticament tancats a començament de setembre.
• El fet que l’escola estigui situada en una ciutat propera a la frontera, fa que hi hagi més fluctuació d’alumnes. A més s’hi ha d’afegir que el nombre d’immigració de la ciutat és elevat i el reagrupament familiar d’aquestes és molt acusat, perquè vénen i van en funció de la feina.
• A mesura que han cregut amb el projecte d’escola les famílies estan compromeses amb el projecte i amb el seu treball.

3. LES LLENGÜES DE L’ESCOLA:

3.1. La llengua catalana

3.1.1. La llengua catalana, llengua vehicular i d’aprenentatge

La llengua catalana és la llengua vehicular i d’aprenentatge de l’escola. S’intentarà vetllar perquè hi hagi continuïtat d’ús en aquesta llengua.

Així doncs, a l’escola Carme Guasch la llengua catalana:

• És la llengua habitual de retolació i ambientació general (rètols informatius, taulers d’anuncis, etc.).
• S’utilitza en totes les comunicacions formals i documentació interna (reunions del professorat, correspondència amb les institucions catalanes, informes, etc.).
• És la que normalment es fa servir en les comunicacions entre el professorat i els pares dels alumnes. Tot i així, en casos puntuals les entrevistes personals es realitzen el la llengua que es cregui més convenient per la bona entesa amb la família.
• És la llengua habitual en les àrees d’aprenentatge a nivell oral i escrit, excepte en les hores destinades al treball específic de la llengua castellana i de la llengua anglesa.
• També és la llengua utilitzada en les activitats d’educació no formal i en les organitzades per l’AMPA: menjador escolar, extraescolars…

3.1.2. L’aprenentage/ensenyament de la llengua catalana

Expressió oral

A l’escola Carme Guasch i Darné es potencia molt el treball oral per posteriorment poder passar a l’expressió escrita. Es fa a través de:

• A l’educació infantil i a cicle inicial es porten terme unes rutines que ajuden a potenciar l’expressió oral. Aquestes rutines estan relacionades amb un conte popular i ajuden a que els nens i nenes vagin adquirint vocabulari i estructures sintàctiques en català. A continuació hi ha una relació dels contes que s’utilitzen a les rutines de cada nivell:

• 1h setmanal expressió oral. Els dilluns al matí de 9 a 10 hores els alumnes d’educació infantil i cicle inicial treballen l’expressió oral en gran grup. Els alumnes de 3r a 6è treballen l’expressió oral com a contingut clau de l’aprenentatge en totes les àrees.
• Ambients: a educació infantil i cicle inicial es fa ambients on la llengua oral té un paper principal per tal de reflexionar sobre els aprenentatges adquirits.
• A les assemblees d’aula, de cicle o de representants els nens i nens treballen l’expressió oral. (veure Projecte Assemblea).
• Estudis: els alumnes de 3r a 6è realitzen estudis de treball on els qual la llengua oral és el canal per tal de comunicar-se entre ells i expressar els aprenentatges.
• Treball per projectes. De 1r a 6è es fa treball per projectes en el quals els alumnes han d’utilitzar el llengua oral per comunicar-se amb els altres companys i mestres.
• Racó de Parlem-ne. A l’educació infantil i a cicle inicial hi ha un espai reservat a l’aula on els/les mestres conviden els alumnes a anar en cas de conflicte entre ells. També hi poden anar per iniciativa pròpia. Es tracta que cada nen/a pugui expressar com se senti intentar buscar una solució. Cal respectar el torn de paraula i ser capaç d’escoltar l’altre/a.

Escolta

Es pretén potenciar una escolta activa dels nostres alumnes a totes les matèries. Tanmateix, hi ha unes activitats concretes que afavoreixen l’adquisició d’aquesta habilitat:

• Racó de Parlem-ne.
• Treball per projectes
• Hora setmanal d’expressió oral
• Racons de llengua. Les aules disposen del racó de llengua en el qual els mestres tutors tenen preparades unes activitats lúdiques que potencien el treball realitzat a l’aula.

Lectura

A l’escola es treballa perquè els alumnes esdevinguin bons lectors. Per aquest motiu es treballen diferents aspectes com: el gust per la lectura, la comprensió lectora, la velocitat lectora…

• A l’educació infantil es combina el mètode global amb el mètode analític. Les mestres ensenyen als nens i nenes la funcionalitat de la lectura en el dia a dia i a través de diferents activitats.
• A l’educació primària els horaris estableixen mitja hora de lectura diària, més 1 setmanal de lectura en la qual es treballen textos adaptats al nivell dels alumnes. En aquest treball de lectura s’alterna la llengua catalana i la castellana. (veure carpeta vermella de Lectura)
• Des de P3 fins a 2n hi ha uns contes sistematitzats per treballar de l’Editorial Cruïlla:
  • P3: La rateta que escombrava l’escaleta, Els tres porquets i La Caputxeta Vermella.
• P4: L’aneguet lleig, la Rínxols d’Or, en Patufet.
• P5: El Cargol i l’herba de Poliol, en Pinotxo.
• 1r: la Llebre i la Tortuga, els Follets Sabaters.
• 2n: A dues veus: Sant Jordi i el drac, el vestit nou de l’Emperador.

A partir de 3r es treballen llibres de lectura recomanats per la seva edat. S’intenta tenir un “feed back” amb l’autor sempre si és possible.

Altrament, cada grup disposa de la seva biblioteca d’aula, de l’hora de biblioteca i del bibliopati (veure apartat biblioteca).

Escriptura

Els alumnes de l’escola s’inicien en l’escriptura des de P3. En aquest nivell es pretén que l’alumnat comenci a tenir una noció de la utilitat de l’escriptura, tingui un primer contacte amb el llapis i aprengui a traçar alguna lletra bàsica (veure graella continguts). Progressivament, i a mesura que l’expressió oral va millorant, també es va potenciant l’escriptura.

• A l’educació infantil, s’intenta potenciar l’expressió lliure i es vetlla perquè l’alumne no tingui por a l’errada. En aquest aspecte, es té molta cura de no frustrar els nens/es amb la correcció de l’adult. A P5 es valora en cada cas, si l’alumne/a està prou madur perquè la mestra li faci una correcció.
• De P3 a 3r es treballa la consciència fonològica
• El pas de P5 a 1r s’ha de fer amb molta cura per tal que no hi hagi un trencament en el procés lecto-escriptor.

de a 2n s’utilitza una metodologia concreta per representar les lletres que no sonen i “les mentideres”:

• De 1r a 6è s’introdueix el taller d’escriptura 1 hora a la setmana amb tot el grup i una amb mig grup.
• Fins a 2n també hi ha els racons de llengua.

3.2. Llengua castellana

La sistematització del procés d’ensenyament aprenentatge de la llengua castellana s’inicia al primer curs d’Educació Primària, tal com demana la normativa. La llengua castellana no s’introdueix a l’Educació Infantil donat que ja hi ha força influència d’aquesta llengua pels alumnes castellanoparlants.

Al igual que amb el català, primer es fa un treball oral i, seguidament es passa a l’escrit.

Principalment, es treballa com a llengua d’aprenentatge en les hores de treball d’aquesta àrea, i a les hores de tècniques d’estudi i taller d’escriptura, que s’alternen amb la llengua catalana.

Cal dir però, que tot i que el català és la llengua vehicular de l’escola, durant l’hora del pati la majoria d’alumnes parla amb llengua castellana, inclosos els alumnes catalanoparlants.

En llengua castellana també es treballen les quatre habilitats comunicatives bàsiques: parlar, escoltar, llegir i escriure.

(veure continguts i avaluació)

3.3. Llengua anglesa

Donada la importància que suposa en la societat actual ser competent en el màxim de llengües, a l’escola Carme Guasch i Darné s’introdueix l’anglesa des de ben petits. Hem escollit aquesta llengua ja que sembla la més utilitzada i necessària per tal que el nostre alumnat tingui el màxim d’oportunitats tant en la seva vida d’estudiant com laboral.

Malgrat que el Departament marca la introducció d’aquesta a partir de Cicle Inicial de Primària, tenint en compte que aquesta llengua és molt diferent a nivell fonètic de la catalana i que no és massa present en l’alumnat, s’introdueix a P3, dins les possibilitats d’organització horària que té el centre. En aquest sentit, apostem per mestres de llengua anglesa a la plantilla per tal de poder ampliar el nombre d’hores en llengua anglesa, bé en la pròpia àrea de llengua estrangera, a l’hora de mantenir i ampliar els grups reduïts actuals, bé en una altra àrea.

El/la mestra d’anglès es comunica en tot moment en Anglès amb l’alumnat. Es comença treballant a un nivell bàsic, oralment, fent servir el joc i la cançó com a element motivador per tal de fer el pas al llenguatge escrit.

Enguany, hem iniciat, a més, el programa GEP (Generació plurilingüe) del departament d’ensenyament.

Els objectius que cerquem amb la implementació d’aquest programa són fonamentalment els següents:

1- Millorar el nivell de competència en llengua estrangera de l’alumnat que participa en el programa.

2- Planificar la incorporació progressiva de l’ensenyament de llengües estrangeres curriculars a través de matèries no lingüístiques.

3- Rebre assessorament metodològic i formació als professors per tal que incorporin en la seva docència estratègies AICLE i d’aprenentatge basat en projectes (ABP), estratègies d’intercomprensió i pràctiques diversificades per a la gestió del coneixement en diverses llengües

4- Promoure la col·laboració docent, especialment entre el docent de matèria i l’especialista de llengua estrangera, i per al desenvolupament de projectes transversals des d’una concepció de l’aprenentatge globalitzadora.

5- Proposar als centres recursos complementaris per incrementar les oportunitats d’aprenentatge i ús de les llengües estrangeres.

6- Interaccionar amb els altres centres del programa, amb l’objectiu d’intercanviar experiències docents i bones pràctiques educatives per a la promoció de l’aprenentatge i ús de les llengües estrangeres curriculars.

7- Afavorir la participació i implicació de la comunitat educativa en el projecte plurilingüe del centre.

Arran de la implementació d’aquest programa s’han dut a terme una sèrie de canvis per tal d’adaptar-nos encara més a aquesta línia plurilingüe:

A Educació Infantil s’ha establert la implementació de les rutines diaries en anglès. De manera que a P3, P4 i P5 les mestres d’anglès realitzen íntegrament en llengua anglesa les rutines que solien dur a terme en català. A més, a més incorporen cançons, contes i altres dinàmiques en anglès que reforcen la motivació dels alumnes. És imprescindible la utilització de molts suports visuals per acompanyar el llenguatge oral. El més important és desenvolupar l’interès i fer que els alumnes gaudeixin i participin de l’aprenentatge, tant de llengua anglesa com d’altres aspectes curriculars en un ambient divertit i lúdic. També, durant aquest curs s’ha introduït la figura de la mestra d’anglès a l’ambient de plàstica per tal que es dirigeixi als nens en tot moment en anglès, oferint un model de plurilingüisme real.

A Cicle Inicial se segueix el mateix model de sessions, amb rutines i cançons o cants propis, ampliant el treball de reconeixement i expressió del llenguatge escrit, sempre amb un ampli treball previ del llenguatge oral, amb l’ús i el reforç de suports visuals. També s’intensifiquen les activitats de joc (en parelles, petits grups i gran grup, jocs de taula, jocs d’acció, cançons), les representacions curtes o molt breus i les activitats que impliquen Resposta Física Total.  També es treballen aspectes culturals a partir de vídeos, activitats plàstiques, llegendes i cançons. A més a més, es procura fer ús de les noves tecnologies (tauletes, cromebooks, activitats online amb la pissarra digital, etc.) durant les sessions d’anglès, fet que augmenta la motivació de l’alumnat.

Com a novetats, a cicle inicial s’ha transformat l’ambient de creart en l’ambient d’arts en crafts, per tal de seguir la línia metodològica de l’escola en relació a l’ensenyament de la matèria d’educació visual i plàstica. Aquesta es duu a terme a través de la llengua anglesa i seguint la metodologia AICLE. Aquest ambient es conduït per una mestra d’anglès que es dirigeix als alumnes en anglès i procura que els alumnes utilitzin aquesta llengua en la mesura del possible.

A Cicle Mitjà i Superior hem aconseguit fer un desdoblament de grup setmanal, de manera que fem una sessió en gran grup i una altra en grup reduït, la qual cosa afavoreix el desenvolupament d’activitats d’expressió oral que, d’altra manera, serien impossibles de realitzar amb mínimes garanties d’èxit.

Per tal d’avaluar l’aprenentatge es fa necessari l’ús de diferents eines d’avaluació perquè el ventall de nivells és molt diferent: preguntes i respostes orals, enregistraments, observació sistemàtica, treballs individuals i de petit grup, proves de nivell per unitats treballades, exercicis d’autoavaluació i avaluació continua i global.

En cap moment podem perdre de vista la necessitat de mantenir o de recuperar el caire lúdic de l’aprenentatge de la llengua anglesa, i cal que programem metodològicament, combinant les activitats dins una mateixa sessió, pensant sempre en activitats aptes per a fer adaptacions i diversificació, segons el grup i les característiques dels alumnes, i establint petits projectes abastables, en els quals els alumnes puguin posar en pràctica els seus aprenentatges de forma més realista i autònoma (petits escrits personalitzats, presentacions curtes en públic, lectures col·lectives, role-plays, representacions teatrals, etc). També, es fan ús de les noves tecnologies i de la plataforma digital que tenen al seu abast: oxford plus que permet combinar el treball amb el llibre i  el treball i activitats a través de la pissarra digital.

A cicle mitjà i superior es duen a terme els estudis, algunes sessions dels quals estan pensades i dissenyades per ser realitzades en llengua anglesa. En un principi, la mestra d’anglès s’encarrega de dinamitzar aquestes sessions, però es pretén que mica en mica els mestres no especialistes s’encarreguin també de conduir aquestes sessions.

4. Relació llengua oral i llengua escrita

4.1. Mètode d’ensenyament-aprenentatge de la lectoescriptura

La lectoescriptura reclama la presència simultània de dos conjunts d’habilitats específiques: les habilitats visuals, necessàries per a la descodificació de les grafies ( moviment ocular, camp de visió, fixacions…), i les habilitats fonètiques, necessàries per a la codificació dels sons en grafies (memòria auditiva, discriminació de sons, habilitats en la producció fonètica…) Els mètodes d’ensenyament de la lectoescriptura s’han decantat tradicionalment per un d’aquests dos conjunts d’habilitats: els mètodes analítics ho han fet sobretot per les habilitats fonètiques, i els mètodes sintètics o globals ho han fet sobretot per les habilitats visuals. A l’escola Carme Guasch iniciem l’aprenentatge de la lectoescriptura amb el mètode global i, gradualment, es va complementant amb l’analític. Es parteix del treball de les onomatopeies amb les vocals (P3) i del propi nom (P3 i P4), del nom dels companys (P4) i d’objectes propers (P4 i P5). Aquest treball es complementa amb el treball diari de rutines. En aquest procés d’aprenentatge també és important el treball de la consciència fonològica, que està sistematitzat un hora setmanal.

Pel que fa a l’escriptura, es fa un treball sistemàtic de grafisme des de P3 fins a P5 amb mig grup setmanalment.

4.2. La consciència fonològica

La consciència fonològica és la reflexió sobre la pronunciació. Incideix especialment en els mètodes analítics, però és imprescindible en l’aprenentatge i la pràctica de l’escriptura, sigui quin sigui el mètode d’ensenyament utilitzat per a l’aprenentatge lector.

A l’educació infantil i a cicle inicial es fa un treball sistemàtic de consciència fonològica. Es treballen aspectes com:

– la rima

– llargada de les paraules

– comptar síl·labes

– percebre sons en posicions concretes

– prendre consciència que una variació de so sol anar acompanyada d’una variació de significat

– llegir comprensivament per descobrir la pseudoparaula infiltrada en una sèrie

– trobar paraules amagades en d’altres paraules

– etc.

El material específic que s’utilitza per treballar la consciència fonològica és:

• Jocs de consciència fonològica, Editorial Àlber.
• Jocs per estimular la consciència fonològica, Departament d’Ensenyament.
• Material específic dels cursos d’immersió lingüística que ha realitzat el claustre de l’escola.

4.3. La biblioteca de l’escola

Per tal de potenciar el gust per la lectura dels alumnes, a l’escola Carme Guasch es fan un seguit d’activitats de dinamització de la biblioteca:

Bibliopati:

Educació infantil: durant l’estona de pati (10,30-11h) del dijous surt una capsa  amb contes, per tal que els alumnes que així ho desitgin puguin gaudir de la lectura. La zona destinada per a la lectura és la zona C del pati (taules de fusta darrera gronxadors).

Educació primària: durant dimarts i dijous a l’estona de pati (11-11,30h) la biblioteca de l’escola queda oberta perquè els alumnes hi puguin anar lliurement. A més, es duu a terme el prèstec i retorn de llibres, el qual queda anotat a unes llibretes corresponents als  diferents cursos en què es realitza el servei. Un dijous es realitza el préstec i el següent dijous es duu a terme el retorn de llibres, per tal que sigui més fàcil per a la persona responsable de l’activitat realitzar el control de llibres.

• Biblioteca d’aula i d’escola:

Biblioteca d’aula: des de P3 fins a 6è. cada inici de curs la comissió de biblioteca s’encarrega de repartir a cada curs una capsa amb llibres adequats al nivell i amb una graella en què consten els llibres que hi ha a la caixa per tal de fer-ne la revisió al final de curs. Al curs de 3r s’inicia la graella de lectura d’aula. Dinamització de la biblioteca d’aula a càrrec de la comissió de biblioteca per tal de fer un seguiment.

Biblioteca de centre: des de P4 fins a 2n es fa com a mínim 1 hora a la setmana.

Compra de llibres durant el Nadal: Es proposa la compra d’un conte ja escollit per la comissió de biblioteca en una botiga de Figueres i d’aquesta manera es va complementant la col·lecció de biblioteca.

• Creació d’un conte conjunt per part de tota l’escola que s’edita i queda a la biblioteca.
• Xerrada d’un autor treball a la biblioteca.?????

1. Atenció a la diversitat

• Alumnes amb dificultat d’aprenentatge

L’atenció a la diversitat es treballa des de diferents vessants:

• Amb el model d’escola inclusiva, una perspectiva de treball en equip, en la qual és bàsica la coordinació de la mestra d’educació especial, la mestra d’audició i llenguatge i la tutora de la USEE amb els tutors dels grups. Es busca l’atenció de tots els alumnes, respectant les individualitats.
• Aprofitant el recurs de l’alumne-tutor i l’aprenentatge entre iguals.
• Tenint en compte la diversitat pròpia de l’aula i creant situacions d’aprenentatge prou àmplies i diversificades perquè tothom hi tingui cabuda.
• Distribuint els recursos humans de manera que sigui possible treballar amb mig grup en algunes hores de llengua o amb un suport a l’aula, per tal d’atendre el màxim possible les necessitats individuals en l’aprenentatge de la lectoescriptura i resta de mecanismes de la llengua.
• Amb la col·laboració de l’EAP i la logopeda del CREDAG com assessora i dinamitzadora del procés de parla i atenent dificultats de parla sempre i quan sigui possible.
• Aplicant metodologies que permeten l’atenció individualitzada, com per exemple el treball per racons. A totes les aules hi ha el racó de llengua que permet que cadascú faci una tasca adient al seu nivell. A més, com que es treballen de manera molt autònoma, permeten que el/la mestre/a pugui treballar i verbalitzar amb alumnes concrets.
• Amb una bona organització del SEP de llengua fora d’horari lectiu amb uns entre 5/8 alumnes. Cada trimestre es valora en una CAD o a les sessions d’avaluació quins alumnes són susceptibles de fer SEP.

• Alumnat nouvingut

L’escola Carme Guasch no disposa d’aula d’acollida atès que el % d’alumnat nouvingut és poc representatiu.. Els/les alumnes nouvinguts que s’incorporen a l’escola fan una immersió a l’aula en horari complet. L’alumne disposa de rutines molt marcades i de molt suport visual fet que afavoreix la comprensió i la integració gradual de la llengua.

El primer que fa el/la tutor/a és una avaluació inicial per veure el nivell de comprensió i d’expressió de la llengua catalana i valorar els coneixements previs de l’alumne. A aquests alumnes se’ls dóna un dos anys d’adaptació a l’escola per anar adquirint la llengua oral. El tutor/a tindrà una atenció especial utilitzant més suports visuals o diferents canals de comunicació i se’ls nomena un padrí/na de l’alumne que vetllarà per la seva integració a l’escola. Normalment, es presenta a l’alumne/a nou a l’assemblea d’escola i s’assumeix l’acord que tothom l’ajudarà en qualsevol situació dins o fora de l’aula, entenent que s’està adaptant al centre.

Acollida famílies

Tot seguit s’exposa el procés que es duu a terme per atendre a les famílies en relació al tractament de la llengua:

• Família nouvinguda: entrevista de matrícula personalitzada on s’explica tota la informació de l’escola. La duu a terme la directora sempre que sigui possible o l’administrativa. El material que es dóna és: dossier informatiu a les famílies, informació de l’AMPA, informació menjador. Com s’ha comentat, la llengua vehicular d’aquestes entrevistes, és el català i en el cas que no hi hagi comprensió s’explica en castellà. Tots els documents estan escrits en català. Es deixa en servei de préstec, si el volen, un vídeo de funcionament del sistema escolar editat per la Generalitat de Catalunya (en la llengua original).
• Família de p3 o família que inicia l’escolarització en altres cursos seguint el procés de matrícula prescriptiu: El juny es fa una reunió amb totes les famílies que han fet la preinscripció i formalitzat el procés de matrícula al centre per parlar dels aspectes organitzatius de l’escola, l’adaptació a P3, l’organització del proper curs i del Projecte Educatiu del Centre (ppt). El material que es dóna a les famílies assistents és: carpeta del Saps què família?, dossier informatiu, informació d’AMPA, informació Menjador Escolar, llibreta del Saps Què família?. La presentació la fa l’equip directiu amb la participació final de representants de l’AMPA i la llengua és el català. Sempre s’explica que qui tingui dificultats per entendre-ho que es quedi al final de la reunió i s’explicarà més a poc en poc i en castellà.

ORGANITZACIÓ CURRICULAR

• CONTINUÏTAT I COHERÈNCIA ENTRE CICLES

Els cicles es reuniran un cop per setmana fins que tots els mestres estiguin situats pel que fa a la metodologia de llengua i matemàtiques de l’escola. A nivell de cicle s’ha anat fent un treball molt acurat de què, com i quan avaluar en llengua. És imprescindible fer un bon traspàs als mestres nous per tal que tothom treballi amb la mateixa línia.