Els dies 25 i 26 d’abril una colla de nens i nenes de P5 van anar de colònies a l’Illot Gran. Van poder gaudir del joc que ens ofereix la natura, creatiu i ple de reptes motrius com saltar a la branca de la figuera, construir cabanes, veure i escoltar animalons, descobrir les textures i olors del bosc o observar els petits detalls, com quan una nena va dir a la mestra:
– Anna está lloviendo.
– Com veus que està plovent?
– Sí, mira la piscina! (s’hi vèien cercolets)
– Ah! Això són uns animalons que viuen dins, els veus?.
En aquell moment ja s’havia format tot un grupet que anaven investigant i comentant entre ells.
També va ser molt bonic compartir les emocions que a la nit afloren amb una mica d’enyorança, i la manera que té cada infant de buscar com expressar la seva preocupació i poder ser consolat.
Tot d’una un nen diu des del llit:
- Es que mi mamá me ha dicho que mañana tengo que ir a fútbol.
- Sí, tranquil que hi podràs anar.
- Porque mañana ya vamos para el cole no?
- Sí, demà al matí serem aquí i després de dinar ja marxarem.
O la nena que ens pregunta
- Quién duerme aquí debajo?
- La Noemí.
- Y tú también duermes aquí?
- Sí.
- Donde?
- En aquell llit.
- Ah! Vale
Com és d’important el ritual d’anar a dormir i tancar el dia explicant un conte, fent-nos petons i abraçades de bona nit! En aquells moments una mestra li pregunta a un nen:
- Vols l’abraçada de bona nit?
Ell s’ho pensa una estona i respon
No, es que ja m’he la fet la Inma.
I els amics sorpresos li contesten
- I què? A mi m’ho han fet les dues!
I un altre nen que fins i tot tot va voler fer els seus exercicis nocturns d’estiraments!
També van sorgir moments per cuidar-nos a l’hora de dinar, com quan algú es va cremar amb les llenties i es va posar les mans a la boca i un amic li va aconsellar amb molt d’afecte:
- Treu-te les manetes de la boca i beu aigua.
De seguida ho va fer i se li va passar el mal.
Una d’aquelles coses que sempre passen a les colònies és la desorientació pel que fa al temps i a l’espai físic… Algú va preguntar a l’hora del dinar del 2n dia:
- Una cosa, estem a Vilanova o hem sortit fora de Vilanova?
O quan aquella nena va preguntar tornant amb l’autocar si aquell dia es quedava al menjador.
Petites anècdotes que representen l’experiència compartida, de ben segur us n’han explicat d’altres, i el grapat de records que tornen a la motxilla.
Per veure l’àlbum feu click a la foto
