La música és un llenguatge universal de totes les llengües, cultures i països i ha esdevingut des de temps immemorials un mitjà d’expressió genuí dels humans que es segueix manifestant en molts moments de la nostra vida a casa i amb els amics, en les nostres celebracions, en els actes populars i culturals. Tothom s’identifica amb algun tipus de música, tothom té aquella cançó preferida que li porta tants bons records…La majoria de les persones, i més avui en dia amb els avenços tecnològics, accedeix a la música diàriament per escoltar-la, ballar-la, cantar-la o interpretar-la, és a dir, per gaudir-ne, que és pel que serveix principalment la música.
Els infants, des que neixen, van adquirint les diferents habilitats comunicatives, per tant, és important que la música, com a un tipus més de llenguatge, es comenci a desenvolupar ja en aquesta etapa primerenca i es comenci a estimular els nens i les nenes tant en el mitjà familiar, potenciant un entorn sonor i musical favorable, com en la llar d’infants i posteriorment a l’escola i l’institut.
Segons varis autors, la música afavoreix l’intercanvi comunicatiu entre els infants així com el desenvolupament d’unes funcions psicològiques bàsiques com són l’atenció, la memòria, la percepció auditiva i visual. També afavoreix l’impuls de les principals facultats humanes: la voluntat, la intel·ligència,la imaginació creadora i la sensibilitat. Igualment, s’ha demostrat que ajuda a desenvolupar de forma equilibrada les capacitats de l’hemisferi dret i esquerre del cervell, cosa que donarà lloc que altres destreses siguin més fàcils i òptimes d’adquirir.
També, com en l’esport, s’hi poden treballar altres aspectes com: el respecte pels altres, l’aprenentatge cooperatiu, el valor de l’esforç… És important de cara al desenvolupament social de l’infant per la seva capacitat integradora.
A nivell intel·lectual, afavoreix l’adquisició d’habilitats cognitives, ja que està íntimament relacionada amb les capacitats d’escolta i audició, concentració i precisió, de lectura i escriptura, de memorització i atenció i de resolució de problemes matemàtics!! Segons Leibniz, pianista alemany, “La música és un exercici inconscient de l’aritmètica”
Tots hem sentit alguna vegada la frase tòpica de “la música amansa las fieras”. I no és una frase casual, ja que molts estudis avalen que la música és percebuda per les àrees del cervell dedicades a rebre estímuls de caire emocional, associades a sentiments. És a dir que, per escoltar música i experimentar-ne els seus efectes no és precís que intervinguin les parts reflexives de la persona. Simplement, la música ens fa sentir. Per tant, un estat d’ànim d’una persona pot canviar segons la música que escolta, o a l’inrevés, un individu pot escollir una música o una altra segons el seu estat d’ànim. D’aquí sorgeix aquesta preciosa etiqueta:” La música és el llenguatge de les emocions”.
La paraula música té el seu origen a l’antiga Grècia i etimològicament vol dir “Art de les muses”.El primer filòsof que va tractar la música de manera pedagògica va ser Pitàgores ja que va demostrar la relació entre la música i les matemàtiques. Plató i Aristòtil no entenien l’educació dels infants sense la música.
Però la història ha mostrat al llarg dels segles que l’educació musical ha quedat restringida als cercles més benestants de la societat i a ambients de tipus religiós. I tot sovint l’aprenentatge d’aquest art ha estat subjecte a mètodes teòrics i mecànics que han fet avorrir a no pocs estudiants de música.
Avui en dia, la música forma part dels currículums d’ensenyament, bàsicament a infantil i primària i de forma més diluïda a la ESO i el Batxillerat (optativa). La idea principal dels recursos que es fan servir a l’escola queda ja lluny dels mètodes tradicionals i és aprendre música “fent música”, és a dir, a través de la participació activa, el joc, el cant, l’audició, la dansa, el moviment, l’execució d’instruments i la improvització.
Vist el potencial de la música com a factor de l’educació integral de la persona hom es planteja fàcilment aquest tipus de preguntes:
Com pot ser que la música estigui fortament relacionada amb la vida de les persones i que sovint en el nostre país hàgim estat tant poc educats per conèixer-la?
És normal que molta part de la població no sigui capaç d’entonar correctament una melodia i s’avergonyeix si ha de fer-ho davant d’algú?
És normal que la majoria de persones no tinguin la formació per tocar un instrument senzill?
Si la música ajuda tant en la formació de la persona, perquè té tant poca presència en l’horari escolar?
S’està afavorint una educació de tipus intel·lectual deixant de banda l’educació artística?
Etc.
Com moltes coses en les nostres vides, la importància de l’educació musical va molt lligada al lloc on s’ha nascut, a l’època i a les prioritats del govern de torn a l’hora de dissenyar els programes escolars. En el nostre país s’ha avançat durant els darrers 20 anys esmerçant més recursos en l’ensenyament de la música als centres d’infantil i primària, però és un avenç tímid i fràgil, de mínims, que qualsevol crisi econòmica fa trontollar i que hauria d’anar creixent per situar-se al nivell d’altres països europeus en què la música a les escoles té molta més presència.
Anna Rosa Ruiz i Blanch
Mestra de Música Escola Canigó
