Ahir, dijous 2 d’octubre, vam fer un acte a l’escola.
Reunits tots a l’àgora vam manifestar el nostre rebuig i vam denunciar el genocidi que està duent a terme l’estat d’Israel sobre poble palestí.
.
Posant en valor la pau i i la convivència.
A continuació es va fer un minut de silenci.
Per acabar es va cantar “Cançó de fer camí”, poema musicat de Maria-Mercè Marçal.
Vols venir a la meva barca?
-Hi ha violetes, a desdir!
anirem lluny sense recança
d’allò que haurem deixat aquí.
Anirem lluny sense recança
-i serem dues, serem tres.
Veniu, veniu, a la nostra barca,
les veles altes, el cel obert.
Hi haurà rems per a tots els braços
-i serem quatre, serem cinc!-
i els nostres ulls, estels esparsos,
oblidaran tots els confins.
Partim pel març amb la ventada,
i amb núvols de cor trasbalsat.
Sí, serem vint, serem quaranta,
amb la lluna per estendard.
Bruixes d’ahir, bruixes del dia,
ens trobarem a plena mar.
Arreu s’escamparà la vida
com una dansa vegetal.
Dins la pell de l’ona salada
serem cinc-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem nostra la nit.
