L’infant té cent llengües cent mans cent pensaments cent maneres de pensar de jugar i de parlar cent, sempre cent maneres d’escoltar de sorprendre, d’estimar cent alegries per cantar i comprendre cent maneres de descobrir cent maneres d’inventar cent maneres de somiar.
L’infant té cent llengües (i encara cent, i cent, i cent) però li'n roben noranta-nou.
L’escola i la cultura li separen el cap del cos.
Li diuen: de pensar sense mans de fet, sense cap d’escoltar i de no parlar de comprendre sense joia d’estimar i sorprendre’s només per Pasqua i per Nadal.
Li diuen: de descobrir el món que ja éxisteix i de cent li'n roben noranta - nou.
Li diuen que el joc i la feina, la realitat i la fantasia, la ciència i la imaginació, el cel i la terra, la raó i els somnis, són coses que no van plegades.
