Jo he somiat
que els homes, un dia, s’aixecaran i comprendran d’una vegada
que han estat fets per viure junts com a germans.
Jo he somiat aquest matí
que, un dia, cada negre d’aquest país,
cada home de color de qualsevol lloc del món,
serà jutjat per la seva vàlua personal
i no pel color de la seva pell,
i que tots els homes respectaran la dignitat de la persona humana.
Jo he somiat també
que, un dia, els ventres buits es podran omplir,
que la fraternitat serà quelcom més que uns mots al final de la pregària,
que serà el tema principal de l’ordre del dia dels governs.
Jo he somiat encara
que, un dia, la justícia brollarà com l’aigua
i l’honradesa com el gran torrent.
Jo he somiat també avui
que en totes les altes esferes de l’Estat i en tots els municipis
hi entraran els ciutadans elegits que ens faran justícia,
estimaran la pietat
i caminaran humilment pels camins de llur Déu.
Jo he somiat també
que, un dia, no hi haurà més guerra,
que els homes, de les espases en faran relles
i de les llances falçs,
que les nacions no s’aixecaran més l’una contra l’altra
i que deixaran de fer-se la guerra.
Jo he somiat també
que, un dia, jauran junts l’anyell i el lleó,
que els homes podran descansar sota la parra i la figuera,
i que ningú no tornarà a tenir mai més por.
Jo he somiat també avui
que s’alçaran les fondalades
i s’abaixaran les muntanyes i els turons,
i el terreny escabrós serà una vall,
que Déu es deixarà veure,
que tots els homes, aplegats, el veuran…
Jo he somiat també
que, gràcies a aquesta fe,
vencerem les temptacions de desesper
i encendrem una llum nova damunt de les tenebres del pessimisme.
Martin Luther King