L´Alguer i el seu germà l´Olau portaven una hora jugant a l’escalèxtric quan de sobte va començar a ploure a dins de casa. La pluja anava desfent la televisió, el sofà, la taula i l’ escalèxtric. Les rajoles es van convertí en un carrer de fang i de pedres. L´Alguer es va donar compte que era a Sunyer, el poble de la seva mare. L’Església i la casa de la plaça li van donar la pista per reconèixer el poble.
De sobte, l’Alguer, va sentir molt xivarri que venia del castell. Va veure un nen que jugava a fer construccions de pedres i de fang. Li va preguntar:
-A què juguen aquells nens?
-A “Fet i amagar” al refugi. Li va contestar el nen.
L´Alguer veu un nen que s’assembla al seu germà petit i li pregunta:
-A què jugues ?
-A fer de pastor. Cada pedra es un corderet i moc el ramat d´ un costat a l´altre.
Tot allò a l´Alguer li recordà la peli de “Regreso al futuro” . Un viatge en el temps. L´Alguer li pregunta:
-A quin any estem? I com us dieu ?
Li contesten:
-jo Tonyo…, i jo Amado. Som a l’any 1946.
L’Alguer no s´ho podia creure. Aquells nens eren el seu tiet Tonyo i el seu padrí Amado.
Els nens van baixar del castell i un diu:
-A que juguem xiquets?
-A “baldufes”.- respon un altre nen.
-A “l’aeroplano” . Diu un altre.
-A futbol…!! I van agafar una pilota de drap i es van posar a jugar.
Un altre nen va agafar una bicicleta petita i va dir que anava a veure la padrina d’Alfes. Aquell havia de ser el seu tiet cisco. Ara ja era ros i atrevit talment com seria de gran.
Les nenes li van ensenyar a jugar “callosos” i “patacons”.
Es va divertir molt i va pensar que abans no tenien tantes joguines com tenia ell en el present per bé que tenien molta més imaginació.
Alguer Florensa,
15 de febrer de 2017

