L´Alguer i el seu germà l´Olau  portaven una hora jugant a l’escalèxtric quan de sobte va començar a ploure a dins de casa. La pluja anava desfent la televisió, el sofà, la taula i l’ escalèxtric. Les rajoles es van convertí en un carrer de fang i de pedres. L´Alguer es va donar compte que era a Sunyer, el poble de la seva mare.  L’Església i la casa de la plaça li van donar la pista per reconèixer el poble.
De sobte, l’Alguer,  va sentir molt xivarri que venia del castell. Va veure un nen que jugava a fer construccions de pedres i de  fang.   Li va preguntar:

-A què juguen aquells nens?

-A  “Fet i amagar”  al refugi.   Li va contestar el nen.
L´Alguer veu un nen que s’assembla al seu germà petit i li pregunta:

-A què jugues ?

-A fer de pastor. Cada pedra es un corderet i  moc el ramat  d´ un costat a l´altre.

Tot allò a l´Alguer li recordà la peli de “Regreso al futuro” .  Un viatge en el temps.  L´Alguer li pregunta:

-A quin any estem?  I com us dieu ?

Li contesten:

-jo Tonyo…,   i jo Amado.   Som a l’any 1946.
L’Alguer no s´ho podia creure. Aquells nens eren el seu tiet Tonyo i el seu padrí Amado.
Els nens van baixar del castell i un diu:
-A que juguem xiquets?
-A “baldufes”.- respon un altre nen.
-A  “l’aeroplano” .  Diu un altre.
-A futbol…!!   I van agafar una pilota de drap i es van posar a jugar.

Un altre nen va agafar una bicicleta petita i va dir que anava a veure la padrina d’Alfes.  Aquell havia de ser el seu tiet cisco.  Ara ja era ros i atrevit  talment  com seria de gran.

Les nenes li van ensenyar a jugar “callosos” i “patacons”.
Es va divertir molt i va pensar que abans no tenien tantes joguines com tenia ell en el present per bé que  tenien molta més  imaginació.

Alguer Florensa,
15 de febrer de 2017