Alexandre Galí i Coll (Camprodon, Ripollès, 1886 – Barcelona, 1969) fou un pedagog, lingüista i historiador català. Pare del pedagog Jordi Galí i Herrera, de la pianista Maria Galí i Herrera, del pintor Francesc Galí i Herrera i de l’escriptor Raimon Galí i Herrera.
L’any 1915 comença la seva trajectòria com a funcionari del Consell d’Investigació Pedagògica, conegut més endavant com a Consell de Pedagogia, del qual va ser secretari entre el 1916 i el 1923.
És administrador general de l’Escola Industrial (1917), dirigeix els estudis normals de la Mancomunitat de Catalunya (1920) i l’Escola Montessori (1922). Publica articles a Quaderns d’Estudii és president de la comissió tècnica de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana.
L’any 1924 es trenca la seva trajectòria com a funcionari i, junt amb un grup de mestres i alumnes de la clausurada Escola Montessori, funda la Mútua Escolar Blanquerna, que experimenta mètodes de l’escola activa.
Fou deixeble del seu oncle Bartomeu Galí i Claret (1850-1902) i de Pompeu Fabra fins a catorze anys. Més tard, completà la seva formació de manera autodidàctica (vinculant-se a l’obra i l’ideari de l’Institut Rousseau de Ginebra) i treballà de comptable fins al 1909. Aquell any, i sense tenir encara el títol de mestre, va iniciar la seva tasca pedagògica a l’Escola de Mestres de Joan Bardina. En paraules textuals d’Alexandre Galí:
Als 23 anys em va temptar l’Escola de Mestres de Joan Bardina. M’hi vaig presentar perquè m’acceptés com a alumne. Vam tenir una petita conversa i em va proposar d’entrar a l’escola no com a alumne sinó com a professor de Gramàtica i Literatura castellanes i ho vaig acceptar. Aquesta va ésser la meva entrada a l’ensenyament.
La seva activitat educativa abraçà diversos camps (mestre de minyons, mestre de mestres, promotor d’iniciatives culturals i escolars, lingüista, teòric de l’educació, historiador de la cultura…) i assolí en cada un d’ells un alt nivell.
Fonts:
– Imatge extreta de www.enciclopedia.cat
– Text extret de Viquipèdia
