Un, dos, tres…Comencem la sessió de psico amb els infants de l’Escola Valdelors.
Les sessions segueixen la pràctica psicomotriu basada en el mètode “Bernard Aucouturier”.
I això que vol dir ??
La Pràctica Psicomotriu Aucouturier té com a objectiu el desenvolupament psíquic dels nens a través del cos. Es refereix a una concepció unitària de la persona, la psique és inseparable de les seves arrels corporals. En aquesta pràctica, es treballa la unitat del plaer sensoriomotor com un factor que afavoreix el cos, el procés de simbolització i l’accés a la representació.
La pràctica té com a objectiu promoure l’expressió de totes les possibilitats motrius, emocionals, cognitives i relacionals de l’infant. S’entén el treball psicomotor a la sala de psicomotricitat com una seqüència de fases que van succeint de manera coherent i ordenada.
Les sessions comencem amb el ritual d’entrada, és el moment de començar, de treballar hàbits
molt importants d’escolta, de presentació de la sala, de seguretat i de conversa…. aquest curs hem introduït poder-ho fer en català i també en anglès .
Psi-co-mo-tri-ci-tat… recordem les normes d’entrada, “les tres súper nombres”.
Abans de l’activitat motriu espontània es proposa als infants alguna activitat o joc que serveixi de desbloqueig tònic, a la vegada que d’escalfament per a evitar possibles lesions fase impulsiva. Després, a partir de la indicació del/de la psicomotricista, s’arriba al moment destruir una torre de coixins, a través de la qual els infants es descarreguen emocionalment. Aquesta muralla o torre de coixins simbolitza a l’adult en la seva representació simbòlica, i el fet de derivar-la permet superar la culpabilitat del plaer de destruir.
Després de l’enderrocament de la torre o muralla, l’activitat motriu que s’inicia és molt impulsiva. Els infants van passant pels espais muntats, adaptant el seu cos i els seus moviments a les diferents activitats proposades. És la fase d’expressivitat motriu, la fase de joc Són propis els jocs de destruir; córrer, saltar, escalar, d’amagar-se; d’omplir, buidar, separar, unir, lluitar…
D’entre els seus jocs, es diferencien els de seguretat profunda, amb els girs, els rodolaments, les caigudes, etc. Són jocs que creen una imatge d’un mateix i de les pròpies possibilitats.
A més a més, a mesura que transcorre la sessió es donen diferents tipus de jocs, com és el cas del joc simbòlic, el qual es podria considera com una fase dintre del joc motriu espontani. També es donen els jocs d’identificació en els quals els infants “fan com si…” i es donen uns rols i unes accions.
De vegades ho farem lligant les sessions a un tema per potenciar aquesta fase expressiva: “Pirates, Súper herois, reis, reines i princeses..” i lligar també amb la programació de l’aula. El moment de disfressar-se i de posar i treure la roba millorant en autonomia i seguretat personal.
Després de la fase de joc motriu espontani, es convida als infants a anar a un altre espai de la sala on es començarà una fase de representació d’expressivitat plàstica i gràfica. En aquest moment, els alumnes expressen algun aspecte de la sessió viscuda. Aquesta representació pot estar feta amb construccions, mitjançant un dibuix, un modelat…
Aquest tipus d’activitats ajuden a passar del plaer de fer al plaer de pensar. Aquest és el moment de veure l’evolució de la seva consciència corporal,
Al finalitzar la sessió, amb el ritual de sortida, fase és tan important com les altres, té per objectiu concloure tota la sessió, recollir-la, identificar a cada infant en la seva individualitat i acomiadar-se.
S’acostuma a agrupar als infants a un espai que és sempre el mateix i es realitzen activitats de tancament de la sessió. Relaxació, parlar del que hem fet, recollir el material i ajudar a netejar. Cal fer una fase d’acomiadament de cada infant, fent-los veure la seva importància.
